Tres juliols sense barca

L'estiu del 2009 va ser el darrer que la barca Anna es passejà per l'estany. Ara que l'embarcació hi torna, amb el nom de La Tirona, és el moment de recapitular un procés que ha estat com a mínim controvertit. En primer lloc, l'Ajuntament no va estar encertat amb el tracte amb l'anterior barquer, fet que va comportar que la barca sortís de l'estany. Llavors va haver d'anar corrents a recomprar la barca de tercera mà a Mallorca al nou propietari pagant, sens dubte, el benefici d'aquest, i ho féu a través d'una adquisició directa, un procediment poc justificable, donat que hi havia nombroses alternatives. En segon lloc, l'Ajuntament va decidir situar l'embarcador al mateix lloc on l'any 1998 va tenir lloc el sinistre de la barca de l'Oca, just davant del negoci d'hostaleria del principal responsable del naufragi. Una decisió que, al nostre entendre, és desafortunada i poc respectuosa amb les vint-i-una víctimes. Però no és només aquest aspecte ètic el que fa grinyolar la decisió, sinó també la d'establir l'ús d'embarcador en una de les pesqueres que formen part del bé cultural d'interès nacional. O l'acceptació del mateix aforament de la pesquera utilitzada com a oficina de turisme per utilitzar-la ara com embarcador, o les característiques tècniques relatives als esforços, sobretot d'impacte. Per no parlar de les bases per a la concessió que va quedar deserta demostrant la inviabilitat de la proposta i havent de rectificar a posteriori. O el mateix procés administratiu de tota l'operació passant per urgència a ple l'adquisició de la barca, per urgència les bases d'adjudicació, i fent un ple extraordinari urgent a l'agost per a l'adjudicació, malgrat haver tingut tres anys de temps.

Per una altra banda, el preu de la barca es va anar incrementant amb reparacions, informes, posada en funcionament, passant dels 150.000 euros inicials a una suma de més de 300.000 euros. Una quantitat que els banyolins hem pagat avui i que el concessionari anirà restituint durant els propers 16 anys. Malgrat que l'alcalde vagi repetint que no ha costat ni un euro als ciutadans, la veritat és que fins al 2028 no recuperarem l'import total, si tot va bé. D'alternatives n'hi havia tantes, o més, com propostes se'ls ha fet des de l'oposició. Cap, però, ha estat tinguda en compte per l'equip de govern de CiU i el regidor Jordi Bosch Barraca prenent un criteri intransigent que fa que només s'informi o es demani opinió als grups municipals un cop les decisions ja estan preses i la barca ja és comprada o el lloc de l'embarcador ja està decidit. Així, és fàcil entendre que Junts per Banyoles hagi votat en contra del procés que s'ha seguit per retornar el servei de barca que tots volíem per a l'estany de Banyoles, com també ho ha fet la resta de l'oposició. No estem disposats a aplaudir una gestió nefasta en un tema que hauria pogut ser fàcilment consensuat, no només amb els partits polítics, sinó també amb la ciutadania.