Les xemeneies de les fades
La Capadòcia és una reunió de valls encisadores amb formacions geològiques úniques, i de gran interès històric i cultural
-
Les xemeneies de les fades presenten variades formes com la del barret o bolet i, fins i tot, la d'un camell. J.B.B. -
Les xemeneies de les fades presenten variades formes. J.B.B. -
Les xemeneies de les fades presenten variades formes com la del barret o bolet J.B.B. -
Presenten variades formes com la del barret o bolet i, fins i tot, la d'un camell. J.B.B. -
Vista àrea J.B:B:.
Arribar a la Capadòcia per l'aeroport de Konya, ciutat fundada pels romans en el segle II aC, permet fer-hi una visita prèvia, així com als seus rodals. En el recorregut, la zona històrica més important és el museu de Mevlana, del gran místic turc que va ser el fundador del convent dels dervixos. El museu, precisament, està situat dins el convent, i just al costat de la mesquita del sultà Selim II, construïda en el segle XVI. En aquest museu, en el qual destaca la tomba de Mevlana, i també la del seu fill, el sultà Veled, s'hi pot veure un gran nombre d'objectes que feien servir al convent: instruments de música mística i catifes d'un gran valor artístic. Així mateix, es pot visitar les cel·les dels dervixos i la part etnogràfica. Cal no oblidar que en aquesta estada a Konya hi ha l'opció de presenciar una cerimònia religiosa pertanyent a l'orde dels dervixos, en la qual es toca la música que acompanya els dervixos dansaires en un ritual perquè la seva ànima arribi a la perfecció. Konya, que en definitiva és una ciutat de pelegrinatge per als turcs, en l'actualitat és la segona ciutat més gran de l'Anatòlia Central, després d'Ankara, la capital de Turquia.
Les formacions geològiques
Però si volem gaudir plenament de la Capadòcia, ja no ens aturarem fins a arribar a aquesta regió única: suau per la tranquil·litat de les seves valls i dels seus petits nuclis habitats, i meravellosa en el seu conjunt, del qual, sense cap mena de dubte, destaca el paisatge espectacular de les seves valls amb les formacions geològiques conegudes com les Xemeneies de les Fades. És un panorama que pren l'esplendor més elevada (en tots els sentits) a trenc d'alba quan, en una excursió en globus, es sobrevola el territori i s'assoleix la màxima altitud (uns mil sis-cents metres). La barreja d'un cel ple de colors amb més de mig centenar de globus que es passegen per damunt d'unes formes extraordinàries que a vegades són de complexa descripció, ofereix un panorama fascinant i difícil d'igualar. A vista d'ocell, és un valor afegit de perspectiva, d'uns espais i unes valls que molt possiblement dies anteriors, abans de pujar al globus, ja haurem conegut i recorregut a peu.
Tot plegat és el resultat d'unes formacions geològiques iniciades pels volcans que fa milions d'anys van entrar en erupció, i que ara, en certs moments, dóna la sensació de trepitjar un paratge lunar. La pluja, la neu, el vent i el sol s'han encarregat de motllurar, amb el pas del temps, la lava que van projectar aquells volcans; els torrents d'aigua que baixen per les vessants de la muntanya i la força del vent han anat alterant de tal manera l'estructura de la capa de les pedres calcàries que han sorgit les formacions de les anomenades Xemeneies de les Fades.
Les esglésies rupestres
A la Capadòcia hi ha moltes esglésies rupestres. Les de més interès estan situades al que es pot anomenar com a gran museu a l'aire lliure de Goreme. Una de les esglésies que cal assenyalar és la de Cavusin, la més antiga de la Capadòcia, amb el nom de Sant Joan Baptista, probablement construïda i pintada en el segle V. En aquestes esglésies encara es poden veure frescos en força bon estat gràcies als pagesos que a finals del segle XIX van obturar les entrades i finestres i així no hi ha penetrat ni el sol ni cap acció humana. Val a dir que els frescos d'aquestes esglésies en els cons de les roques o toves són obres d'una diversitat d'estils que daten d'un llarg període, que pot anar des de finals de l'era iconoclasta des del segle VIII fins al XIV. Les escenes són passatges de la Bíblia i de la vida de Jesús.
Amb tot, a la Capadòcia, a banda de les valls, no descobrirem pas només les pintures de les esglésies, sinó que, per exemple, a Àvanos, un poble situat entre els dos marges del Halys, el riu més llarg de Turquia (1.335 quilòmetres), al carrer i a l'interior de les cases, hi trobarem terrissa feta d'argila vermella local. O també podrem entrar en altres indústries importants, com ara les de catifes fetes a mà, i la viticultura. Així mateix, les visites a pobles o llocs d'interès històric i cultural no s'acaben i, entre la variada i àmplia oferta, no es pot oblidar les ciutats soterrades (per exemple la d'Ozkonak, Derinkuyu o Kaymakli, excavades per les primeres comunitats cristianes, o el cim de la fortalesa d'Uchisar. Tot plegat, sense oblidar que, de nit, la Capadòcia encara pren un encant més especial començant per una posta de sol i acabant en un ambient diferent però també necessari: assaborir un bon rostit de xai, regat amb un bon vi local, i arrodonit amb un espectacle de balls folklòrics tradicionals de les set diferents regions de Turquia. Com és natural, no hi falta ni la dansa del ventre ni la dels set vels.
