Societat

Porta oberta a les grans cites

El canvi de govern ha propiciat una obertura de portes a esdeveniments que estaven esperant ser rebuts a Barcelona

Aconseguir portar una gran convocatòria pot implicar un període de treball de més de cinc anys de connexions prèvies

La ‘final four’ , el mundial d’atletisme o el mundial de futbol, possibles grans cites que podrien arribar

L’equip de govern de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha apostat per obrir la porta als grans esdeveniments. Aquesta setmana, el soroll de la fórmula 1 aterrava al passeig de Gràcia el mateix dia que l’alcalde anunciava el Grand Départ del Tour de França per a l’any 2026. Per a aquest estiu s’espera que la celebració de la copa Amèrica de vela trastoqui tot el litoral barceloní tant econòmicament com socialment, mentre s’estan reparant encara els desperfectes que va deixar el maig passat l’espectacular desfilada de Louis Vuitton al Park Güell.

I la llista d’esdeveniments futurs és llarga. Per alinear totes aquestes cites, sobretot esportives, però també culturals i congressuals, cal una voluntat política que deixi clar que la porta és oberta. A més, s’ha de tenir tot a punt per quan alguna de les grans cites mostri la seva intenció d’arribar i instal·lar-se.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per aquest diari expliquen que saber quan pot trigar un esdeveniment d’aquest nivell a concretar-se i què pot haver d’invertir un equip per aconseguir portar-lo a Barcelona no és una ciència exacta. L’Àrea de Promoció Econòmica opta per diferents camins per arribar-hi. L’organització de l’esdeveniment ho pot proposar o demana a la ciutat que es presenti, com va ser el cas de la copa Amèrica, on l’entitat Barcelona Global va ser determinant. Mentrestant, afegeixen les mateixes fonts, els equips –tant públics com privats– es mantenen alerta de possibles opcions o candidatures que puguin interessar.

Els Jocs Olímpics de 1992 van posar la ciutat al mapa de les grans ciutats, però des d’aleshores s’ha hagut de competir constantment amb altres seus de la mateixa lliga “global”, algunes d’elles capitals d’estat o amb moltes més possibilitats econòmiques. El fet de comptar amb pols d’atracció com la Fira de Barcelona –considerada una de les més potents d’Europa– o la potencialitat del sector biomèdic, encara converteix Barcelona en un aparador. Els diferents ecosistemes que existeixen a la ciutat, amb gran capacitat de generar oportunitats, fan que els esdeveniments culturals, esportius o congressuals siguin una atracció d’inversions. Les mateixes fonts assenyalen com a cas d’èxit la decisió de la gran farmacèutica Astra Zeneca, que a principi del 2025 instal·lara un global hub d’innovació a l’antic edifici Estel de Telefónica. L’edifici feia dotze anys que no s’utilitzava.

Aquest, afegeixen les mateixes fonts, és un dels resultats que poden aportar les gran cites, que deixen rendiments econòmics, i no necessàriament en el sector turístic. El mateix efecte pot tenir la celebració de la copa Amèrica en el possible aterratge de negocis d’economia blava com ara associacions empresarials de fabricació de vaixells elèctrics. És per això que l’Ajuntament considera que esdeveniments com els que han vingut i els que vindran no tenen un efecte crida pel que fa al turisme. Perquè, diuen, la ciutat ja té potencialitat turística sense la necessitat de crear nous atractius. Les grans cites atrauen el públic del sector al qual pertanyen i que és el que, més endavant, pot deixar oportunitats de negoci i d’inversió. Tot està orientat a l’atracció de possibles inversions o negocis i a la retenció d’empreses a la ciutat. Tornant al cas d’Astra Zeneca, la seva arribada, segons afegeixen fonts municipals, assegura un elevat nombre de llocs de treball, amb sous per sobre de la mitjana i comporta també molts llocs de treball indirectes.

La complicitat per al Grand Départ

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, confirma que el temps que pot trigar a concretar-se l’arribada d’una gran cita pot variar: “Depèn de l’esdeveniment –sempre hi ha excepcions– però normalment calen quatre o cinc anys previs. També cal estar preparat per si l’oportunitat arriba de cop, per si una seu que ho havia d’acollir no pot i t’ho ofereixen, com va passar amb els mundials de natació”, explica.

La cursa pel Grand Départ li va costar més de cinc anys, assegura: “Jo personalment, abans de fer-ho public a ningú, començo a treballar teixint complicitats. Amb diferents graus d’intensitat, depenent també de la realitat del moment”, assegura. El canvi de govern va ser, però, el revulsiu definitiu per obrir la porta: “Nosaltres vam fer una promesa quan Jaume Collboni era el primer tinent alcalde, i va ser que si arribava a ser batlle s’obririen les portes de bat a bat per al Tour. En un determinat moment, Xavier Trias va desistir de tenir-ho. Tots patíem o jo patia que passés una segona vegada el que ja havia passat. Cal recordar que jo treballava sense saber si seria el regidor d’Esports que ho acabés organitzant”, adverteix.

Ara, explica, ja està treballant de cara al mandat vinent: “La final four és una de les possibilitats, i competim amb altres seus que, si només es tenen en compte les possibilitats econòmiques, no tenim res a fer, com ara Abu Dhabi”. També s’està treballant, explica Escudé, per acollir el mundial d’atletisme, tasca en què caldrà la complicitat d’altres administracions, com ara l’Estat, la Generalitat i les diputacions. I cal no oblidar la candidatura de Catalunya com a seu del mundial de futbol, en què competeix contra el Marroc i també Madrid.

“A Barcelona li torna a interessar tenir un posicionament internacional a través de l’esport. El que volem és orgull de ciutat i veure el nom de la capital catalana associat a esdeveniments d’abast mundial i lligats a la salut que ens permeten una transformació més que interessant. Diguem al món que Barcelona ha tornat. Hem tingut dotze anys sense res. I ara volem continuar acollint grans cites esportives i també grans convocatòries d’altres tipus com ara el Fòrum Global Contra el Racisme i les Discriminacions organitzat per l’ONU, que arriba al desembre, o tot el convocarà la Fira de Barcelona. La ciutat torna a ser un referent”, conclou Escudé.

LA FRASE

Vaig començar a treballar en el Grand Départ fa més de cinc anys. Gairebé sense dir-ho a ningú, perquè no sabia ni si jo seria regidor d’Esports quan fos possible fer-lo arribar
David Escudé
Regidor d’esports

La contradicció aixeca protestes

Interrogat sobre les protestes que hi ha hagut davant esdeveniments com el de la fórmula1 la setmana passada o el moviment contrari a la celebració de la copa Amèrica de vela, el regidor d’Esports, David Escudé, reforça l’argument que ja ha exposat en diverses ocasions l’alcalde Jaume Collboni, sobre el dret a opinió i a manifestar-se: “Expressar-se i protestar forma part de la idiosincràsia de Barcelona. Cal recordar que, quan van arribar els Jocs Olímpics l’any 1992, hi havia un corrent d’opinió –que era cosí germà políticament dels que protesten ara– que s’oposava totalment a la celebració de les olimpíades. Si ara els ho preguntessis seria interessant saber què en pensen”, adverteix Escudé. El regidor remarca que des de l’Ajuntament s’escolt tothom però que també s’informa quan, com és el cas de la F1, es tracta d’un fet excepcional que apropa al ciutadà una realitat esportiva que potser no podrà anar a veure mai. Segons Escudé, el mateix passarà amb el Tour, que és símbol d’esport i salut, però potser no agradarà a tothom que vingui a Barcelona: “És impossible que el 100% de la població hi estigui d’acord, i per això és normal que hi hagi persones que vulguin manifestar la seva oposició”, conclou.

La realitat és que la majoria de les protestes es basen en la contradicció que, consideren els opositors, hi ha entre la decisió de fer venir l’esdeveniment i les polítiques que promou l’Ajuntament. Així, mentre Collboni anuncia un fre al nombre de creueristes, es preveu un allau de visitants per la copa Amèrica. També els motors dels vehicles de fórmula1 es contradiuen amb polítiques de sostenibilitat i millora del medi ambient, encara que només hagi estat per un dia. Preguntats per la celebració del Tour, Albert Garcia, portaveu d’Amics de la Bici, explica que seria impossible fer en bicicleta el recorregut que va fer, en aquell moment, la Vuelta: “Ens mataríem, perquè els carrils bici pels quals hauríem de passar estan en males condicions, no són circulables o, simplement, no existeixen”, ha reblat Garcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L'Aeorport de Girona supera els 750.000 passatgers al primer semestre

vilobí d’onyar
societat

Noves troballes en el curs internacional d’arqueologia de la Ciutadella

roses
societat

Bagà crea dues rutes per conèixer els 6 búnquers de Coll de Pal

Bagà
salut

L’Hospital Santa Caterina reforma l’àrea d’esterilització

girona

Nissan revoluciona Fornells de la Selva amb les noves instal·lacions de Camps Motor

L’hort medieval del monestir de Pedralbes

La Universitat de Girona incrementa les dobles titulacions en l’oferta acadèmica del curs vinent

Inauguren el nou centre cívic el Molí que donarà servei a més de 2.700 persones

LLORET DE MAR

Es veïns dels barris de muntanya de Molins de Rei indignats perquè fan curt amb les cisternes d’aigua

Molins de Rei