Calderí d’adopció
El cap de la llista unitària CDC-ERC, Raül Romeva, va viure 14 anys a Caldes de Montbui
Va néixer l’any 1971 a Madrid, va anar a viure a Barcelona amb tres anys i a Caldes amb nou. Raül Romeva, el flamant candidat de la llista unitària de CDC, ERC, va viure a Caldes durant uns 14 anys, fins als 23, i va ser en aquest municipi on va començar la seva militància política.
Va començar vivint a la granja-escola Torre Marimon, de la qual el seu pare era director, i després al carrer Font i Boet. Va estudiar al desaparegut col·legi Bell-lloc, de la Roca, a l’institut Manolo Hugué, de Caldes i després a l’institut La Romànica, de Barberà del Vallès (al Vallès Occidental). L’ingrés en aquest darrer centre va ser obligat per la seva afició a l’esport, ja que feia natació amb el Club Natació Sabadell. Va guanyar medalles en els campionats de Catalunya.
Va marxar de Caldes en acabar els estudis universitaris. És llicenciat en Econòmiques per la UAB i doctor en Ciència Política i Relacions Internacionals.
La seva militància a ICV va començar a l’agrupació de Caldes, on va ser el número sis de la candidatura en les eleccions municipals de 1991. Els anys 1994 i 1999 va anar a la llista al Parlament de Catalunya i l’any 2004 va ser elegit eurodiputat després d’anar com a número dos de la llista amb IU, darrera de Willy Meyer. Va ocupar l’escó fins l’any passat, quan va abandonar ICV i va passar a coordinar la campanya Ara és l’hora de l’ANC. Precisament, aquest dimecres havia de fer una conferència a la sala Tarafa de Granollers que va ser ajornada després de saber-se que seria el candidat del 27-S.
De la seva vida associativa a Caldes destaca la seva pertinença a l’Esbar Dansaire i els Bastoners, entre altres entitats. L’any 2004, en una entrevista a EL 9 NOU, deia que havia tingut molta vida social i que va ser Alfons Garcia, exregidor d’ICV, el que el va enredar perquè comencés a fer coses. També va tenir relació amb l’objector Pepe Beunza i amb Caldes Solidària. De fet, la pau i la cooperació internacional han estat el fil conductor de la seva filosofia de vida. Va ser professor de Relacions Internacionals i Cultura de Pau a la facultat de Polítiques de la UAB durant deu anys. També ha estat investigador sobre pau i desarmament del Centre Unesco de Catalunya entre els anys 1994 i 1998 i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermon Oxfam.
Entre el 1995 i el 1996 va ser l’ajudant principal dels representants de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina i responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la Unesco en aquell país. A través d’Universitaris per la Pau, una entitat de la qual va ser fundador l’any 1993 i que va presidir, va estar diverses vegades també a Croàcia i en concret al camp de Kamenajt, a la ciutat de Pula, on va fer de voluntari social per refugiats bosnians que no podien tornar al seu país. L’any 1994 es va incorporar durant un any a l’oficina que la Unesco tenia a Sarajevo.
L’any 2000 va publicar el llibre Desarme y desarrollo. Claves para armar conciencias, en què denunciava com la inversió en armament seguia una línia creixent, al mateix temps que alguns governs frenaven l’elaboració d’un pla que actués com a impuls en el desenvolupament dels països més necessitats. Com a eurodiputat ha estat molt treballador. En són testimoni les 378 preguntes, 127 propostes, 2 informes, 595 intervencions i 4 declaracions.
