Verges s'ambientarà a l'època medieval per reviure la processó com fa segles
S'intentarà eliminar al màxim la il·luminació elèctrica dels carrers i s'hi instal·laran torxes de foc
«Ens hem d'imaginar quan a Verges la llum no existia; hem de tornar a l'abans, a la pulcritud de fa segles», assegurava ahir Llach en la roda de premsa de presentació de la processó d'aquest any. Així, un dels elements més destacats d'aquesta edició de la processó de Verges serà la il·luminació, ja que per Llach les ombres juguen un paper molt important en l'escenificació ja que és un element més de comunicació. «Cal que tornem a una ambientació que faci entendre a la gent com es vivia la processó fa segles», assegura el director. Malgrat els canvis previstos, «es pretén ser el màxim de respectuós amb la tradició fent que la visualització sigui actual i al dia», assegura Llach. Per tot plegat, s'ha envoltat de professionals del món del teatre i el cinema, com és el cas de Lluís Danés, i de la moda, com Keneth Perdigón. Per tirar endavant aquest projecte de renovació d'aquesta festa tradicional d'interès nacional, s'ha mantingut l'essència original però incorporant millores tecnològiques i escenogràfiques importants. Així, també s'hi incorporaran elements musicals entre actes sobretot: Agnus Dei sonarà per al Sant Sopar, l'hort de Getsemaní, l'inici de la processó i la crucifixió; i la Simfonia 11 de Dmitri Xostakovitx, per al Sanedrí i Pilat. Per altra banda, també es veuran canvis en algunes escenes, com per exemple la del judici de Ponç Pilat, on s'introdueix un pròleg. Tanmateix, s'ha volgut fer molt pocs canvis a les escenificacions, tot i que s'ha impulsat l'efectivitat dramàtica amb una teatralització itinerant.
Un projecte de tres anys
Aquest any, 800 persones participen en la processó, que destaca per mantenir la Dansa de la mort, conservada des d'època medieval. Llach avança que el seu projecte de direcció tindrà una durada de tres anys.
