societat
Creix el percentatge de població en situació de risc de pobresa severa
Un 24,4% de la població es troba en risc de pobresa, una taxa similar als anys anteriors a la pandèmia
Creix el risc de pobresa en menors de 16 anys, que se situa en el 33,1%, sis dècimes més
La taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, coneguda com a taxa AROPE, va disminuir el 2023 situant-se en el 24,4%, tres dècimes menys que l’any anterior. Són dades similars als percentatges registrats als anys anteriors a la pandèmia (23,6% el 2019 i 24,9% el 2018). Segons dades fetes públiques aquest dilluns per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), creix el percentatge de risc de pobresa severa i també el risc de pobresa en menors de 16 anys.
Amb el 24,4%, Catalunya se situa gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la taxa AROPE de la Unió Europea (21,6%) i 2,1 punts per sota de la taxa espanyola (26,5%). La taxa AROPE s’elabora a partir de tres indicadors: el percentatge de risc de pobresa, d’intensitat en el treball i de situació de privació de material i social severa. La combinació d’aquests tres components ha fet davallar la taxa AROPE, principalment, per la reducció del risc de pobresa, que s’ha situat en el 18%, 1,9 punts menys que en el 2022 i el valor més baix des del 2015. També ha disminuït el percentatge de població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,6%, dues dècimes menys que l’any anterior. En canvi, ha augmentat el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,9% (8,0% el 2022).
Aquest últim punt es calcula preguntant als enquestats sobre diverses qüestions, que van des de poder-se permetre un mínim d’una setmana de vacances l’any a retards en el pagament de l’habitatge, si es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, o no poder disposar d’un ordinador personal. Les principals privacions materials són, segons l’Idescat, no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (36,1%, un 1,3% més que al 2022); no poder fer un mínim d’una setmana de vacances l’any (29,8%, un punt menys que al 2022, que es va situar en el 30,9%) i no poder-se permetre mantenir l’habitatge en una temperatura adequada (20% respecte al 19,2% el 2022).
Per sexe, el risc de pobresa afecta més les dones (25,9%) que els homes (22,8%), i per edats, destaca l’increment del risc de pobresa en menors de 16 anys, que afecta gairebé un terç d’aquest grup d’edat (33,1%), un augment de sis dècimes respecte al 2022. També creix la taxa del grup de 16 a 64 anys també augmenta i se situa en el 24,7% (4 dècimes més que l’any 2022). Per edats, l’únic grup que disminueix la taxa AROPE és la població de 65 anys o més, amb una taxa del 16,2%, 3,4 punts menys que l’any anterior.
Pel que fa al llindar de risc de pobresa, el 2023 s’ha situat en els 12.564 euros l’any en llars amb només un adult i en els 26.386 euros en habitatges amb dos adults i dos infants.
Arribar a final de mes
L’enquesta recull una disminució del percentatge de població que diu arribar a final de més amb dificultat, que se situa en el 46,5% (2,0 punts percentuals menys que al 2022). Dins d’aquests grans grups, cal destacar els augments dels que declaren que tenen molta dificultat i molta facilitat: els primers augmenten del 8,0% el 2022 al 9,2% el 2023 i els segons passen del 2,7% el 2022 al 3,2% el 2023. En canvi, els que declaren arribar amb facilitat a final de més representen un 53,1%, 1,9 punts percentuals més que al 2022.
Indicadors de desigualtats
Els indicadors de desigualtat de la distribució de la renda s’han reduït lleugerament. Així, segons l’Enquesta, el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides.
El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars d’un territori determinat. En el cas de Catalunya, es té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya; el llindar en les llars formades per una sola persona és de 12.564 euros, del qual s’obté una taxa de pobresa del 18,0%.