Societat

societat

Acció Climàtica crea nous pins pinyers i freixes més productius i resistents al canvi climàtic

El Departament d’Acció Climàtica està creant nous exemplars de pi pinyer i de freixe més productius, que s’adapten millor al canvi climàtic i que resisteixen les plagues, segons recull l’ACN. Se seleccionen els millors exemplars que hi ha als boscos de Catalunya i, a través de la investigació genètica, s’empelten o bé es fan créixer al centre que Forestal Catalana té a Riells i Viabrea. “Allò que fem és buscar solucions basades en la natura”, diu la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas.

De fet, aquí a la Selva, per exemple, mitjançant empelts, ja s’han plantat pins que produeixen pinyes en tan sols tres anys i també s’està investigant com es poden crear freixes que resisteixin un fong que els asseca i que causa estralls a Europa.

El centre que Forestal Catalana té a Sant Feliu de Buixalleu ocupa 11 hectàrees i és el més gran dels cinc que té a Catalunya. Tant aquests com els altres van néixer com a planters, però han acabat reconvertint-se en Centres de Recursos Genètics Forestals. Són com uns laboratoris on "s'atresoren i s'hi guarden més de 100 espècies típiques i autòctones", concreta la directora general. Allò que es fa és anar als boscos i seleccionar els millors exemplars -per exemple, de pi o d'alzina- i, a partir de les seves llavors, els arbres es fan créixer en hivernacles. Després, també s'empelten amb d'altres per millorar-los genèticament. "Seleccionem de base aquelles plantes i arbres que han nascut i crescut a Catalunya", precisa Anna Sanitjas i recull l'Acn. A Sant Feliu de Buixalleu, entre els programes que porta a terme Forestal Catalana, n'hi ha dos que se centren exclusivament amb el pi pinyer i el freixe. L'objectiu és fer-los més resistents al canvi climàtic i a les plagues i, en el cas del pi, també millorar-ne significativament la producció. "Allò que fem és buscar solucions basades en la natura; seleccionem dels boscos els millors arbres, que s'adapten millor i són més resistents a plagues i malalties", explica la directora general de Boscos i Gestió del Medi. "I un cop aquí, allò que fem és fer-los créixer i els aprofitem per crear-ne de nous", hi afegeix Sanitjas. 

En el cas del pi pinyer, el centre de Sant Feliu de Buixalleu té un bosc on n'hi creixen 72 que s'han portat d'arreu de Catalunya. El cap d'àrea de Recursos Genètics Forestals de l'empresa pública, Miquel Segarra, explica que se n'agafen les pues i aquestes s'empelten al damunt d'exemplars que tan sols tenen un any i que creixen a l'hivernacle del centre. "D'aquesta manera, aconseguim transportar la genètica d'aquell arbre que hem seleccionat als altres", diu Segarra. Aquí, la investigació ja ha donat els seus fruits. Perquè com concreta el cap d'àrea, aquests nous pins triguen tan sols tres anys a produir pinyes (quan, de mitjana, cal esperar-ne entre quinze i vint perquè això passi). "A més, aconseguim augmentar-ne significativament la producció, perquè fan fins a deu vegades més pinyons que la resta", subratlla el cap d'àrea. A Catalunya, el pi pinyer ocupa unes 36.000 hectàrees i, sobretot, se l'associa a la producció de pinyons. "D'aquí que ens centrem a millorar-la, perquè al nostre país el pinyó té un gran potencial i és un producte molt preuat; per exemple, per als panellets", concreta la directora general. 

En paral·lel, Forestal Catalana també participa en un assaig liderat per investigadors italians de la Universitat de Tucsia per fer més resistent el pi pinyer al paràsit caparreta tortuga (també anomenat Toumeyella parvicornis). Des dels diferents centres de Forestal Catalana s'han aportat pinyons procedents d'arbres representatius de tot el litoral de país. Aquest paràsit invasor, que és originari de l'Amèrica del Nord, s'està expandint a conseqüència del canvi climàtic. A Europa ja ha matat milers d'exemplars de pi (inclosa la ciutat de Roma, on aquest arbre és un dels seus símbols més identitaris). Acció Climàtica creu que és tan sols qüestió de temps que la plaga arribi també a Catalunya; i d'aquí, la necessitat de trobar exemplars resistents que la combatin. Estralls a Europa En el cas del freixe, l'arbre de ribera més abundant a Catalunya, els programes que es fan des del centre de Sant Feliu de Buixalleu se centren a fer-los resistents a un fong que està causant estralls a Europa (sobretot, al centre del continent). Se'l coneix amb el nom de xalara (Hymenoscyphus fraxineus) i quan infecta els arbres, els acaba assecant i matant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

El Pride reclama educació sexoafectiva diversa i de gènere

Barcelona

Reclamen mesures a Renfe per evitar la desconnexió del sud del país

Tarragona
PORTBOU

Estabilitzen un foc forestal provocat per un cotxe que s’ha incendiat a l’N-260

PORTBOU
medi ambient

El termòmetre supera els 41° al Priorat i l’Ebre

barcelona
Medi Ambient

Peixos morts al Besòs pel vessament de químics de l’incendi de Polinyà

Santa Coloma de Gramenet
Medi Ambient

La platja del Fòrum, tancada per l’arribada d’aigües d’extinció del foc de Polinyà

Sant Adrià de Besòs

Reobre oficialment l’Arqueoparc Coves de Serinyà

serinyà
Societat

Activat el Pla Alfa per risc molt alt d’incendi a 13 comarques

Barcelona

Barcelona dedica un parc a l’activista antifeixista Neus Català

Barcelona