Societat
Sense espai per als gossos
Es calcula que a la ciutat de Barcelona hi ha uns 180.000 gossos que disposen de 109 àrees compartides i 116 zones d’esbarjo
Les famílies amb gossos lamenten que encara es gestioni des del punt de vista de contenció i no des del prisma de la convivència
Barcelona disposa de noves zones on els gossos poden anar deslligats en determinades hores del dia, en convivència amb la resta d’usuaris dels espais. En total s’han desplegat 109 zones als 73 barris de la ciutat. Les persones que tinguin gos poden portar-lo deslligat a aquestes zones, uns punts que se sumen a les ja existents àrees d’esbarjo per a gossos. S’anomenen espais d’ús compartit i els gossos hi poden anar sense corretja durant unes hores al dia. Segons l’ordenança municipal, fora d’aquests horaris i a la resta de la ciutat, els gossos hauran d’anar sempre lligats, segons l’ordenança.
Així, aquests espais se sumen a les 116 àrees que ja existeixen (les àrees de gossos i àrees d’esbarjo de gossos). Aquestes àrees, amb unes dimensions mitjanes que oscil·len entre els 300 i els 400 m², estan voltades amb tanques de fusta de 80 centímetres d’alçada. A l’interior hi ha bancs, expenedors de bosses per recollir la femta i papereres de material no oxidable on dipositar-les, i una font dissenyada perquè els gossos puguin beure sense dificultats. Les àrees d’esbarjo per a gossos estan enjardinades amb arbustos que ornamenten l’espai i arbres que ombregen les zones amb bancs. El paviment és de sauló i disposen d’un sistema de reg programat per aspersió. Al costat de la portella d’accés hi ha rètols que informen de l’obligació que tenen els propietaris de recollir els excrements i, per tant, de contribuir al manteniment del bon estat de l’espai. En aquests rètols, també hi figuren les dates de la desinfecció. Hi ha altres àrees per a gossos de mida més reduïda, voltades de tanques vegetals, la funció de les quals és ordenar les evacuacions dels gossos a la via pública.
Multes si el gos va deslligat
Des del desembre, les multes per a qui porti el gos deslligat fora d’aquestes zones i fora de l’horari oscil·len entre 100 i 2.400 euros. En entrar en funcionament el centenar de noves àrees per dur els animals sense subjectar, caurà la moratòria que estava vigent des de l’any 2014. Tot i que l’ordenança d’animals de la ciutat ja preveia sancions, fins ara s’aplicava una moratòria que havia d’acabar el dia en què es dissenyés un carnet que acredités una tinença responsable de gossos o d’animals de companyia, però aquesta iniciativa no s’ha portat mai a terme.
Les noves zones compartides no són exclusives per als gossos, sinó que hi han de conviure amb la resta d’usuaris. Per aquest motiu cal consultar els horaris de funcionament de cada espai per a gossos deslligats, perquè estan adaptats als usos específics de cada zona.
L’Ajuntament assegura que aquests espais han de servir perquè els gossos s’esbargeixin, socialitzin i puguin fer activitat física, necessària per la seva salut. Per al bon funcionament dels espais, des del mes de juny l’equip de persones informadores s’han desplegat en aquestes zones per donar a conèixer la normativa entre les persones responsables d’animals, sobretot perquè coneguin les ubicacions i els horaris. Una acció que també complementa altres actuacions en el marc del Pla Endreça per recordar l’obligatorietat de recollir els excrements dels animals i de ruixar amb aigua els orins.
Així, en total, a la ciutat de Barcelona hi ha 225 espais on aquests animals poden moure’s lliurement. N’hi ha com a mínim un per cada barri, a més de la platja per a gossos. En total són 969.448 m² que poden fer servir els 180.000 gossos que s’estima que hi ha a Barcelona.
Manca d’espais per passejar
La creació de les noves zones i el nombre actual de zones d’esbarjo es considera insuficient segons els representants de diferents entitats per l’ampliació d’àrees per passejar els animals i altres aspectes relacionats amb els seus companys. La representant de l’associació Espai Gos, Àngela Coll, és contundent a l’hora de valorar l’ampliació de zones de passeig: “No n’hi ha prou. En falten moltes més.” “Barcelona té prop de 180.000 gossos i hi ha 109 espais nous, per tant si fas les matemàtiques surt a 2.000 gossos per cada espai”, adverteix. A més, la tipologia dels nous espais tampoc satisfà l’associació: “La majoria dels llocs no són adequats. Per tant, ni les zones tancades com les àrees d’esbarjo ni aquests nous espais són un lloc on el gos està còmode. Sempre estan saturats, no s’arreglen mai i és un estrès per als gossos. No és una opció”, rebla Coll.
La representant d’Espai Gos lamenta que, en el moment de crear aquestes noves zones, amb les quals, assegura, comptaven per ampliar la comoditat dels gossos i per tenir més zones on el gos pot anara deslligat, s’hagi seguit enfocant el disseny sobre la base del que ella anomena “contenció”, en comptes de basar-se en la convivència entre humans i animals: “Hem d’aprendre a conviure. Aquests nous espais els han triat amb la mateixa filosofia que les àrees d’esbarjo, és a dir, des de la contenció. Posar les famílies amb gossos en un espai petit que no és adequat per al benestar de l’animal i no soluciona el problema del passeig amb el gos deslligat”, explica.
Coll adverteix d’una assumpció errònia de base, que és la idea que el més important és que el gos s’ajunti amb altres animals, salti, corri o jugui: “Això és absolutament fals. Es veu el gos com si fos un nen que ha de jugar amb altres nens en un espai controlat i això no és així. El gos necessita passejar, amb llibertat de moviments, no amb corretja, poder prendre decisions sobre si vol interactuar o no. Necessita refermar el seu entorn a través de l’olfacte i ha de poder olorar. El seu nas són els nostres ulls. Per saber què ha passat durant el dia ha d’ensumar i ha de poder decidir si s’ajunta amb altres gossos. Són animals gregaris i s’ajuntarà amb els de la seva família. Si tu col·loques un gos amb altres gossos desconeguts, el que fas és estressar el gos. És com si a nosaltres, en el nostre moment d’oci, ens posessin dins un ascensor amb desconeguts”, exposa Coll.
La representant de les famílies amb gos tem que les noves zones generin problemes i malestar perquè, segons opina, no estan ben pensades. En aquest sentit, assegura que des de la seva associació i d’altres de semblants s’ha intentat treballar amb l’Ajuntament, però no ha donat fruits: “Nosaltres ho vam intentar ja des del 2015 i en l’anterior mandat hi havia reunions, però ens anaven canviant la metodologia i no ens van escoltar gaire. En el segon mandat de Colau ho portaven els socialistes i, com ara, tot i que han acceptat alguna proposta, la realitat és que es passen la pilota des de la casa gran als districtes i a la inversa”, denuncia Coll. Un exemple ha estat la recent reforma del passeig Pi i Margall, on Espai Gos va demanar que es fes la prova d’instal·lar un Urbandog, un pal en un escocell on els gossos tenen tendència a anar a fer les seves necessitats. “No ho van voler fer”, sentencia Coll, que assegura que l’Ajuntament fa moltes accions per facilitar la vida a la gent, però que a les famílies amb gossos només se’ls posa “pals a les rodes”, considera.
Segons Espai Gos, la solució per poder oferir als animals uns espais on se sentin més còmodes dependria de la possibilitat que tots els parcs de la ciutat fossin accessibles als gossos sense lligar: “Als parcs més petits hi ha d’haver uns horaris perquè sí que és veritat que hi ha gent que no n’aprèn i deixaria anar el gos a les dotze del migdia. I als parcs grans, com ara el de la Ciutadella i el de l’Estació del Nord, caldria acotar una zona on poder anar amb el gos deslligat i una altra banda en la que no. Cal tenir en compte que no tothom té la gran sort de tenir un horari de dia. La gent ha de poder treure el gos en horaris diferents”, explica Coll.
La raó per la qual el gos ha de poder anar deslligat ve justificada, segons Coll, per facilitar a l’animal més llibertat de moviment i decisió: “Si no pot prendre decisions l’anul·les com a ésser. Si sempre és dirigit, no arribarà a madurar cognitivament. Si els dirigeixes constantment no serà un gos amb recursos de comportament. Ha de poder aprendre i necessita madurar i no hi ha manera de fer-ho si és dirigit de manera constant. El que hi ha d’haver és un vincle afectiu entre els dos. Els gossos són col·laboradors de mena. Si tens un bon vincle, el gos ja vindrà, no fugirà. Tu no deixaries la teva família”, explica Coll.
L’educació canina, una eina que és bàsica per als humans
L’Ajuntament de Barcelona, des de l’àrea de Benestar Animal, ha organitzat un cicle de tallers d’educació canina per fomentar la tinença responsable. L’objectiu d’aquesta formació és ajudar a reduir problemes de convivència amb els animals a la ciutat de Barcelona. Les sessions formatives han tingut lloc en diversos espais o àrees d’esbarjo per a gossos de la ciutat, una a cada districte, on s’han identificat comportaments que es poden millorar. Durant la formació s’han impartit coneixements per millorar la relació amb els animals, identificant-ne les necessitats per reconduir positivament les seves conductes.
Des d’Espai Gos, aquest tipus de cursos es valoren positivament, tot i que es considera que tenen mancances, ja que, segons adverteixen, també haurien d’anar dirigits a persones que no tenen gossos: “La gent que no té gos hauria de saber certes coses. Per exemple, és bo que un nen sàpiga com comportar-se davant d’un gos. Tot i que la gran majoria de la gent és empàtica, sí que hi ha qui té la crítica a punt quan et veu amb el gos deslligat. I haurien de saber on i quan està permès”, diu Coll. Segons la representant de les persones que tenen un gos, cal més pedagogia en aquest sentit: “S’han fet uns cursos d’educació canina, sí. Però estan destinats a omplir de llaminadures el gos i ensenyar-lo a seure i a donar la poteta. El gos no necessita això. El que necessita és tenir recursos per no passar-ho malament. Un gos quan té por és quan pot tenir una reacció a la defensiva”, diu Coll, que hi afegeix: “Els programes a la televisió d’ensinistradors han fet molt mal, perquè ensenyen uns animals destinats a no molestar els humans, no a ser el que són: animals i prou.”
Una altra gran polèmica és la de recollir els excrements dels animals. En aquest cas, segons Coll, també hi ha un problema de coneixement de la realitat: “Hi ha un estudi de l’Ajuntament que estableix que un 98% de la gent que té gos sempre ho recull; per tant, la gran majoria compleix. El que passa és que els casos en què no es fa són tan molestos que hi ha la creença que no és així i això és una llàstima”, reconeix la representant d’Espai Gos.
