Cal un crèdit d'urgència per rescatar l'estació de Boí-Taüll
L'estació d'esquí ribagorçana negocia amb la Generalitat un préstec de 600.000 euros per poder pagar aquest estiu els proveïdors i els salaris endarrerits
L'estació de Boí Taüll no acaba de sortir de les dificultats econòmiques que arrossega des de la crisi del seu principal accionista, la immobiliària madrilenya Nozar. Diversos canvis en la direcció, retallades de plantilla i una reorientació del negoci del complex, encaminat a buscar un client de més poder adquisitiu seguint la petja de l'estació d'esquí veïna Vaquèria-Beret, no ha acabat de donar resultat. Ara l'empresa negocia amb la Generalitat un crèdit de 600.000 euros per tal de fer front als pagaments d'urgència que té pendents i d'afrontar la temporada d'estiu sense les tensions de tresoreria que suporta ara com ara i que acaben pagant treballadors i proveïdors. La plantilla, a través del comitè d'empresa, ha denunciat que encara se'ls deu un terç del salari del mes de març i la totalitat de les nòmines d'abril i maig. En total, són 450.000 euros que els treballadors ja han començat a reclamar davant del Departament d'Empresa i Ocupació.
La Generalitat ha acceptat l'envit i ja negocia amb l'empresa una sortida per resoldre aquesta crisi de liquiditat. Segons fonts coneixedores de les negociacions, dijous a la tarda es van mantenir contactes en què l'empresa va plantejar les seves necessitats i la Generalitat va estudiar diverses possibilitats de sortida, i el pròxim dimecres, 25 de juny, totes dues parts estan convocades a una altra reunió que podria ser definitiva per arribar a un acord en aquesta operació.
Es dóna el cas que l'any 2012 l'empresa ja va haver de negociar un crèdit pont de 800.000 euros. Amb aquell crèdit el complex va poder cobrir la temporada d'hivern, però les tensions de tresoreria han tornat ara, aquest estiu.
Amb aquesta situació, els treballadors han amenaçat amb mobilitzacions si no es paguen els salaris endarrerits, segons ha advertit en declaracions a aquest diari el president del comitè d'empresa de Boí-Taüll, Manuel Romero. Romero culpa de la situació actual a la “gestió errònia” del complex, ja que buscaven un client d'alt poder adquisitiu en detriment del públic familiar.
LA XIFRA
LA FRASE
Estació i complex hoteler d'un miler de llits
Una estació d'esquí amb 46 quilòmetres de pistes i cinc hotels amb un miler de llits és el complex turístic més important de l'Alta Ribagorça i el segon de la demarcació de Lleida després de l'estació d'esquí de Vaquèira-Beret. Hi treballen un total de 198 persones durant els mesos d'hivern, i aproximadament la meitat durant els mesos d'estiu.
Va obrir l'any 1988 com a negoci familiar. Sotmesa, com la resta d'estacions catalanes, a un fort ritme d'inversions durant els anys noranta, finalment va entrar en el capital majoritari de l'estació la immobiliària madrilenya Nozar. L'estació va presentar un ERO el 2012, quan va tancar els mesos d'estiu, i va entrar en situació de concurs de creditors, de la qual va sortir l'octubre d'aquell any gràcies a un crèdit pont de 800.000 euros. Cada cop que l'estació de Boí-Taüll ha passat per algun d'aquests processos, el govern de la Generalitat ha anunciat que evitaria seguir amb aquesta els passos que sí que va fer amb les estacions d'Espot, de Portainé i de la Molina, que van ser rescatades directament per la Generalitat, són de titularitat pública i les gestiona el govern a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
