medi ambient
Europa colla l'Estat perquè no depura prou l'aigua residual
La Comissió Europea du l'Estat espanyol al Tribunal de Justícia per la deficient depuració de les aigües
Trenta-nou ciutats encara aboquen bacteris perillosos per a la salut al mar i als rius
La justícia europea podria multar l'Estat espanyol per no haver depurat prou les aigües residuals urbanes. Després de tretze anys de pressions i ultimàtums, a Brussel·les se li va acabar ahir la paciència i va denunciar al Tribunal de Luxemburg que 39 ciutats de més de 10.000 habitants fan encara abocaments al mar i als rius sense abans eliminar els bacteris i virus nocius (i els nutrients com el nitrogen o el fòsfor), que són un risc per a la salut pública i el medi ambient.
La Comissió Europea no ha volgut revelar quines són aquestes localitats implicades i que haurien de millorar en la regeneració de l'aigua residual, ni si n'hi ha de catalanes, tot i que a finals del 2008 havia assenyalat almenys Arenys de Mar i Tarragona com a dues de les poblacions amb l'assignatura pendent.
Catalunya, per contra, és l'única comunitat que ha fet els deures presentant el seu pla de gestió fluvial. I és que Brussel·les també va demanar ahir als jutges de Luxemburg que condemnin l'Estat per haver adoptat només un (el català) dels 25 plans de gestió de les conques hidrogràfiques.
Des del 1998, la legislació comunitària obliga els municipis amb més de 10.000 habitants a tractar les aigües residuals fins a eliminar-ne tots els bacteris perillosos per a la salut humana, que poden fer malbé l'aigua dolça i el medi marí, i facilitar el creixement excessiu de les algues que acaben impedint el desenvolupament d'altres éssers vius. “Espanya ha fet alguns progressos, però tretze anys després, el grau de compliment global és pobre”, es va queixar ahir l'eurocomissari de Medi Ambient, l'eslovè Janez Potocnik.
Quan Brussel·les va llançar el seu últim avís a l'Estat (enviant-li un dictamen motivat, l'1 de desembre del 2008) abans de queixar-se al Tribunal de Luxemburg, hi havia 59 ciutats que incomplien la normativa. L'Agència Catalana de l'Aigua va al·legar llavors que el 95% de la població té garantit el sanejament de les aigües residuals a través de 344 depuradores (i se n'estaven construint 140 més). Dos anys i mig després, 20 d'aquestes localitats investigades per Brussel·les han millorat la depuració de les aigües residuals i s'estalviaran la multa, i 39 seran jutjades. La Comissió Europea, però, no ha volgut aclarir en quin grup es troben Arenys de Mar i Tarragona.
En la mateixa situació de pendents de les sancions, han quedat Bèlgica, Dinamarca, Portugal i Grècia.
LA XIFRA
Aprovat per a les platges
Totes les platges de Catalunya compleixen els criteris mínims de qualitat obligatoris de la UE, segons l'informe anual que l'Agència Europea del Medi Ambient va fer públic ahir, amb dades del 2010. En el conjunt de l'Estat, Brussel·les aprova el 93% de les aigües de bany –un 5,1% menys que un any abans–, i prohibeix el bany en tretze platges, les de Puertillo-Bañaderos i Bocabarranco (a La Palma), El Socorro i Los Gigantes (Tenerife), Lourido (La Corunya), Xuncos (Lugo) i Orizabar (Guipúscoa), als rius Maitena i Genil (Granada), en dos trams del Xucar (Conca) i als embassaments de Yesa (Saragossa) i Rosarito (Toledo). Catalunya és al mateix nivell de Xipre, que té els millors resultats de tota la UE: el 100% de les seves platges compleixen els estàndards.
