Trobar feina sense tenir cap titulació és ara divuit cops més difícil que fa 30 anys
Un estudi promogut per la Síndica de Greuges de Barcelona mostra la importància de l'educació per evitar l'exclusió social
L'estudi, dirigit pel doctor Sebastià Sarasa, de la Universitat Pompeu Fabra, ha permès reconstruir la vida des de la infància a l'edat adulta de 348 persones d'entre 25 i 50 anys que han estat ateses per entitats públiques i privades de serveis socials a la ciutat de Barcelona. Això s'ha fet a través d'una sèrie d'entrevistes en profunditat que, com va destacar ahir Sarasa, han permès veure «quins esdeveniments els van empènyer a l'exclusió social». El resultat ha confirmat l'enorme dèficit de formació educativa que arrosseguen aquestes persones. El 66% dels entrevistats no tenen cap estudi o només estudis de primària, i l'estudi corrobora que les dificultats per trobar una feina entre les persones sense titulació acadèmica s'han agreujat amb el pas del temps. Així, els nascuts entre el 1960 i el 1975 que no van aconseguir cap titulació escolar ja van tenir sis vegades més dificultats de trobar feina que els nascuts abans del 1960. Aquestes dificultats, però, han estat 18 vegades superiors entre els nascuts després del 1976. La conclusió, en paraules de Sarasa, és clara: «S'està aturant l'ascensor social» i un dels principals motius és que el nostre sistema educatiu no ha estat capaç d'alleugerir el pes de l'herència social. «Els fills de pares sense estudis tenen el doble de possibilitats de fracàs escolar que els que tenen pares amb estudis de primària, i el risc és cinc cops superior si es comparen amb els fills de pares amb titulació universitària», explica Sarasa.
Suport a les famílies
Arran d'aquestes evidències, en el mateix estudi es conclou que s'han de potenciar polítiques preventives d'exclusió que donin suport a les famílies amb menors d'edat, perquè una actuació a temps en la infància i l'adolescència pot evitar casos d'exclusió social futurs. En l'estudi es proposa universalitzar l'escolarització abans dels sis anys, subministrar rendes addicionals a les famílies amb menors d'edat i en especial a les famílies nombroses, i desenvolupar una xarxa de recursos socials per ajudar les famílies amb infants i adolescents. «Dubto molt que els problemes de fracàs escolar se solucionin amb una llei d'educació. Comença a ser hora que hi hagi un control sobre les famílies perquè es pugui intervenir quan es detecti algun problema», subratlla Sarasa.
En aquest sentit, la síndica de greuges, Pilar Malla, es va comprometre a demanar a l'Ajuntament que incrementi les polítiques preventives i que, entre altres aspectes, recuperi la figura de la «treballadora familiar» per ajudar les famílies amb dificultats. Malla va destacar la necessitat de reivindicar els serveis socials de base i els equips especialitzats per afavorir un entorn social i familiar que eviti la perpetuació de l'exclusió social.
Amb el que costa mantenir un pres es poden portar sis nens a escola
Com que en l'estudi es conclou que l'escolarització dels nens abans dels sis anys redueix tant l'abandó dels estudis com el risc d'empresonament, en l'informe s'inclou un apartat en què es destaca que amb el que costa de mitjana mantenir un pres a Catalunya (340.300 euros considerant el cost de l'estada a la presó i els ingressos de treball perduts per l'intern) es poden escolaritzar sis menors de dels 0 fins als 6 anys. En l'estudi també es fan altres comparatives del nombre de persones que podrien ser ateses pels serveis socials amb el cost social d'algunes situacions d'exclusió. Així, s'hi indica, per exemple, que amb el que costa cada any un pres (24.119 euros), l'acollida en un centre d'estada limitada (21.900 euros) o el tractament residencial per toxicomanies (30.000 euros) es podrien atendre 212 persones en el servei d'atenció social individualitzada i familiar, 89 en el servei de suport i atenció psicològica, i 265 en l'acció socioeducativa al carrer.
El risc d'una família jove
Un 50% de les dones en situació d'exclusió social han format una família abans dels 20 anys. L'estudi conclou que avançar tant el procés de formació de la família agreuja el risc d'exclusió, en bona part perquè aquestes dones abandonen els estudis i, per tant, tenen més problemes per trobar una feina. Pel que fa als homes, un 50% no han constituït una família abans dels 30 anys i més d'un 30% d'aquests arriben als 45 anys sense haver constituït mai una família pròpia. Una altra peculiaritat de les persones excloses és l'elevada probabilitat que tenen de viure ruptures familiars, un altre dels factors de risc importants. El fet d'haver constituït una parella abans dels 18 anys i la falta d'ocupació laboral són factors associats a les ruptures familiars. A més, molts dels homes que formen parella de molt joves tenen un elevat risc d'empresonament.
La presó dificulta la integració social
El 35% de les persones en situació d'exclusió social han estat alguna vegada a la presó. La xifra és significativa per evidenciar que un bon nombre d'aquests individus viuen al marge de la legalitat. Entre les persones que ahir van presentar l'estudi hi havia la degana del grau en criminologia i polítiques públiques de prevenció de la Universitat Pompeu Fabra, Elena Larrauri, que va destacar les deficiències que té el sistema penal per evitar la cronificació de l'exclusió social, ja que no només els exclosos tenen més probabilitats de ser empresonats, sinó que el fet d'haver estat empresonat és un risc afegit per esdevenir una persona sense sostre. «Castigar amb la presó aquest tipus d'actes delictius que no són greus i són repetitius només agreuja el problema», va assegurar ahir Larrauri, que considera que «la presó dificulta la integració social perquè quan surten no tornen al mateix esglaó sinó a un esglaó més baix».
Pel que fa a les persones entrevistades, els petits robatoris i la venda de drogues han estat molt més freqüents entre els exclosos autòctons que entre els estrangers. Tot i això, els factors associats de l'inici de l'activitat delictiva són comuns als dos col·lectius. En els dos grups els antecedents familiars són importants, però també hi ha una associació significativa entre l'inici de l'activitat delictiva i una situació de precarietat econòmica molt acusada l'any anterior.
La presó, a més, és un factor de risc per convertir-se en una persona sense sostre. Entre aquest col·lectiu, l'estudi constata que les dones i els immigrants tenen més recursos personals per escapar-se de dormir al carrer, i nega el tòpic que estableix una relació directa entre aquesta situació i l'alcoholisme.
