Els pagesos de Santa Pau declaren la guerra al cabirol
Els cultivadors es queixen que aquest ungulat els fa malbé les collites i els caçadors preparen per primer cop batudes per danys
Per l'ens de protecció de la Zona Volcànica, l'alarma és desproporcionada
El pagès que ens mostra el seu camp de fesols a la falda del volcà Rocanegra ho ha provat tot per foragitar-los: filat electrificat, espantaocells, bosses de plàstic de colors llampants i objectes brillants penjats d'un pal... Però no se n'acabava de sortir. Darrerament hi ha afegit un transistor que engega a les nits i colònia de la forta, que escampa a la vora del camp. Diu que ara està tenint millors resultats. És la seva guerra particular amb els cabirols, uns ungulats tan bonics i pacífics com enamorats de les fesoleres, sobretot quan són tendres. “Si l'enganxa quan és petita, se t'emporta tota la planta; quan és més crescuda, tria els brots”, explicava l'home aquesta setmana. El seu no és un cas aïllat, sinó un exemple de la problemàtica que genera des de fa pocs anys la presència de cabirols en els conreus –no només del cèlebre llegum local– de Santa Pau i altres pobles de la Garrotxa. Si fins fa un parell d'any es considerava que el 4 % de les collites es perdia a la panxa d'aquell mamífer, el percentatge actual seria més del doble, segons les dades de què disposa la federació de caça de Girona. Els mateixos afectats, però, no han fet una valoració global dels danys i tampoc no porten un compte de les incursions. “Però cada any n'hi ha més”, asseguren.
La repoblació
S'atribueix la plaga –com ja ho denominen alguns– a la repoblació d'aquests remugants iniciada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) en la dècada del 1990 i, de fet, el mes passat un jutge va donar la raó a una veïna que reclamava al parc una indemnització per les destrosses que li havien fet a les seves plantes. L'Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau –que aglutina 25 socis, amb una producció que ha arribat en alguna ocasió a les 90 tones anuals– pensa presentar una queixa formal al parc, segons ha anunciat el seu president, Lluís Suñer.
A can Jordà –seu de l'ens de protecció de la Zona Volcànica– consideren que se n'està fent un gra massa. “S'ha creat una alarma desproporcionada”, diu el director del PNZVG, Xavier Puig, per a qui la densitat de població d'aquesta espècie no és preocupant (vegeu informació annexa). No obstant això, admet que es produeixen concentracions de cabirols en indrets que els resulten molt atractius –les fesoleres, per exemple–, però que es tracta d'incidents aïllats. “Ens hem de preguntar a partir de quin moment hem d'actuar. Hem d'aplicar la tolerància zero i organitzar una batuda en l'instant que un cabirol es menja una fesolera?, es pregunta Puig, i reflexiona: “Del que es tracta és de mantenir un equilibri entre conservació de la fauna i protecció dels cultius”.
Batuda per danys
La solució a curt termini serà intensificar la cacera de cabirols. En una reunió celebrada la setmana passada en què hi havia caçadors i pagesos, es va decidir que es demanarà al Departament d'Agricultura incrementar el nombre de captures permeses durant la temporada –es passaria de 80 a 300– i fer per primer cop batudes extraordinàries per danys, en lloc d'esperar l'inici del període regular de cacera. Fins al 30 de juliol ja se'n van caçar, però només per controlar la població de mascles.
D'altra banda, la federació està estudiant la possibilitat de caçar, en aguait, femelles de cabirol els mesos de gener i febrer, a partir de l'any que ve.
Accidents
Incrementar els períodes de cacera del cabirol és una mesura que veuen bé des de l'Ajuntament de Santa Pau. L'alcalde, Pep Company, fa notar que els perjudicis provocats pels cabirols no són només per al cultivador sinó que el fet que creuïn de nit les carreteres està suposant un perill per als conductors. “En poques setmanes, tres veïns del poble han tingut accidents”, assegura. “Entenc que s'han descontrolat i, per tant, cal posar-hi remei”, conclou.
Entre 750 i 1.050 exemplars, al parc natural
El PNZVG calcula que en les 15.000 hectàrees del parc hi viuen entre 750 i 1.050 cabirols. “És una densitat d'entre 5 i 7 exemplars per cada 100 hectàrees, un índex que no és ni de bon tros preocupant”, tranquil·litza Xavier Puig. Entre el 1995 i el 1998, el parc va reintroduir l'espècie –es va començar amb una quarantena d'exemplars que van ser seguits amb radiotransmissors–, un mamífer que ja havia viscut a la comarca, però que s'hi havia extingit. El director de l'ens admet que una part de l'actual població és descendent d'aquells primers cabirols, però recorda que se'n van fer repoblacions en altres indrets, com les capçaleres del Ter i el Freser. “Si no haguéssim intervingut nosaltres, probablement ara o d'aquí a pocs anys hi hauria a la Garrotxa el mateix nombre de cabirols que hi ha ara”, opina Puig. Avui, el cabirol és abundant o molt abundant gairebé a tot el terç nord de Catalunya, s'assenyala des del parc garrotxí.
