Societat

Dictat en català, el text

La prova va tenir lloc dissabte passat amb menys participació que el anys anteriors

El dictat en català va tenir lloc aquest dissabte al Palau de les Exposicions de Perpinyà i per setzèna vegada. Enguany la participació va ser notablement més baixa amb una mica més de 200 persones presents. La dificultat dels textos dels últims anys així com el problema recurrent de la megafonia del Satèl.lit han segurament afectat la freqüentació d'aquesta manifestació, especialment pel que fa la presència dels joves.

El dictat d'enguany, extret de Castell Negre , novel.la de l'escriptora nord-catalana Renada-Laura Portet, Creu de Sant Jordi 2004, ha seguit aquesta línia, els participants valorant en general el text com a difícil. Com els anys anteriors, comptava tres parts, una dirigida als més joves i debutants, una per aficionats i una tercera per a “professionals”.

Es proclamaran els resultats a començament d'abril. Es premiarà els millors dictats amb lots de llibres i diccionaris. Cada participant rebrà un diploma de participació. A continuació, publiquem el text del dictat:

TRAMUNTANA

Se sentia trista, desganada.

El dia era un d'aqueixos de tardor, melangiós, inaguantable, no se sap gens per què... Va decidir de sortir i d'anar al cinema, fer alguna cosa... Al Castellet, feien un film japonès, Palma d'Or, l'èxit de la temporada, positivament aplaudit per tota l'opinió crítica. Bufava una forta tramuntana, bramant per damunt la correguda dels cotxes, per damunt els teulats, i les xemeneies i les antenes de televisió.

Al moment de parar-se a la porta d'entrada per a presentar el seu bitllet a la taquilla, una ratxa ventolera la va projectar més enllà. I ella va seguir, seguir l'aventura del vent.

Encalçada per aqueixa ira incontenible, ella seguí, seguí, seguí, fins als marges del riu Bassa.

La tramuntana udolava sobre el riu, en un llarg canal sonor que animava tot l'espai. Però, a rufagues, trencant l'enfilada de vent, li pervingueren unes tonades de música que rajaven i s'infiltraven de tant en tant des de l'altra vora. La fira, la Fira de Sant Martí! Ja feien l'ullet unes llums roges i blaves i verdes intermitents, ja s'albirava el gran moviment de compàs, circular, per damunt les tendes ratllades que cobrien les casetes. Li entraren ganes, contràriament als seus hàbits individualistes, de propulsar-se fins allí. I així fou com es retrobà, portada per un riu humà, entre la doble renglera de les barraquetes. De sobte, companya de les fulles seques dels plàtans i dels papers multicolors i menuts dels caramels, dansà per davant d'ella una fulla pàl.lida i més gran. Girava, voleiava, planava, cridant-li l'atenció i, tot d'un cop, en una caiguda vertical, es ficà a terra. Ella estava avançant, i el seu pas petjà la fulla. S'acatà, la seua mà l'agafà. Era un bitllet de banc de cinquanta mil francs vells! Un instant, no va saber què fer-ne, mirant a dreta i a esquerra per a demanar a qui pertanyia, qui l'havia perdut.

Un colze li punxà les costelles, rebé unes trepitjades dures com cop d'esclops contra el clavillar, unes empentes la desequilibraren i l'obligaren a tornar a posar-se de camí. Emmenada era altra vegada, emmenada, presonera d'una munió de guàrdies amb màscares anodines i grillons invisibles, immaterials.

Prorrompé a riure. Es parà al mig de tota la gent, petita granota doblegada sobre el seu riure, i reia, reia, reia! Un joc era la vida! Divertit i tot, a vegades! Un joc. Només. Vinga. A jugar! Què et quedarà a les mans? Res. Un dia, tot ho perds. Vinga, dona. A jugar! A jugar!

Arrencà a córrer. Corria dins del vent, rient sempre, aixecant i baixant els braços com ales grans de ratapenada. Sota la capa folgada i fosca, la tramuntana s'enfonsava, s'apregonava, s'ensotava, inflava l'embalum, i ella mantenia l'envergadura desplegada, i se sentia agegantar, se sentia esdevenir un ésser fenomenal, còsmic, el qual, partícula inentranyable de tot l'univers, girava, perdut gra de sorra, girava amb la Roda Gran Galàctica, volava, per damunt la fira, per damunt la ciutat i el vespre, volava, portat per l'alè immens, descomunal, il.limitat de l'excessiva tramuntana, volava, infinitament.

Ningú no reparava en ella. Tothom jugava. Bufava la tramuntana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La majoria de carnavals es tornen a ajornar pel virus

BARCELONA

4,5 milions de turistes van venir a Barcelona el 2021

Barcelona

Busquen una planta per dur-hi els residus orgànics de Girona

girona

Milloren també el tram del Riuet al passeig d’Empúries

L’ESCALA

Camprodon vol estrenar a l’estiu la reforma del popular carrer València

CAMPRODON

Els morts a les carreteres van baixar un 22,3% el 2021

barcelona

Unanimitat a Blanes per protegir la baixa Tordera

BLANES

Desencallat el carril bus de la B-23 vint anys després

barcelona
CAMPDEVÀNOL

El torrent de la Cabana, de pagament