L’avi que va anar a Cuba
La correspondència del soldat Enric Miró durant la guerra de Cuba, consultable en línia a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
L’aplec de documents és excepcional tant pel seu valor històric com pel testimoni que ofereix a primera línia d’un jove a la guerra
En una de les cartes assenyala que la guerra és una enganyifa per fer diners
En una de les cartes manuscrites, de tres fulls, que Enric Miró Serra escriu des de San Juan de los Yeras, a Cuba, el 2 d’octubre del 1896 i adreçada als pares, es disculpa per la “mala lletra”, ja que “escriu sobre la culata del fusell”. Una ratlla aparentment intranscendent, minúscula per a la història, però que explica molt d’un jove de Cabanes cridat a la guerra amb 20 anys, com a soldat de lleva, i que en una situació dificultosa i precària, i des d’un món que no era el seu, sent la necessitat d’escriure als seus. Escrivia cartes alternativament als pares i als avis paterns, els padrins, perquè els materns ja havien mort. “Impressiona. Em va impactar molt el vessant humà de les cartes”, assenyala la bibliotecària jubilada Antònia Gimbernat Gou. Fent-se càrrec de la col·lecció local de la biblioteca Iu Bohigas de Salt, es va adonar que la història real és la de les històries minúscules, una carta escrita sobre la culata del fusell. Dedicada ara a la recerca local, és autora d’ Aquy se trubarà ..., una llibreta de memòries de Pere Serra i Prim (1820-1889), que explica les guerres carlines, i que era l’avi matern d’Enric Miró. Antònia Gimbernat volia trobar unes escriptures d’unes vinyes que menciona Pere Serra i va demanar-ho a la neta de l’Enric, Dolors Miró Puig de Cabanes. Les troballes tenen molt d’atzar. A la butxaca d’una motxilla hi havia un tub metàl·lic, i pensant que podria ser algun tros d’artefacte de la guerra civil mai s’hi va voler mirar a dins. Antònia Gimbernat ho va fer, i va ser quan, “molt ben plegades”, hi va trobar seixanta cartes manuscrites d’ Enric Miró Serra (1875-1960), durant la guerra de Cuba.
Antònia Gimbernat ha ordenat, transcrit i digitalitzat aquesta correspondència, que ara és consultable en línia a l’ Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà . També s’hi inclou l’expedient militar. Els originals han estat facilitats per la neta d’Enric Miró, Dolors Miró Puig de Cabanes. Antònia Gimbernat n’ha analitzat el contingut. Destaca l’excepcionalitat de l’aplec de documents pel seu valor històric i especialment rellevant perquè es tracta d’un testimoni a primera línia d’un jove en front de guerra. Enric Miró no estava sol a Cuba, “una joventut perduda i compartida” amb dos companys de Cabanes: Josep Heras i Isidre Olivet. A Cuba va trobar altres amics i coneguts, com els germans Josep i Miquel Duch, Isidre Llanet, Juanito Ramis (Joan Monegal), tots de Cabanes, i també nois de Vilabertran, Garriguella, Cantallops... Havia embarcat al vapor Montevideo i va arribar a l’Havana el 7 de desembre del 1895. S’hi va passar quatre anys.
Apel·la a la insubmissió
Enric Miró explica fets de la guerra que concorden amb els llibres d’història. El soldat aprecia els detalls i en les cartes aporta informació dels “focs” viscuts amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Hi sobresurt la part humana, tot i que no deixa aflorar els neguits per no angoixar la família. Es mostra crític amb la guerra i insta a la insubmissió: “Tengo que manifestarles mi posicionamiento de lo que es la guerra de esta maldita isla. Sabrán que los que tienen que acabar la guerra tenéis que hacerlo los mismos, los que estáis en la Península. Sabran que mi pensamiento y el de de muchos es que, cuando os piden gente de la Península, en lugar de obedecer, tenéis que revolucionaros… porque esta guerra ahora toda la gente ve que no es más que una matrafa de dinero...” Ho escriu el 24 de juny del 1896 des de San Juan de los Yeras. Antònia Gimbernat ha mapat la correspondència manuscrita de l’avi de Cabanes que va anar a Cuba i que a la neta Dolors li parlava de tant en tant de Cienfuegos. Abans de sortir d’Espanya, va escriure vint cartes des de Girona, Logronyo i Santander. A Cuba, les cartes estan datades a Cruces (1), Bahía Honda (2), San Juan de los Yeras (3), Regla (4), Nueva Gerona (5), Trinidad (6) i Condado (7). Va sortir del port de Cienfuegos el 3 de febrer del 1898 i va arribar a Barcelona el dia 20.
