Soceitat
Els miradt
Terra de Pastorets
Des de Figueres fins a Ulldecona les funcions nadalenques són a tot Catalunya
Les diferents versions dels clàssics com Folch i Torres o Pàmies es combinen amb guions moderns i de nova creació
La protecció de la llengua, voluntariat o inclusió, entre els eixos que els mouen
Catalunya és terra de Pastorets. Des de l’Alt Empordà amb Figueres fins al Montsià amb Ulldecona, les representacions nadalenques recorren tot el territori català i ho fan de mil maneres diferents, amb textos clàssics, amb nous guions, adaptats als nous temps. Pugen a escenaris improvisats, a casals, a parròquies, a ateneus o a grans teatres. I es posen en marxa gràcies a la feina de milers de persones que, de manera voluntària, s’ajunten per recrear i portar a terme, de nou, aquesta tradició nadalenca.
La nova temporada arriba amb més de 250 representacions, que seran posades en escena per 63 grups de Pastorets repartits per 52 municipis del territori català. Es preveu que hi hagi entre 6.000 i 7.000 persones involucrades en les representacions, els grups portaran a escena 255 funcions, a les quals s’espera que assisteixin entre 60.000 i 65.000 espectadors, xifra que espera superar les 58.500 persones de públic de la temporada passada. Són 65 els grups teatrals associats a la Coordinadora repartits per 54 municipis del territori català: 32 grups de Barcelona (49,2%), 14 de la Catalunya Central (21,5%), 6 de Girona (9,2%), 5 del Penedès (7,7%) 5 del Camp de Tarragona (7,7%), 2 de Ponent (3,1%) i 1 de les Terres de l’Ebre (1,5%). La temporada s’allarga gairebé durant dos mesos, ja que les primeres representacions –que ja s’han portat a terme– van començar el 10 de desembre, en poblacions com ara Ulldecona. Els que tanquen més tard seran els Pastorets del Vendrell, que ofereixen la darrera representació el dia 4 de febrer.
A Barcelona, es podrà anar a veure Pastorets als Lluïsos d’Horta, al Centre Catòlic de Sants, al Teatre de Sarrià –on es fan uns dels més veterans–, a l’Orfeó Martinenc –que commemora els 100 anys de la primera representació–, al Camp de l’Arpa –a través del Jove Calassanç Teatre– o al Fomenc Hortenc. A Vallvidrera, com a Esplugues de Llobregat, l’obra avança segons els temps i les protagonistes són dues pastoretes. També tornen els Pastorets al Teatre Regina amb els ja coneguts Pastorets Superestel, on els protagonistes són els dimonis Gran Tronera Major i en Piula Correcama, que intenten impedir l’arribada del Messies al món.
Llengua i solidaritat
Des de l’any 2006, gran part dels grups que representen els Pastorets estan associats a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que, entre altres tasques, impulsa la divulgació del patrimoni i la formació constant dels grups. Segons el president d’aquesta entitat, Josep Peramiquel, la vigència del text nadalenc es renova cada any: “Els Pastorets, el 2023, són un signe d’identitat plenament vigent. Als escenaris i els teatres dels pobles, viles i ciutats d’arreu de Catalunya es representarà, de maneres ben diferents, la història de la tendresa del naixement universal que es rememora. Tanmateix, es farà amb molts signes d’actualitat i amb paral·lelismes i contrastos que generen debat també a la societat d’avui.”
La Coordinadora, fent feina
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va ser fundada l’any 2006, per crear una xarxa que permetés l’intercanvi i la relació entre els diferents grups responsables de les representacions de Pastorets. La seva tasca es diversifica en àmbits com ara la difusió, la formació dels membres dels grups, la potenciació de l’estudi i la recerca sobre el món dels Pastorets, així com la protecció i la difusió d’aquest patrimoni històric. Entre altres iniciatives, cada any, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, convoca l’ajut a la investigació Pastorets de Catalunya. També organitza el Fotoconcurs Els meus Pastorets, que busca la millor fotografia relacionada amb aquesta tradició nadalenca.
La dona, protagonista
Els temps canvien, i els Pastorets canvien amb ells. Afortunadament ara ja no és una novetat que els papers de Llucifer o Sant Miquel estiguin representats per dones i el nom de Satanassa ja és habitual en algun dels textos nadalencs. L’evolució en la inclusió de gènere segueix imparable, i un cas evident és el d’aquest any als Pastorets de l’Hospitalet de Llobregat, on els papers protagonistes són a càrrec de la Gírgola i la Llànega, i a Vallvidrera el títol de la representació ja diu, ras i curt: Les pastoretes, una versió del text de Folch i Torres.
A Girona, a Pals o a Esplugues
Al Teatre Municipal de Girona aquest any s’estrenen uns Pastorets de nova creació que s’ambienten en ple segle XXI i que, reflectint els temps actuals, presenten un protagonista tiktoker que vol aconseguir likes. La història té d’escenari la pròpia ciutat, en la qual pastors, àngels, dimonis i personatges de la cultura catalana viuran aventures plenes d’humor, música –composta expressament–, modernitat i tradició. Tot i l’aspecte innovador, no hi faltarà la màgia del naixement de Jesús o l’arribada dels Tres Reis, que tindran més protagonisme i també diàleg.
Una altra novetat especial d’aquesta temporada és a Pals, on es presenta el text Els pastorets de casa nostra, de Roc Esquius i Miquel, actor, director i dramaturg jove i emergent del teatre català actual. Aquesta obra és un encàrrec de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. És un guió de Pastorets del segle XXI, que beu de la tradició, però que actualitza els valors, el context i l’acció.
També Esplugues de Llobregat estrena nou guió, que, segons els seus autors, recollint l’essència dels Pastorets d’Esplugues, “fa referència a coses de la nostra realitat, del nostre dia a dia, siguin notícies espluguines o internacionals”.
100 anys a Figueres i al Clot
Aquest 2023 es compleixen 100 anys des de la primera representació d’El primer Nadal dels pastors, de mossèn Rossend Fortunet, el 25 de desembre del 1923. Declarats bé cultural d’interès local, els figuerencs celebraran l’aniversari amb diverses iniciatives que s’allargaran durant l’any. Entre aquestes destaca la sardana que mossèn Fortunet va escriure i que es ballarà l’11 de setembre, una exposició al Casino Menestral, un club de lectura dins les sessions de Llegir el Teatre entorn de l’obra i l’edició d’un conte dedicat a la Llufa, entre molts altres.
A Barcelona, al barri del Clot, l’Orfeó Martinenc ofereix la representació Jesús és nat, de Josep Miralles i Salvador Prat, amb música de Teodoro Gassó. Aquest any és especial per al grup de Cloteatre perquè celebra el seu centenari, i també, tal com consta en els seus arxius, perquè es compliran 100 anys des de la primera representació dels Pastorets d’El Nadal dels pastors, amb lletra de J. Morera i Soler i música de Manuel Bosser, el Nadal del 1923.
Folch i Torres, Pàmies i altres autors
Els textos dels Pastorets en l’àmbit de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya tenen diferents autories, i algunes d’elles són ja icòniques, ja que el públic espera any rere any escoltar els mateixos versos. Sovint es posen en escena en versions i adaptacions lliures dels grups. Majoritàriament la font de text més utilitzada és la de Josep M. Folch i Torres, que en l’obra original té el títol Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916). També les representacions del text L’Estel de Natzaret (1903), de Ramon Pàmies i Pina; El primer Nadal dels pastors (1923), de Rossend Fortunet i Busquets; El bressol de Jesús (1891), de Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, i La Flor de Nadal, de Francesc d’Assís Picas i Pons, entren dins aquesta categoria de textos històrics.
Ripoll, uns dels més antics
Els Pastorets de Ripoll celebren 125 anys de representacions en català. La data els converteix en uns dels més antics de Catalunya i els podria fer mereixedors, segons volen aconseguir els seus responsables, de reconeixements com ara la Creu de Sant Jordi. La representació a la capital del Ripollès s’ha anat fent durant més de cent anys de manera gairebé ininterrompuda. Només es va deixar de fer en dues ocasions, durant els anys setanta, i per la pandèmia de la covid-19. Els Pastorets de Ripoll apleguen fins a 120 persones dalt de l’escenari però en el muntatge hi participen més de 180 persones
El naixement del Salvador o la redempció de l’esclau, d’Antoni Molins i Gelada, s’inclou dins el gènere conegut com a sarsuela pastoral. El 1880, l’Acadèmia Catòlica encarrega el text a Antoni Molins i Gelada i la música a Ignasi Rubió, que el van escriure en castellà. L’estrena va tenir lloc el desembre del 1886 al Teatre de l’Acadèmia Catòlica, conegut com La Lira. La representació anava a càrrec del Cor de La Lira.
La traducció l’any 1898, a cura de Mn. Josep Parer, vicari de la parròquia de Ripoll, va ser resultat, diuen les cròniques, de la insistència del públic, que ho va demanar al vicari.
