“Abans ens demanaven feina i ara només ens demanen ajuda”
Creu Roja detecta entre els seus beneficiaris una falta de confiança per trobar una via per escapar-se de la crisi
El desconeixement fa que moltes ajudes per habitatge no arribin
Fa un any eren persones que feien vacances amb la seva família, ara són els nous beneficiaris dels serveis que Creu Roja ofereix als ciutadans a qui la crisi ha impactat de ple en la seva línia de flotació. Són homes i dones que, de cop i volta, han baixat de l'escalafó de la còmoda i acomodada classe mitjana al nivell de la pobresa més crua. Persones a qui, fins ara, no havia passat pel cap la idea d'haver de recórrer als serveis socials per sobreviure; per tant, la falta de coneixement del tipus d'ajudes públiques i els mecanismes per arribar-hi fa que moltes d'aquestes ajudes no arribin als destinataris, tot i estar consignades per les administracions.
Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat una enquesta que l'organització Creu Roja ha fet entre 820 beneficiaris del seu servei i que s'ha centrat a estudiar la problemàtica dels col·lectius vulnerables amb relació a l'habitatge. L'estudi també compara les respostes que s'han donat ara amb les que es van recollir en una enquesta similar feta el 2005. “Aleshores la gent ens demanava bàsicament si els podíem ajudar a trobar feina, ara ja han perdut l'esperança i només ens demanen ajuda”, va explicar el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, ressaltant el desànim que hi ha entre moltes persones afectades per la crisi.
Amb relació a les ajudes públiques per fer front a la despesa de l'habitatge que no arriben als seus destinataris, l'enquesta conclou que només set de cada cent persones necessitades hi acaben accedint. Des de l'organització s'adverteix que “cal treballar per posar fi al gran desconeixement que hi ha sobre els ajuts públics”.
Aquesta circumstància ha fet que alguns ajuntaments que tenien fons econòmics pensats per ajudar persones en aquesta situació “no hagin esgotat tots els diners”, segons va explicar Enric Morist, coordinador de Creu Roja.
Com a causes d'aquest desajustament Morist va posar l'accent en el fet que es tracta d'una nova pobresa “que no procedeix de la vulnerabilitat i que desconeix el sistema de les ajudes”. En aquest sentit, el coordinador va afirmar que una de les feines de Creu Roja és acompanyar aquestes persones per posar-les en contacte amb els serveis socials.
En la necessitat creixent d'ajudar les persones que no poden fer front a les despeses derivades de l'habitatge, Creu Roja també posarà en marxa un sistema d'ajuda econòmica directa, mitjançant un programa genèric per a tota l'entitat que definirà quin és el tipus d'usuari que hi tindrà dret. Fins ara, aquest tipus d'ajudes ja es donaven, però es feia en l'àmbit de les assemblees locals.
Són diners pensats per pagar els lloguers o per abonar el cost del subministrament dels serveis bàsics. L'agreujament de la crisi està fent que moltes persones afectades continuïn pagant lloguer i hipoteca, per no perdre l'habitatge, però hagin deixat de pagar el gas, la llum o l'aigua.
És el que es coneix com a pobresa energètica, que fa que més de la meitat dels enquestats per Creu Roja reconeguin que tenen problemes per mantenir l'interior del seu domicili en una temperatura òptima.
LA FRASE
LA XIFRA
Es busca la complicitat de les companyies
La direcció de Creu Roja va signar recentment un acord amb la Fundació Agbar per tal d'ajudar a pagar el rebut de l'aigua a aquelles famílies que no hi arriben. La companyia assumeix el cost durant quatre mesos i hi ha la possibilitat que Creu Roja ho assumeixi durant quatre mesos més, si és necessari. El president de l'ONG, Josep Marquès, va explicar ahir que aquest acord es vol estendre a altres companyies de serveis i que aviat iniciaran converses amb les empreses elèctriques.
Una altra de les fórmules que poden ajudar a atenuar els efectes de la crisi és la petició feta a la Generalitat perquè posi en marxa una renda mínima de subsistència que ajudaria a pagar el cost de l'habitatge, que se situa de mitjana entre els 200 i els 500 euros. La petició d'aquest salari de subsistència, la va fer la Taula del Tercer Sector en una reunió recent amb el govern. “Hem de rascar d'on es pugui”, va dir Marquès.