Els manairons, protagonistes fantàstics de Sant Joan al Pirineu
Després d'una xerrada sobre mitologia pirinenca amenitzada per l'actuació del grup de música tradicional Baridà Sos Fers, els assistents a la tercera Jornada de Mitologia Pirinenca van fer un berenar-sopar. Aquest àpat els va servir per agafar forces i enfilar-se muntanya amunt en una caminada des de la Guàrdia d'Ares fins als Tarters dels Manairons pel camí vell que duia a Organyà.
A les nou de la nit es va fer una visita guiada per l'escriptor Isidre Domenjó a un dels tarters, al voltant del qual el visitant es troba diversos elements al·legòrics de diverses llegendes com ara el pans de Santa Fe, l'arbre dels anells, la finestra de les bruixes o la cabana de moro i el dolmen de Plan Fornesa on s'acaba el recorregut. Domenjó va explicar la llegenda relacionada amb cadascun dels elements, relacionant-la amb la mitologia pirinenca en general. Desprès els actors de TAT Tallers i Accions de Teatre, van representaran la performance 'Anem a plegar manairons'. Per plegar els manairons, els nens i les nenes, duien un canut realitzat per la ceramista Carme Invernon que se'ls havia regalat prèviament. Els nens, que ja saben en que consisteix aquesta acció perquè ja s'ha dut a terme les dues edicions anteriors, l'esperen amb ganes i en gaudeixen molt.
Jornada de Mitologia Pirinenca forma part del projecte 'Viatge al País dels Manairons', un itinerari que transcorre per les Valls d'Aguilar tot seguint les llegendes dels diversos pobles del municipi. Com a fites d'aquest itinerari, el viatger troba sis murals de ceràmica, creats per Carme Invernon, que fan al·lusió a aquestes llegendes. Els punts de màxim interès de l'inerari són els Tarters dels Manairons de la Guàrdia d'Ares. Es tracta de dues grans acumulacions de rocs situades al mig del bosc. Des del punt de vista científic, els tarters encara no han estat prou estudiats per poder-ne determinar l'origen. Alguns experts apunten a una formació glacial, mentre que altres s'inclinen per la mà de l'home i tindrien a veure amb la cultura megalítica. Ara per ara, però, els tarters de la Guàrdia continuen essent un misteri.
La veu popular però conta que un dia l'amo de cal Feu de la Guàrdia d'Ares anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. A mig camí l'amo es va adonar que s'havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells éssers petits i valents que es cullen d'una planta la nit de Sant Joan, sempre que hi hagi lluna vella. L'amo va enviar el seu mosso a buscar el canut a casa, però aquest no se'n va poder estar de tafanejar el canut. El va obrir i a l'instant una rècula de manairons van sortir del canut afal·lerats, demanant-li feina i més feina, i llavors els va demanar que amunteguessin els rocs més grossos que trobessin per tota la muntanya. Als manairons un cop deixats anar se'ls ha de manar feina perquè sinó fan maleses. Els tarters de rocs, sorprenents i fins ara inexplicables, que hi ha al bosc de l'Obaga de la Guàrdia d'Ares en donen testimoni.
