Consoliden els canvis de Lluís Llach en la processó de Verges
El cantautor dóna per acabada la seva tasca de director, després de tres anys, i aposta per un equip de direcció
La presentació va servir per obrir part del futur centre d'estudis dels temes culturals
“Si no es mouen les tradicions, aquestes es moren”, va dir Llach
La processó de Verges, amb la singular Dansa de la mort, consolida aquest any els canvis que hi ha introduït en aquests tres anys el seu director, el cantautor Lluís Llach (Verges, 1948). Els canvis, que s'han fet durant les dues anteriors edicions, com també en aquesta, afecten diversos aspectes de la representació teatral. Així, s'han incorporat elements professionals, s'han modificat escenes, s'ha potenciat el teatre itinerant del carrer, s'ha canviat l'enfocament de la il·luminació, s'ha fet nou vestuari... “Són aspectes conceptuals. De retornar-ho a un ambient, als seus orígens”, va manifestar Llach.
Una idea que ha rebut sempre el suport de l'associació La Processó de Verges, que presideix Tono Casabó. “Els canvis consolidats han de ser la base del futur de la processó”, va dir Casabó, que va voler recordar que l'entitat que organitza la representació no té altra finalitat que “mantenir-la i conservar-la”. Per això, la idea de l'entitat, com també del director, no és altra que buscar renovació per mantenir el seu atractiu, però, al mateix temps, aconseguir la implicació i col·laboració de tot el poble.
I dins aquesta col·laboració, Llach aposta per crear grups de treball que treballin en conjunt per un interès general. En aquesta línia, Llach va deixar clar que amb aquest tercer any deixa de ser el director, però no pas la direcció. El cantautor creu que cal apostar per un equip de direcció, una direcció col·legiada.
Tot i això, Llach va aprofitar per proposar com a futur canvi la vestimenta dels romans, dels manaies. El cantautor creu que cal posar fi a la idea de fa ja uns quants anys de vestir els romans amb una armadura brillant i una roba molt vermella. Abans les carcasses dels romans eren de cartró, va recordar Casabó.
La roda de premsa sobre la processó va servir per obrir el centre de visitants del municipi, que s'ha estrenat com a primer pas del centre d'interpretació de la cultura del municipi, a Can Punton, que pertanyia a la família de Caterina Albert, àlies Víctor Català. Així, com ja es pot veure a l'espai inaugurat, es vol potenciar els aspectes més culturals de la vila: la processó, Lluís Llach i la Sopa. Llach va parlar de centre d'estudis tant dels actes sacramentals, aprofitant la processó, com d'Els Setze Jutges, aprofitant el seu nom. Llach i Casabó van recordar el llibre sobre la processó, presentat divendres, amb el text complet de la representació.
L'últim sopar, a l'església de Sant Esteve d'en Bas el dijous sant
Després de molts anys sense fer-se, el 2002 el rector de la parròquia de Sant Esteve d'en Bas va aconseguir recuperar la tradició d'escenificar el sant sopar. La cena, com s'anomena aquesta representació, té lloc a les nou del vespre del dijous sant, un cop acabada la missa. No se sap amb certesa l'origen de la peça, tot i que és probable que es remunti al segle XIV. Malgrat el pas del temps s'ha procurat conservar-ne l'ús del català antic.
El viacrucis pels canals d'Empuriabrava
L'Associació del Pa Senyat de Castelló d'Empúries va estrenar diumenge el viacrucis pels canals d'Empuriabrava, que es va fer per primer cop. Els actes continuaran amb el retaule i el viacrucis.
A Sant Climent, les representacions de la Passió es faran de dia
Les representacions de la Passió de Sant Climent Sescebes es faran de dia, després que robessin la instal·lació elèctrica que s'havia preparat per fer l'actuació de nit, com s'ha fet sempre, i que ha provocat pèrdues de 7.000 euros a l'organització. L'Associació La Passió i l'Ajuntament fan una crida al públic perquè ompli els seients de l'Horta d'en Cusí el dia 22 (divendres sant) i el dia 24 (diumenge de Pasqua). Es farà a les set de la tarda.
