El ple aprova protegir el so de les campanes de l’església de Santa Maria
Ribes de Freser ha aprovat per unanimitat protegir el so i tocs de les campanes de l’església de Santa Maria i iniciar tràmits per declarar-les Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Enguany es compleixen 80 anys de la reforma del temple, que es va haver de reconstruir per la Guerra Civil. L’efemèride coincideix amb un altre aniversari: els 600 i 400 anys de les campanes que antigament marcaven les hores, situades a la part de dalt del campanar. Amb l’ajuda d’un dron, recentment es va descobrir la seva antiguitat, una dada que es desconeixia. “Segurament és el bé més antic del poble i una de les poques coses que es va salvar de l’antiga església”, afirma David Iglesias, campaner i membre de la comissió dels 80 anys de l’església.
“Aquesta triple efemèride en un mateix any és motiu de celebració per seguir avançant en la preservació”, explica a l’ACN l’alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L’acord de ple de declarar el so i les campanes com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) demostra aquest compromís. La declaració com a BCIL comença a caminar i el següent pas és demanar un informe tècnic sobre la seva viabilitat per incloure també les campanes i la maquinària antiga del rellotge com a béns mobles d’interès patrimonial municipal.
Tot i que el municipi té altres esglésies i capelles, la de Santa Maria, situada just al costat de l’Ajuntament, és “el campanar de referència”. I a diferència d’altres pobles, no s’han trobat amb cap veí que “es queixi” del soroll de les campanes. Fa uns anys van quedar en silenci perquè el mecanisme s’havia espatllat. El 2022, davant les demandes ciutadanes, es va decidir arreglar i recuperar el seu so.
Ribes segueix l’estela de municipis com Vic que també han aprovat la seva protecció. Un reconeixement que també ha de facilitar els recursos per a una futura preservació. Ara bé, des del consistori també són conscients que la prioritat passa per fer millores a l’interior del temple arran de la falta de manteniment durant dècades. És propietat del Bisbat d’Urgell i amb cessió d’ús a l’Ajuntament durant 40 anys.
Dues campanes “més antigues” fetes per artesans francesos
Per al campaner David Iglesias, ha sigut una “sorpresa” descobrir l’antiguitat de les campanes que antigament marcaven les hores. “El dia que es va fer l’inventari es van fer fotografies amb un dron i es van poder veure les inscripcions de les dates: sabíem que eren antigues, però no tant com el que va sortir: una del segle XV i del XVII”. Concretament, la de les hores, data del 1425 (fa 600 anys), i la dels quarts, del 1625 (en fa 400). A més a més, han localitzat el document històric del moment en què s’encarreguen. Segons detalla Iglesias, la petició ve del Consell de la Vila i els artistes són dos fonedors del nord de França que es van desplaçar fins al Ripollès per fer-les. “I arran d’això, sospitem que les campanes tenien la doble funció: la litúrgica i la municipal i es demostra també que és un objecte de valor”. Per projectar millor el so, es van col·locar a dalt de tot del campanar i a l’exterior. Actualment, encara estan allà i es veuen a simple vista.
L’església de Santa Maria data del segle XI. “Durant la Guerra Civil, el municipi va patir molta destrucció del patrimoni”, recorda el campaner. Les campanes antigues, però es van preservar. Amb la restauració del temple, els anys 40, es van incorporar quatre campanes més, que són les que actualment sonen cada dia. Totes tenen nom de dona i algunes amb inscripcions de l’imaginari popular, com ara que el seu so allunya tempestes.
A més a més, les campanes de Ribes tenen tocs singulars. David Iglesias recorda la feina que durant anys va fer l’últim campaner de Ribes, Manel Navarro. “Ell ha sigut la persona que, de manera discreta i poc reconeguda, va mantenir viu el llenguatge dels tocs de Ribes. Entre els tocs més coneguts hi havia el toc de morts. “Aquí és molt original perquè diferencia molt clarament si el difunt és home o dona, i fins fa poc la gent ho reconeixia perfectament”, assegura Iglesias.
