Societat

Compromís municipal per buscar els nens desapareguts de la riuada del 1962 a Terrassa

Ha costat 62 anys, però l’Ajuntament de Terrassa s’ha compromès avui públicament a “curar les ferides” de la riuada mortal de 25 de setembre del 1962 i a posar tots els seus recursos per trobar els nens desapareguts i possibilitar així que les famílies tirin endavant processos legals de reclamació i investigació a altes instàncies judicials o de l’administració. Ho ha assegurat l’alcalde, Jordi Ballart, davant les insistents demandes de l’Associació de Nenes Desapareguts de la Riuada de 1962 que, com s’explica en aquesta entrevista publicada avui, porten dècades en solitari seguint el rastre dels casos per intentar esbrinar si realment es van produir casos d’adopcions irregulars i, fins i tot, d’infants robats.

El govern municipal, però, vol fer un pas més enllà i ampliar el focus per obtenir “el relat més ajustat del que va passar” aquella fatídica nit i també impulsar un cens el més exacte possible de les víctimes mortals que es va produir, dels ferits, les persones no identificades i les desaparegudes i, per aquest motiu, encarregarà al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa que faci un recull de tots els noms i cognoms d’aquestes persones . Obrirà, a més l’accés gratuït a l'arxiu fotogràfic de víctimes no identificades a persones i familiars acreditats perquè puguin intentar reconèixer algunes persones.

Són mesures que formen part de la sèrie d’actes i activitats per commemorar la tràgica riuada de fa 62 anys i que permeti crear un “relat històric col·lectiu de ciutat” del que va succeir, tenint en compte a quins col·lectius va afectar, per què  va tenir més incidència en alguns barris com el d’Ègara, les Arenes o Sant Llorenç -on s’ha fet la presentació just al costat de la riera de les Arenes-; o què va passar amb les ajudes que es van rebre, entre altres qüestions.

L’inici de tots aquest procediment s’aprovarà al ple d’aquest mes i inclourà la celebració d’un ple extraordinari precisament el 25 de setembre al vespre com a homenatge i acte de reparació a totes les víctimes, que es treballarà amb la resta de formacions polítiques. El consistori també crearà un espai monogràfic de divulgació i difusió dels fets al web municipal per, posteriorment definir un espai temàtic al Museu de Terrassa, que es posaria en funcionament durant el 2025.

A l’acte d’avui hi ha participat la presidenta de l’Associació de Nens Desapareguts, Ana Martínez, que ha agraït la iniciativa després d’anys esperant perquè suposarà l’oportunitat de “restaurar aquells dolor, ressentiment i ràbia” acumulada. Per a Martínez, l’única feina que ha de fer l’Ajuntament és la de "reparació i restitució” que cap govern municipal ha fet fins ara i “trobar la resposta a la qüestió dels nens i nenes que van desaparèixer” i dels que de moment en tenen constància d’una seixantena de casos. L’entitat també rebrà una aportació econòmica de 6.000 euros per continuar amb les tasques d’investigació i divulgació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia