Bolets d'estiu
Les temperatures suaus i les pluges de l'estiu han propiciat una temporada avançada i atípica
El 14 de novembre del 1914 es va celebrar a Girona la primera exposició de bolets
Les comarques gironines són les més micòfiles del territori català
El rossinyol de pi, els ous de reig, els ciurenys i els ceps, els més freqüents
Tot i que la temporada de bolets comença habitualment a la tardor, les temperatures suaus i les pluges d'aquest estiu l'han convertit en un avançament de la temporada per als caçadors de bolets, que ja fa mesos que, en segons quines comarques, han pogut omplir els primers cistells. Entre els més abundants hi ha el camagroc (també conegut com a rossinyol de pi) que, com a conseqüència, es ven a meitat de preu. En canvi, el bolet més malparat és el rovelló, a causa de la calor i l'excés d'aigua, que fa que, encara que surtin molts bolets, de seguida es podreixin.
A mitjans d'agost, als boscos del Pirineu i Prepirineu ja hi havia gent buscant bolets. L'expert en micologia del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez, explica que la meteorologia d'aquest estiu n'ha provocat una fructificació que s'ha allargat en el temps.
Al Pirineu en ple estiu ja es trobaven ceps, rovellons i rossinyols, mentre que al Prepirineu i Catalunya Central, bàsicament camagrocs i rovellons. Aquests últims, però, amb molts cucs per l'excés d'humitat i, segons la saviesa popular, també per la lluna plena, ja que la llum fa que hi hagi més activitat d'insectes durant la nit.
Per Martínez, si continua plovent, tot indica que aquest any hi podria haver una bona campanya. Ara bé, el micòleg recorda que l'any passat la situació era similar i “de sobte van començar a pujar les temperatures i a fer vent i tot es va aturar”.
El perill de la humitat
El fiscal de Medi Ambient i membre de l'Associació Micològica Joaquim Codina, Miquel Àngel Pérez de Gregorio, coincideix que la temporada és atípica per les temperatures i les pluges d'estiu, però avisa que no vol dir que tinguem una bona temporada de bolets a la tardor. “L'any passat deien que seria una temporada excepcional i va ser molt dolenta.” El que està clar, però, és que els mesos d'estiu, en canvi, han estat inusualment bons. “El mes de juliol i agost hi ha bolets al Pirineu i prou, normalment, i aquest any n'hi ha hagut a tot arreu”, explica Pérez de Gregorio. En comarques com la Selva i l'Empordà la temporada sol començar més tard i aquest any ja n'hi ha hagut. Les pluges han estat les grans aliades a l'hora de fer sortir els bolets, però el cas és que, si plou massa, també es pot espatllar. “Quan hi ha massa humitat no hi ha una producció de bolets molt grossa. Si n'hi ha massa els micelis no produeixen bolets”, afegeix el micòleg gironí.
Entre els bolets que s'han trobat més freqüentment durant l'estiu hi ha el rossinyol de pi (també conegut com a camagroc), els ous de reig, els ciurenys, els ceps i els rossinyols, que ja acostumen a sortir a l'estiu però no en tanta quantitat. Una de les zones on més s'ha notat aquest estiu és l'Alt Empordà, especialment cap a Darnius i Maçanet de Cabrenys, on els boletaires han omplert molts cistells.
La primera exposició
La passió pels bolets ha fet que en els darrers anys proliferin arreu del territori gironí tant fires dedicades a aquest producte del bosc com exposicions. En aquestes exposicions col·labora des del 1987 l'Associació Micològica Joaquim Codina, des de la qual es vol impulsar una exposició a Girona, per commemorar que la primera que es va fer a tot l'Estat va ser precisament a Girona el 14 de novembre del 1914. L'associació de moment s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament, però encara no s'ha concretat res. L'ànima de l'exposició gironina –que va organitzar el Grup Escolar Gironí– va ser el doctor Joaquim Codina, metge de la Cellera de Ter i pioner de la micologia catalana.
“Arreu de l'Estat, allà on hi ha més tradició boletaire és a les comarques gironines, són les més micòfiles”, assegura Pérez de Gregorio, que explica també que no hi ha “trucs” per saber si els bolets són
bons o dolents. “S'han de conèixer”, afegeix. Altres exposicions que l'associació assessorarà són a Palamós (a l'octubre), el 8 i 9 novembre a Sant Julià de Ramis i els dies 15 i 16 a Celrà.
LA DATA
LA XIFRA
Les recomanacions de l'Agència de Salut Pública
Els últims anys, cada vegada més gent ha incorporat la pràctica d'anar a collir bolets al bosc com una activitat lúdica o d'oci familiar, i l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) adverteix que el desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d'aspecte semblant fan que cada any hi hagi intoxicacions, ja que a Catalunya hi ha un centenar d'espècies tòxiques de bolets algunes de les quals fins i tot són mortals.
Del 2010 al 2013 han estat notificats 27 brots d'intoxicació per bolets a l'ASPCAT, amb 82 persones afectades, 18 d'hospitalitzades i 2 defuncions. D'altra banda, i d'acord amb el registre d'altes hospitalàries dels hospitals de Catalunya, es van atendre 141 persones per aquest motiu. Per aquesta raó, l'ASPCAT insta la ciutadania, un any més, a collir només els bolets d'espècies comestibles ben conegudes i que presentin un bon estat de conservació. També s'ha de tenir en compte que, a causa de la pluja i en funció del grau de maduració, es poden modificar algunes característiques dels bolets com el color, l'ornamentació o l'aspecte de les làmines i el peu, cosa que pot induir a error en la identificació. En cas que es necessiti ajut, és aconsellable consultar un expert, més que guiar-se per fotografies. I, en cas de dubte, s'han de rebutjar sempre. Igualment, l'ASPCAT recomana no collir aquells bolets que creixin als parcs i jardins de les ciutats, a les vores de camins i carreteres o a prop de zones industrials perquè poden acumular metalls i components químics.
