Vallès Oriental

Els senglars ataquen per primer cop mongeteres del pla de Llerona

El sindicat Asaja proposa que es facin batudes coordinades a la comarca entre tots els caçadors

Els porcs senglars estan provocant per primera vegada danys importants en les plantacions de mongeta del ganxet del pla de Llerona, a les Franqueses.

“Han vingut a criar aquí, a la vora del riu”, ha explicat Rosa Pruna, regidora de Pagesia del municipi i presidenta d’Asaja. El sindicat va reunir fa uns dies al Consell de Poble de Llerona pagesos, caçadors, agents rurals i responsables del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per buscar solucions a la problemàtica derivada de la superpoblació de porcs salvatges en algunes zones de la comarca. Això cada cop provoca més problemes als agricultors més enllà de la vinya i el blat de moro, que són dos dels tipus de conreus més atacats pels senglars a la comarca. Busquen als camps l’aliment que no troben o que és més difícil d’aconseguir al bosc. “Aquest estiu hem tingut una invasió de senglars. Els pagesos estan desesperats”, indica.

Asaja proposa que les societats de caçadors del Vallès Oriental facin batudes simultànies i coordinades un cop al mes. “Crec que s’arribarà a fer”. Per aconseguir-ho, el sindicat s’ha compromès a enviar cartes als ajuntaments del Vallès Oriental per fer-los arribar aquesta proposta. “Hi ha d’haver coordinació entre les diverses parts implicades”, apunta Pruna, que considera que cal que la gent vegi que “els caçadors són necessaris”. “Estan fent un servei a la societat. A països com França, ho tenen clar però aquí encara no”. “Sort dels caçadors perquè si no la situació seria molt pitjor”, admet Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental, que també va assistir a la trobada de Llerona. Els Agents Rurals també van demanar als pagesos que apliquin mesures d’autoprotecció com la instal·lació de tanques electrificades als camps.

COL·LABORACIÓ DE LES POLICIES

Per la seva banda, els representants de la Federació de Caça i de diverses societats de caçadors de municipis de la comarca com les Franqueses, Cardedeu, Cànoves, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Figaró o Aiguafreda van demanar més col·laboració de les policies locals i dels Mossos quan fan les batudes. Això ha de donar més seguretat per evitar que hi hagi gent passant pels camins on se senyalitza una cacera. “Els caçadors encinten perquè la gent no passi pels camins de la zona on estan caçant però hi ha gent que ho treu i passa”, diu Pruna, que afegeix que en la carta als ajuntaments també demanaran aquesta major col·laboració de les policies. A més, els caçadors van queixar-se de l’elevada despesa econòmica que genera la seva activitat (assegurances, armes, manteniment dels gossos...) i la falta d’ajudes.

En la trobada, es va apuntar l’opció de crear colles de caçadors professionals que actuïn allà on hi hagi problemes. “Això genera reticències entre les societats de caçadors”, admet el cap dels Agents Rurals.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Un centenar d’avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona
societat

Reus torna a homenatjar la rosa, el símbol de la ciutat

REUS
medi ambient

Identificats els autors de nou abocaments a Lleida

LLEIDA