Societat

Un forense cataloga 51 plantes verinoses al Pirineu

Jaume Rusell, que treballa als jutjats de Ripoll i Puigcerdà, remarca que aquestes espècies poden ser mortals depenent de la dosi, però que també tenen facultats terapèutiques

Són molt perilloses i arriben a ser mortals, però no ho semblen. Almenys 51 plantes que creixen i floreixen en abundància a
tota la zona del Pirineu oriental i d'altres de més planes de Catalunya són altament verinoses. El forense dels jutjats de Ripoll i Puigcerdà Jaume Rusell Fosses, màster en medecina forense per l'hospital Clínic de Barcelona, ha elaborat un extens estudi (que li ha valgut una puntuació d'excel·lent) sobre les plantes més verinoses que viuen entre nosaltres. Rusell, que aprofita els caps de setmana que no té guàrdies judicials per rastrejar el territori a la recerca de les plantes verinoses, ha localitzat 51 plantes altament tòxiques, totes ja referenciades des de temps immemorials, però algunes molt dificultoses de trobar. El seu repte per a la primavera que ve es trobar Papaver alpinum, una varietat de Papaver, de la família dels cascalls i adormidores, que se sap que es va veure el segle passat però que encara no està referenciada.

Rusell, gran coneixedor dels efectes letals de les plantes i investigador criminal com a forense, no ha detectat, ara per ara, cap cas de mort per enverinament d'alguna de les plantes que ha identificat com a assassines. Però una col·lega forense del jutjat de Puigcerdà, Pilar Pellegero, sí que va determinar, el 1995, el cas d'una mort per emmetzinament de tora (Aconitum), la més mortal de totes les plantes que habiten entre nosaltres. Una família d'excursionistes van confondre la tora amb api silvestre (confusió fàcil quan la tora encara no ha florit) i la van posar en una amanida. Tota la família va resultar greument intoxicada i va ser ingressada a l'hospital de Puigcerdà. El pare de família va morir i l'informe forense va resoldre que la tora havia estat la causant de la mort, tot i que les anàlisis de tòxics van donar negatiu. Però no és estrany, perquè l'acònit (el tòxic letal de la tora) no deixa rastre a l'organisme i no es detecta a les anàlisis.

Crim perfecte

És per aquesta circumstància que l'acònit ben bé es podria convertir en l'arma idònia per al crim perfecte. En aquest sentit, Rusell té documentat un cas de Vilafranca del Penedès en què una perruquera va ser condemnada a nou anys de presó per l'assassinat del seu home per acònit. La sentència exposava: “en els mesos de desembre del 1982 i gener del 1983, la processada va donar vàries dosis d'acònit barrejades amb aliment a la víctima [...]. Els efectes neurològics i cardíacs van despistar en un primer moment els metges, fins que un metge de capçalera va recordar el relat que Plató fa de la mort de Sòcrates en els seus diàlegs”. Si no hagués estat pels coneixements històrics del metge, la mort hauria pogut passar per natural i la perruquera s'hauria lliurat de la condemna. La troballa de mates d'Aconitum a casa seva va ser clau per determinar que es tractava d'una mort homicida. La tora, que pot causar la mort en minuts, ja era utilitzada pels hindús fa 3.600 anys: untaven les puntes de les fletxes perquè les armes fossin més mortals.

Mortals i curatives

Totes aquestes plantes tòxiques, remarca el forense Rusell, poden ser mortals depenent de la dosi i de la combinació amb què s'ingereixin. Però també tenen les seves facultats terapèutiques. Per exemple, el teix (Taxus baccata) és molt verinós per la taxina, un alcaloide que conté, que produeix hipotensió, depressió i després la mort. Un general de Cèsar August, Catuvolcus, ja es va suïcidar bevent una infusió d'escorça de teix.

Ara, també s'ha descobert, però, que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, té propietats contra els càncers d'ovari, pell, mama i còlon. El problema és que es necessiten molts quilos d'escorça per obtenir petites quantitats de taxol i que el teix, un arbre que pot arribar a viure 4.000 anys i creix molt a poc a poc, no és gaire abundós i a Catalunya està en vies d'extinció.

Els estralls de l'estramoni i l'heroïna per a la mainada

La Datura estramonium, l'estramoni o herba talpera, ben abundosa a camps d'arreu, és coneguda des de l'antiguitat clàssica i a l'edat mitjana se l'associava a la bruixeria. Eren temps en què es pensava que un ungüent d'estramoni, mandràgora i belladona feia volar les bruixes.

En l'actualitat, les ànsies de volar ha portat a la mort més d'un noctàmbul que ha consumit mescles amb l'atropina. Dos participants en una festa clandestina de musica rave a Getafe (Madrid) va morir, el 24 d'agost del 2011, i l'autòpsia va concloure que la causa va ser
un còctel d'atropina (substància que conté l'estramoni), MDMA, alcohol i haixix. Una intoxicació massiva, en aquest cas no voluntària, per estramoni es va produir el 2006 a Folgueroles (Osona). Les víctimes van ser 450 vaques d'una explotació ramadera del poble. La culpa va ser que en els cereals i farratges que es van triturar per fer el pinso del bestiar es van barrejar plantes d'estramoni.

Els alcaloides que conté l'estramoni poden provocar depressions severes, convulsions, arrítmies, alteracions vascular i, al final, la mort. L'escopolamina, coneguda com burundanga, és incolora, inodora i insípida, cosa que permet un ús mal intencionat i, com que provoca pèrdua de la memòria i anihilació de la voluntat, ha estat utilitzada per lladres, segrestadors i agressors sexuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Save The Children recorda que la violència de gènere és una forma de violència directa contra la infància

barcelona
societat

Gepec denuncia que l’incendi de la planta de compostatge de Botarell continua combustionant

BOTARELL

El Chic Roses atribueix a un sabotatge les deficiències al local

roses
medi ambient

Falset aprova limitar les plantes d’energia renovable per protegir espais naturals

FALSET
successos

L’incendi de Vila-sana ha cremat gairebé 6 hectàrees de canyissar i ha afectat algunes espècies d’ocells

VILA-SANA
religió

Tres religioses podran oficiar exèquies als tanatoris de Barcelona

Barcelona

Nou projecte per recuperar pomeres resistents a la sequera

rocabruna

Nou episodi en la guerra per les terrasses

Barcelona
El millor camp per on córrer
crònica

El millor camp per on córrer