Societat

Cubelles i Torredembarra, els municipis catalans que més han destruït la seva costa segons Greenpeace

L'últim informe de l'organització ecologista constat que el 2005 el 44% de la primera línia de mar catalana estava ocupada artificialment

L'ocupació del litoral ha augmentat un 11% els últims 18 anys

Cubelles i Torredembarra són els municipis catalans que més han destruït la seva costa entre l'any 1987 i el 2005 segons l'últim informe de Greenpeace, que analitza l'estat del litoral a tot l'Estat. El treball també destaca que l'any 2005 un 44% de la primera línia de mar de Catalunya estava ocupada per construccions artificials. En 18 anys, el Principat ha augmentat la seva ocupació litoral un 11% i s'ha convertit en el segon territori de l'Estat amb més costa destruïda durant els anys de la bombolla immobiliari.

Catalunya té una longitud de litoral d'uns 600 quilometres, el que representa el 8% de tot l'Estat. El 44% de la costa catalana l'ocupen les platges, el 36% són penya-segats i la resta són zones naturals, deltes o zones artificials.

Però segons l'informe presentat aquest dijous per l'organització ecologista Greenpeace, Catalunya presenta un dels litorals més construïts i més contaminats de l'Estat espanyol.

L'estudi analitza l'estat de la primera línia de mar, concretament de la franja dels primers 500 metres costaners. En aquest sentit, el 44% d'aquesta superfície es trobava artificialment ocupada l'any 2005 a Catalunya. Un percentatge que l'entitat alerta que a data d'avui supera segur les xifres presentades. D'aquest 44% total de Catalunya, el 58% correspon a Barcelona, el 40% a Girona i el 39% a Tarragona.

Greenpeace també adverteix que durant aquests 18 anys, l'ocupació artificial a Catalunya ha incrementat un 11%, d'aquesta un 19% correspon a Barcelona, un 12% a Tarragona i un 2% a Girona.

Els més destructors

L'estudi destaca els casos de Cubelles i Torredembarra, que són els dos municipis catalans que formen part del top 25 de pobles que, segons Greenpeace, “són un exemple d'allò que no s'ha de fer a les costes”. Són dos dels municipis que l'entitat considera que més ha destruït el seu litoral en 18 anys.

Segons l'organització ecologista, Cubelles ha incrementat cada any en un 1,6% la seva superfície ocupada i les seves platges estan totalment transformades amb espigons que intenten mantenir la sorra de les platges i un passeig marítim que s'estén durant quilòmetres i deixa la sorra en una petita franja.

En el cas de Torredembarra, l'informe explica que la població ha incrementat anualment la seva superfície ocupada en un 1,8% i que, si segueix aquesta tendència, la seva costa es veurà totalment ocupada abans del 2020. A part, també alerta que és una zona que presenta greus problemes d'erosió i que en ocasions pateix inundacions.

Segons l'estudi de Greenpeace, les poblacions que més han augmentat la seva ocupació entre el 1987 i el 2005 han estat Alella, amb un increment del 438%; Sant Pere de Ribes, amb un 186%; Sant Vicenç de Montalt, amb un 162%; Sant Carles de la Ràpita, amb un 144%, i el Prat del Llobregat, amb un 80%. Els municipis amb major percentatge de superfície ocupada artificialment l'any 2005 eren Alella amb un 100% de la seva superfície ocupada, Altafulla també amb un 100%, Roda de Barà amb el 94% i Sant Adrià de Besòs amb el 92%.

Per altra banda, l'informe fa referència als 155 municipis estatals menys construïts el 2005. Entre aquests, destaquen els pobles catalans d'Amposta, el Deltebre, El Perelló, Mont-ras, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Teià i Viladecans.

D'altra banda, l'informe també quantifica la zona de costa que queda protegida ja sigui perquè és Parc Nacional, Parc Natural o perquè hi ha alguna normativa especial. En concret, el 43% de la superfície costanera catalana està protegida, de la qual el 22% correspon a àrees de Parc Nacional o Natural.

L'anàlisi també aprofita per recordar els principals problemes que el canvi climàtic està ocasionant a la costa catalana. Per una banda, l'augment del nivell del mar que pot acabar provocant la inundació de zones baixes com el Delta de l'Ebre o del Llobregat. Per l'altra, esmenta el retrocés de les platges, que serà significativament preocupant a la Costa Brava, ja que pot arribat als 70 quilòmetres.

Dues hectàrees diàries menys

La tretzena edició de l'informe Destrucció costi el que costi 2013 reflecteix que, entre 1987 i 2005, es van destruir 2 hectàrees diàries de sòl natural de la franja dels primers 500 metres costaners a l'Estat espanyol. En el conjunt de l'Estat, el País Valencià ocupa el primer lloc com a territori amb més quilòmetres de costa destruïda amb el 51% d'ocupació del litoral, seguida per Catalunya, amb el 44%, i Andalusia, amb el 36% de la seva costa urbanitzada.

El top ten dels pitjors municipis en aquesta matèria l'integren Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Chiclana de la Frontera (Cadis), Cubelles (Garraf), Oliva (València), Orpesa (Castelló), San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), San Josep de sa Talaia (Eivissa), Vera (Almeria) i Zierbena (Biscaia).

En canvi, Ispaster (Biscaia), Villaviciosa (Astúries), Albuñol (Granada), Fuencaliente (La Palma) o Vallehermoso (La Gomera) són alguns dels 155 municipis que amb prou feines tenen un 3,2% d'ocupació en la franja dels 500 metres.

Níjar (Almeria), Almonte (Huelva), Cadaqués (Alt Empordà), Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i Tarifa (Cadis) són els cinc municipis amb un percentatge més elevat de terra protegit i, segons ha destacat Pilar Marcos, responsable de campanya de Costes de Greenpeace Espanya, són “honroses excepcions a la destrucció de les costes”.

Malgrat l'aturada de la construcció a causa de la crisi, Marcos ha alertat que la “principal amenaça és tot el terra que ja està retolat com urbanitzable i que està esperant a temps millors per poder construir”. Els ecologistes preveuen que la demanda d'habitatges en zones costaneres segueixi sent fort, “reforçada pels impulsos turístics europeus i nacionals”.

En aquest context, denuncien que normatives com la nova Llei de Costes permetran que el litoral mediterrani pateixi un col·lapse total en 124 anys. L'organització ha recordat que a la tardor presentaran una queixa davant la UE perquè avaluï si la llei incompleix directives comunitàries, i ha demanat als ajuntaments, “que tenen molt que dir respecte a l'ordenació de la costa espanyola”, que es declarin “insubmisos” en l'aplicació de la nova normativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona

El TSJC anul·la l’entrevista eliminatòria als docents

Barcelona

Madrenas veu innegociable la ubicació del nou Trueta amb la resta de l’àrea urbana

girona