Societat
ALISON MARGARET PEACOCK
Mestra i escriptora
“Al pupitre amb un llapis no s'aprèn”
“Els mestres tenen més marge de maniobra per ser creatius a l'aula del que es pensen”
“Els governs estan obsessionats amb les proves PISA, que no són justes”
“Els rànquings no són útils”
Alison Margaret Peacock (Londres, 1959) és coautora del llibre Creating learning without limits, obra de referència en el camp de la creativitat en l'educació. Mestra de formació, professió i vocació, és membre del Royal Society Vision Committee, de la comissió del Royal College of Teaching i directora de la Wroxham Teaching School.
Alison Margaret Peacock va entrar el 2003 a treballar com a directora d'una de les escoles més conflictives d'Anglaterra, que, al cap de poc temps, va esdevenir un model educatiu d'èxit internacional. Va compartir l'experiència durant la II Jornada d'Educació Emprenedora organitzada recentment per la Fundació Príncep de Girona.
Com es pot convertir una escola fallida en un model d'èxit en l'actual context de retallades?
Cal ser ambiciosos. Si del que es tracta és només d'aprovar exàmens, aleshores el camí és costerut, però si, a més d'aprovar exàmens, tenim una ment inquieta, energia i idees, les coses funcionen molt millor.
I què s'ha de fer perquè les coses funcionin millor?
Hem de donar eines a les escoles per aconseguir-ho i ensenyar els mestres a ser enèrgics i a estar motivats per ensenyar. També cal convèncer la gent jove que aprendre és una cosa per a tota la vida i no es tracta d'anar a escola i prou.
No és una bona època, l'actual, per motivar uns mestres enfadats per les retallades.
Els mestres tenen més marge de maniobra del que creuen. Es pot estar enfadat, que és molt negatiu, o adonar-te del poder que tens a l'aula com a mestre. Quan la porta està tancada, estàs tu amb els teus nens i o bé pots fer coses interessants o bé pots dir: “Apa, fem això, que és el que diu el currículum.”
Com es pot compatibilitzar el currículum i la creativitat que vostè reivindica?
Es pot ser creatiu si es mira què hi ha al currículum i s'ensenya d'una manera interessant, si s'ofereix als nens experiències de primera mà perquè puguin tocar, olorar, experimentar alguna cosa i els entri al cap. Si penses en les coses que has après en la teva vida, veuràs que no les has après assegut en un pupitre amb un llapis a la mà. Normalment, les coses romanen al cervell gràcies a experiències o connexions que has fet amb altra gent. És un aprenentatge profund, que va molt més enllà de preparar-se per a un examen. El que aprèns per a un examen s'acaba oblidant.
La seva escola deu tenir uns mestres entusiastes.
Sí. Els mestres estan molt contents de formar part de la nostra escola perquè és un gran lloc per treballar-hi. Els nens ho noten i això ajuda al nostre objectiu: que se'n surtin i no n'hi hagi cap que es quedi enrere. La col·laboració dels pares també és molt important.
Abans parlava d'una concepció de l'educació basada en aprovar exàmens. Què li sembla l'obsessió per les proves PISA, els rànquings...?
Els rànquings no són útils. Ens hauríem de preguntar si PISA està avaluant les coses adequades. És justa? Perquè en alguns països és un petit grup de nens d'elit qui fa els exàmens i, en d'altres, tothom el pot fer. M'agradaria saber què se n'ha fet, d'aquests nens de 15 anys quan n'han fet 25. Els va millor que als altres?
Per què hauríem de saber-ho?
Perquè els governs estan tan obsessionats amb els rànquings de PISA que tots els sistemes educatius basculen en funció d'aquests resultats. Quan observem alguns dels països amb més bons resultats en PISA, sovint són societats amb un control estricte: la Xina, Xangai, Singapur. Llocs on no hi ha llibertat personal. És aquesta la mena d'educació que volem?
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
