Societat

Santa Pau es fa seu el castell

L’Ajuntament arriba a un acord amb la propietat pel preu i enllesteix fórmules de cooperació col·lectiva per adquirir-lo

A part de l’ús cultural i social que se’n farà, serà la seu del primer museu de l’Estat dedicat als represaliats als camps nazis

La recuperació del castell generarà activitat social i econòmica

Els veïns de Santa Pau s’han fet seu el castell medieval del poble, arran d’un acord pel preu de venda entre l’Ajuntament i la propietat, la família Sarriera, i més concretament amb la cap del marquesat d’Argençola, Milagros de Sarriera. No es tracta pas d’una fita romàntica relacionada amb el fet de desfer-se dels usos feudals després de vuit segles –l’edifici data del segle XIII–. Sí, però, que és una fita històrica per la rellevància d’aquest edifici, no només pel seu valor patrimonial, sinó perquè és l’element arquitectònic i paisatgístic que configura l’skyline del poble i també perquè es recupera un espai degradat i en desús per a l’ús públic. I tot això s’aconsegueix després de més de trenta anys d’acostaments i polèmiques, d’estira-i-arronses amb la propietat. No obstant i sense que això sigui una contradicció, tot plegat sí que té una mica d’èpica medieval. I és que fa tres anys l’Ajuntament va demanar ajuda al poble i anar tots a l’una i va crear una comissió del castell que aplega historiadors, arquitectes, regidors, representants d’entitats, etcètera.

En total, doncs, 400.000 euros és el preu del castell medieval acordat entre la propietat i l’Ajuntament, després de molts i molts anys d’intents frustrats de forçar la primera a complir la llei que mana mantenir-lo en condicions i obrir-lo al públic vint dies a l’any i amb amenaces d’expropiar-lo, que mai no s’han arribat a materialitzar pels elevats costos que això suposaria per a les arques municipals. L’enfonsament d’una part de la coberta, l’any 2022, va ser clau perquè l’actual Ajuntament pogués arribar a un acord històric amb la propietat per a l’adquisició de l’immoble. Finalment, el govern local ha aconseguit que la propietat baixi dels 1,7 milions que demanava –va anar baixant a 1,4 i a 1,1– fins al preu actual. L’alcaldessa, Cristina Capó, ha remarcat, però, que no costarà ni un sol euro als veïns.

Mecenatge

De fet, l’Ajuntament ja està enllestint fórmules de finançament popular per fer efectiva la compra. I, en aquest aspecte, és rellevant la col·laboració dels Amics de Santa Pau, que treballen per preservar i promoure el patrimoni local, al capdavant dels quals hi ha l’exalcaldessa Ester Badosa, que és qui va aconseguir durant el seu mandat la cessió de l’ús del castell per 50 anys. L’Ajuntament i aquesta entitat estan treballant per aconseguir mecenatge entre l’empresariat del municipi i de la resta de la comarca. A més, l’alcaldessa ha explicat que han convocat tots els seus homòlegs, els representants de la propietat i els de la comissió, a un acte de presentació de la campanya Salvem el Castell , que es durà a terme a l’interior de l’immoble. Serà el moment del llançament de la campanya de microfinançament a Goteo.org, una plataforma que, segons Capó, facilita reduccions fiscals molt importants per als participants. Durarà quatre mesos. Ella mateixa ha afirmat que la recuperació d’aquest equipament generarà activitat social i econòmica al poble però també a la Garrotxa. Cristina Capó ha destacat la importància de tenir el castell en propietat, perquè això els obre les portes a aspirar a les línies d’ajut que ofereixen les diferents administracions per actuar en edificis històrics. De fet, a hores d’ara ja tenen un compromís de la Generalitat i de la Diputació de Girona per sufragar els 600.000 euros que costarà arreglar tota la coberta del castell.

Memorial

Un altre dels aspectes clau per poder aspirar a més ajuts públics és la proposta museística, que, entre altres serveis culturals i socials, s’hi vol habilitar. La idea inicial d’un museu dels fesols de Santa Pau era massa local per poder aconseguir una important participació financera de les administracions. Finalment, s’ha optat per un museu memorial de les persones que van perdre la vida als camps de concentració i extermini nazis, que serà únic a l’Estat espanyol. L’alcaldessa ha explicat que hi ha ajudat el fet que, a la comissió del castell, hi ha persones que han treballat per recuperar la memòria d’aquestes víctimes. A part del museu, hi haurà espais per a les activitats de les entitats i els veïns del poble i un projecte per definir de desenvolupament local i comarcal liderat per una fundació o una entitat privats.

Ruiz de la Prada, amb títol i sense casal

La popular dissenyadora madrilenya Ágata Ruiz de la Prada és la baronessa de Santa Pau, un títol que va aconseguir després d’un litigi judicial amb el seu oncle, sostret a la seva mare per la llei sàlica. El títol, però, no duia inclosa la propietat del castell. Hug és el primer baró de Santa Pau (final del segle XIII), un títol que hereten els seus descendents, molts dels quals eren experts en la lluita naval. A final del segle XVIII, els barons deixen de residir a Santa Pau i, a final del segle XIX, s’hi habilita una escola de monges per a nenes. Després de la Guerra Civil, s’hi construeix l’actual terraplè que l’envolta i s’hi fan algunes compartimentacions. A partir dels anys seixanta del segle passat, el poble l’utilitza per a algunes activitats culturals i socials. El castell de Santa Pau és un dels grans casals d’època gòtica que queden dempeus a Catalunya. El doctor en història de l’art i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i la Garrotxa, Miquel Àngel Fumanal, afirma que és un recinte baixmedieval dels més ben conservats. Detalla que, en una primera fase del segle XIII, es va aixecar l’edifici rectangular a la banda nord, on hi ha la sala de la presó, que és l’única que conserva la volta de canó una mica apuntada de pedra, i, entre els segles XIV i XV, es va anar desenvolupant per fases la resta de l’edifici. A final del XV, es va arribar a la part més alta, coincidint amb el pas de mercenaris de les tropes gascones i franceses i per defensar-se en la guerra remença. Destaca com el més antic de Catalunya signat i datat pel mestre Ramon Cascall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

S’inicien les obres per convertir La Torre en un equipament públic municipal

ripoll
Societat

El comerç serà l’element central de la Festa Modernista de Reus

Reus

Minut de silenci pel veí assassinat a l’Afganistan per part d’Estat Islàmic

girona

400.000 persones han visitat la 69a edició de Temps de Flors

girona
societat

Detenen l’autor d’un robatori violent comès en un habitatge d’Empuriabrava

castelló d’empúries
societat

Jutgen els dos camioners interceptats amb tres aparells per clonar targetes

la jonquera

Nova mobilització de l’AFA de Camins per evitar la fusió amb el Pla de l’Ametller

banyoles / girona
Medi ambient

Traslladen sorra del port de Coma-ruga al Vendrell, Cunit i Calafell

El Vendrell
societat

El comissari en cap Eduard Sallent inicia demà el curs per ser major dels Mossos

barcelona