Els terrissaires es reinventen a Quart
L'associació de terrissers artesans de Quart reprèn l'activitat quinze anys després, i treballarà per dotar de més fons el museu del poble
L'Ajuntament organitzarà visites a obradors com a part d'una excursió pel municipi
Els terrissers feien productes de consum que ara no s'utilitzen
L'Associació de Terrissaires Artesans de Quart ha reprès l'activitat, quinze anys després que deixés de funcionar de manera regular. El president de l'associació, Josep Mestres, considera que cal reunir més material per al Museu de la Terrissa del poble, que es pot visitar els caps de setmana, i així mantenir viva la història dels ollers. “Ho hem de deixar reflectit perquè si no quedarà en l'oblit. D'aquí a uns anys, nosaltres formarem part de la nostra història. Creiem que fer-ho, com a associació, és la nostra obligació”, diu Mestres.
Mestres és un dels terrissers en actiu de Quart. Considera que els productes que fan els artesans de la terrissa no tenen sortida en una societat tan canviant: “Fèiem un bé de consum, les cassoles, els plats giradors, o en altres casos testos per al jardí, barrals, càntirs. Això es feia per servitud. Però la societat cada vegada necessita menys aquestes peces.”
El president de l'associació que ha recuperat l'activitat assenyala que la feina dels ollers s'ha hagut de readaptar: “Abans es feia un càntir perquè no hi havia la nevera, abans es feia un braser perquè s'hi cuinava. Ara té raó de ser per a un col·leccionista i perquè la gent ho conegui. Un braser, on el ficarem? En un pis? Ens hem hagut d'adaptar, hem hagut d'anar evolucionant.”
Associació oberta
L'alcaldessa de Quart, Laura Vall-llosera (Alternativa per Quart-ERC), explica que els actuals terrissers seran probablement “la darrera generació”. Vall-llosera veu lloable la iniciativa de l'associació, que s'obre ara als amants de l'ofici. “Hem obert l'associació a tothom. Abans només era per a la gent de la terrissa. Ara hem regularitzat els estatuts i hi poden entrar els que som actius i els que són amants de la terrissa”, assenyala el president dels terrissers de Quart.
Els ollers signaran amb l'Ajuntament un conveni pel qual es regularà la futura ampliació de material per al Museu de la Terrissa. El museu, inaugurat el 27 de març del 2011, ha rebut 4.544 visites en dos anys, segons dades de l'Ajuntament de Quart.
Un dia sencer al poble
Vall-llosera ha explicat que l'equip de govern de Quart (AxQ-CiU) vol ajudar a difondre la feina dels terrissaires del poble. Per això projecta una excursió completa de tot un dia a Quart que, a banda de la visita al museu, inclouria una visita a un obrador, un dinar en un restaurant del municipi i una excursió a peu o en bici per les Gavarres.
La XXIII Fira Mercat de la Terrissa de Quart tindrà lloc els dies 18 i 19. Hi haurà tallers per a la mainada, visites guiades al museu, xerrades i sessions de fangoteràpia, entre altres activitats. El catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona Narcís Soler recordarà l'època de més esplendor del gremi de la terrissa a Quart, entre els segles XVI i XIX, que va ser realitat gràcies a la Confraria de Santa Justa i Santa Rufina, també coneguda com a Confraria dels Ollers.
LA FRASE
LA XIFRA
Mestres: “D'aprenents, no n'hi ha”
Josep Mestres segueix la tradició familiar. Explica que els seus pares parlaven de fins a 47 famílies terrissaires al poble. Ara, a banda de Mestres, encara s'embruten les mans amb la terrissa Eloi Mora Bonadona, Jaume Marcó, Jesús Prats i el rajoler Joan Quintana. “Som els terrissers que quedem al municipi de Quart. És un ofici en vies d'extinció. D'aprenents, no n'hi ha. I dels quatre que som ara, en quedaran pocs, però algun en quedarà. Per això veiem que hem de donar-li una mica de promoció”, explica Mestres, que elabora els càntirs que es repartiran a la fira d'aquest mes. Segons explica al seu obrador, amb un forn molt diferent del de llenya dels seus avantpassats, és important que no es perdin les peces que s'havien arribat a fer. “Hem d'intentar que quedin unes bones col·leccions, i això vol feina”, diu Mestres. L'oller també esmenta els més de 300 mots propis de l'ofici, com ara magaina (estri de ferro). Mestres produeix càntirs, tombatruites i cassoles, entre altres objectes.
La marca Ceràmica de la Bisbal
La marca Ceràmica de la Bisbal es va crear l'any 2012 amb la voluntat de convertir-se en un aval d'autenticitat atorgat per un consell regulador i, en últim terme, per impulsar la producció i la venda d'aquest producte peculiar, assentat en un espai petit al voltant de la capital de comarca.
Un any després de la seva fundació, la marca Ceràmica de la Bisbal ja havia agrupat un 35% del total de les indústries del sector (catorze empreses productores) i el percentatge d'adhesions ja era del 60%, i destacaven els quinze comerços locals adherits. Del primer any vida destaca també que la marca té representació en tots els sectors ceràmics de la Bisbal, des dels productors especialitzats en ceràmica decorativa i artística fins a la terrisseria, la jardineria i la ceràmica per a paviments. Potenciar la ceràmica de la zona és el gran objectiu.
