Societat

Un pla d’autovies finançat amb deute

El que ha funcionat amb l’Eix del Llobregat no rutlla amb el Transversal per la falta de crèdit

L’ambiciós pla d’autovies que ha tirat endavant el departament de Política Territorial té en el finançament el seu taló d’Aquil·les. I és que les obres que ara s’estan fent a l’eix Vic-Ripoll, les que s’han fet entre Vidreres i Llagostera o les que es faran a l’Eix Transversal, les pagaran els contribuents catalans els pròxims trenta anys.

A falta de capacitat d’endeutar-se i amb la llosa del dèficit fiscal a sobre, el govern no ha tingut cap més remei que utilitzar un mètode sempre polèmic. El peatge a l’ombra permet construir una obra sense pagar-la al comptat. La concessionària que es queda el contracte –en el cas de l’Eix Transversal, Cedinsa– assumeix el cost del projecte i, un cop acabada l’obra, cobra anualment un cànon a la Generalitat que varia en funció del nombre de vehicles que hi circulin. Habitualment les empreses que es fan càrrec d’aquest tipus de concessions són constructores associades amb alguna entitat financera, que és qui proporciona els diners per dur a terme l’obra.

Els 708 milions d’euros que costa l’Eix Transversal es pagaran amb interessos durant 33 anys. Cedinsa es va imposar al concurs a altres candidates, ja que el preu ofert era més baix que la proposta conjunta d’ACS i Acesa (730,5 milions), la d’un consorci capitanejat per Acciona (730,9 milions) i la del grup liderat per Ferrovial, que amb 742 milions era la més cara que es va presentar.

No és la primera vegada que Cedinsa guanya un concurs d’aquestes característiques a Catalunya. La companyia, participada per FCC (27%), Caixa Catalunya (20%), Comsa, Copisa i Copcisa (cadascuna amb un 17,6%), té adjudicades les obres del Vic-Ripoll, que també gestionarà durant 33 anys, ha acabat el desdoblament de la C-35 entre Vidreres i Llagostera i ja cobra per la utilització de l’Eix del Llobregat. Durant el 2008, any d’entrada en funcionament de la concessió d’aquesta última via, Cedinsa va facturar 18 milions d’euros al govern.

Les adjudicacions del govern han afavorit, doncs, aquesta companyia de matriu catalana que, segons s’assegura des del departament d’Obres Públiques, ha complert amb nota en els anteriors projectes. El problema és que, amb l’actual context de crisi, malgrat que la concessionària estigui participada per Caixa Catalunya, la recerca de diners es fa més difícil. Sense anar més lluny, la companyia no va poder signar fins a aquest mateix agost un crèdit de 300 milions per realitzar les obres de l’eix Vic-Ripoll, un projecte més econòmic que no pas el Transversal.

El peatge a l’ombra ha estat un mètode recurrentment utilitzat per les administracions autonòmiques de tot l’Estat per finançar projectes. Un mal menor per arribar on l’Estat no vol invertir. El mateix conseller Nadal explica que té coneixement de “14 projectes a tot l’Estat” que tenen, com el de l’Eix Transversal, un problema a l’hora de trobar finançament. En canvi, el diputat de CiU, Josep Rull, critica el fet que el govern hagi abusat d’aquest mètode “que serveix per finançar a l’entorn d’un 30% d’obra pública”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva
CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona