Societat

Nou projecte per adaptar l’agricultura i ramaderia al canvi climàtic

La Vall de Camprodon vol implementar un ambiciós projecte de bioeconomia circular per adaptar l’agricultura i ramaderia al canvi climàtic, fent-la més rendible i viable, i guanyar autosuficiència energètica tot potenciant renovables. Està liderat per la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon, formada per voluntaris locals, amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida de la gent. El projecte va néixer arran d’una diagnosi sobre vulnerabilitats i oportunitats fa dos anys i compta amb el suport de sis ajuntaments i la Generalitat. “És una vall molt turística i autèntica” i amb reptes de futur que l’amenacen, com la gestió forestal en finques privades, explica a l’ACN Maite Vigueras, una de les membres de la fundació.

La propagació de la massa forestal és un dels reptes que cal abordar amb urgència, segons explica Vigueras. “En 7 anys, la massa boscosa ha crescut un 40%, quan a Catalunya en 20 anys ho ha fet en un 24% - en concepte de densitat de peus per hectàrea-; són dades que fan posar els pèls de punta i cal mirar què s’hi pot fer”, detalla. La Vall de Camprodon té 29.000 hectàrees i d’aquestes, el 56% són boscos. Per contra, només té un 8% de conreus. “Això vol dir menys menjar, que no hi ha prou prats de pastura” però també major risc d’incendi i una major retenció d’aigua del subsol amb l’augment de la massa forestal. A més a més, el 63% del bosc són finques privades, de les quals només en una petita proporció es fa gestió -actualment hi ha 51 plans tècnics de gestió aprovats, un 28% del total- mentre que des de la Generalitat i els ajuntaments sí que s’estan fent treballs de gestió.

Davant aquesta realitat, des de la fundació han desenvolupat un projecte per abordar la gestió forestal d’una forma sostenible i que aporti valor al territori. Es tracta d’un projecte de bioeconomia circular que busca, entre altres objectius, reduir el consum de productes fòssils, diversificar l’economia local i fer més competitiva la ramaderia i pagesia. En definitiva, “aconseguir un desenvolupament sostenible, resilient i transformador de la Vall” a través d’un full de ruta “ambiciós”.

La idea és que els propietaris privats puguin accedir a recursos tècnics i administratius per fer una gestió forestal sostenible i accedir a línies d’ajuts i, al mateix temps, valorar la viabilitat de xarxes de calor per a edificis públics i habitatges. En aquest sentit, el primer pas serà elaborar una diagnosi de com s’ha de planificar la gestió forestal en boscos públics i privats i avaluar seva capacitat productiva així com les necessitats tèrmiques de centres públics i privats de consum. “La idea és estudiar la viabilitat de xarxes de calor als sis municipis”, detalla Vigueras, per donar sortida a la biomassa extreta dels boscos. Així mateix, també hi ha previst elaborar un estudi tècnic sobre els productes fets a partir de la fusta i un altre sobre la ramaderia i agricultura a la zona perquè es pugui adaptar al canvi climàtic.

Amb tota aquesta informació, es redactarà un pla conjunt per portar-ho a la pràctica. Per poder-ho finançar, van demanar un ajut estatal de més d’1,2 MEUR finançats amb fons Next Generation. En una primera convocatòria no els ho van atorgar malgrat haver aconseguit bona puntuació -els fons ja s’havien exhaurit- i ara s’hi tornaran a presentar.

Molta implicació

En els dos últims anys, aquesta fundació ha aconseguit el suport dels sis ajuntaments que formen la vall -aplegats en la Mancomunitat de la Vall de Camprodon- i la implicació de diferents agents i associacions de la zona. Gràcies a aquest consens, la Generalitat l’ha escollit per formar part d’un pla pilot per crear paisatges agroforestals resilients al canvi climàtic promogut des del Departament d’Acció Climàtica. Actualment des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) s’està recopilant informació de la vall. A finals d’estiu es preveu tenir una valoració tècnica amb propostes a implementar que esposaran després als agents econòmics. “És molt interessant perquè podrem recuperar el balanç hídric dels boscos, reduir risc d’incendi, millorar la biodiversitat i hàbitats, potenciar el sector primari amb més pastures, crear nova activitat econòmica, tenir una autosuficiència energètica i un paisatge que serà un atractiu turístic i de qualitat”, remarca la representant de la fundació.

El projecte s’ha presentat al BIT Congrés que es fa al Recinte Firal de Vic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

Presenten al·legacions contra tres nous parcs eòlics a la Terra Alta

Batea

Reclamen aturar el projecte de 46 habitatges a la falda del volcà Montsacopa

OLOT
CORNELLÀ DE TERRI

Fan tancar un centre de menors en una casa de colònies perquè “no té ni llicència ni permís”

CORNELLÀ DE TERRI
SOCIETAT

La intervenció de Barnahus redueix el sobreseïment de les agressions sexuals a infants

Tarragona
religió

Una església menys a Barcelona

barcelona

Vistiplau al projecte de la connexió de l’AP 7 amb la variant de la N II

FIGUERES
successos

La policia de Vilanova i la Geltrú troba una cabra passejant a la Ronda Ibèrica

Vilanova i la Geltrú
salut

El servei de pediatria a l’Hospital de Mataró penja d’un fil per la manca de professionals

Mataró

En estudi la millora de la cohesió social a Can Puiggener de Sabadell

Sabadell