Societat

la crònica

Ressaca de les Fires de Girona

Sóc a les Fires, que les nétes demanen una mica de gresca. La parada és senzilla: mitja dotzena de llits elàstics per saltar una mica. El cartell ho diu ben clar: 3 euros per deu minuts. Entesos. Allargo un bitllet de 20 per pagar dues entrades. No té canvi. Però no passa res. Envia una germana o una amiga a la parada del davant. Aquí ho té. Quatre i sis, deu; deu i deu, vint. Ho sento, però no estic per discutir matemàtiques a mig matí de diumenge amb la noia de les fires. Tres i tres fan quatre. Ja m'està bé.

A la plaça de Sant Agustí –que és la de la Independència, però jo no acabo de fer el canvi perquè no tinc clar de quina independència parla– hi ha, com cada any a la tardor, un castanyer. Ja sé que la tradició popular sempre parla de castanyeres. Però el meu és un castanyer. També la tradició ens pinta les castanyeres pelades de fred, amb un mocador al cap i les mans balbes arrimades a la brasa. El meu castanyer, des de fa molts anys, torra les castanyes en una màquina de tren en miniatura i el clima de Girona sol ser benigne aquests dies. Tot això ho explico perquè m'ha sorprès que aquest any –no em consta que l'any passat ja ho fes– té un terminal per poder cobrar les paperines amb targeta de crèdit. Quan deu valer una paperina de castanyes? 3 euros? Potser més? Segur que ell sí que ha aprés a comptar.

El dia de Tot Sants passo per la fira del Dibuix, que cada any sembla aplegar més artistes. Hi veig, com sempre, bones imitacions de bons pintors; bones imitacions de bons imitadors de bons pintors; bones imitacions de mals pintors; males imitacions. També, val a dir-ho, tres o quatre autors originals, algun amb força bona mà i criteri. Recordo les primeres fires del Dibuix, que s'enquibien sota les voltes, davant la llibreria del mateix nom. I els sobrava lloc. Hi havia els noms del moment gironí: Xargay, Portas, Fulcarà, Vicens... i algun més que se m'escapa. Allò prometia. Prometre no fa pobre, diuen.

A la rambla Verdaguer, una grua municipal té feina. Deuen haver enxampat un venedor ambulant sense llicència. Els empleats municipals tenen la festiva feina de lligar un enorme conjunt de globus multicolors i multiformes a la caixa de la furgoneta oficial. Al cul del vehicle hi diu, més o menys: servei d'emergències. Ho sento pel venedor, però l'espectacle de carrer que atura els vianants s'adiu amb els dies que vivim.

Per Fires es produïa una coincidència inusual entre els estrangers que resideixen a Girona i rodalies. Era el moment de renovar uns papers i també l'època de preparar documents per anar de vacances. Això va concentrar la cua de persones de tots els colors davant la delegació del Govern que jo denunciava ara fa una setmana. Ara la cua ha desaparegut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La covid, tercera causa de mort a l’Alt Empordà el 2020

figueres

Invertir en vacunes redueix el cost en sanitat

BARCELONA

Cap a restriccions més laxes

barcelona

Junts reclama a Palamós un debat sobre el futur ús del solar de L’Equitativa

palamós
El port de Tarragona amplia l’àrea de logística
Economia

El port de Tarragona amplia l’àrea de logística

Campi qui pugui a l’escola

Barcelona

La CUP s’oposa a la pedrera d’Osor

GIRONA / OSOR

Catalunya torna a superar els 1.000 trasplantaments

barcelona
JORDI VIÑAS
ALCALDE DE SALT

“Havíem de ser responsables i aguantar”

Salt