Urbanisme

Terrassa busca tancar la ferida de les rieres

Elabora un pla estratègic a 15 anys per als 17 quilòmetres de les dues rieres que parteixen la ciutat

No cobrirà la del Palau com es volia el 2003 i s’aposta per la renaturalització

Hi ha projecte de dos trams per fer amb els Next

Entre el 2035 i el 2040 és l’horitzó plantejat per als canvis a les rieres

Passat i futur; tragèdia i progrés al voltant de les rieres de Terrassa. Amb la urgència per mitigar els efectes del canvi climàtic i la previsió de pluges molt intenses en curts períodes de temps, a Terrassa s’ha reobert mediàticament –sí, en període preelectoral, com critica l’oposició– el debat sobre què fer amb les rieres del municipi, ja que només les dues més importants: la de les Arenes i la del Palau –amb un transvasament a l’oest de la ciutat fet el 1965 després de les tragèdia de les riuades del 25 de setembre del 1962 – ocupen 17 quilòmetres de territori de nord a sud del municipi. Localitzades a l’est i a l’oest, amb el temps s’ha anat creant una barrera que d’urbanística ha passat a social, estigmatitzant els barris de l’altra banda més allunyats del nucli.

Un debat entorn de les rieres que no és nou ni exclusiu de Terrassa, i del qual han sorgit ja un munt de propostes, però que l’equip de govern de Terrassa, format per Tot per Terrassa i ERC, hi posa un horitzó: entre el 2035 i el 2040. Aquesta és la data que l’alcalde, Jordi Ballart, va anunciar en un acte el 14 de juny passat al Teatre Principal per explicar la visió de futur, acompanyat d’entitats veïnals i de l’assessor com a càrrec eventual parcial de l’arquitecte Jon Tugores des del febrer del 2021.

De fet aquesta era una de les prioritats estratègiques del nou govern quan van entrar, l’any 2019, malgrat que ja hi havia diversos estudis sobre possibles actuacions, un d’ells del 2003, el mateix any que es va aprovar el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) vigent actualment, que preveia cobrir els vuit quilòmetres de recorregut de la riera del Palau i convertir-ho en el passeig de Ponent, d’acord amb els condicionants que hi pogués posar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que en té la titularitat. La previsió era que el 70% del cost de 159 milions pressupostat el finançarien les promotores de nous sectors residencials que hi podien aixecar fins a 12.780 habitatges. La crisi econòmica i les posteriors males relacions amb l’ACA van fer la resta; primer es va parlar d’alentiment (2010) i el 2015 ja es va descartar definitivament per l’elevat cost, que ja s’enfilava als 17 milions d’euros.

Renaturalitzar

L’executiu treballa en l’elaboració del pla estratègic a 15 anys vista i primer farà un document de base conjuntament amb les entitats veïnals agrupades en la comissió de les rieres creada el 2016 per poder convocar un concurs públic i després fer els obres per fases. La idea general és fer un tractament de renaturalització de les lleres, mantenint els cursos hidràulics, però convertir-les a la vegada en espais verds, potenciant el seu ús social, el passeig, i posant-hi elements com ara petites passarel·les i ponts que facilitin la connexió entre barris, combinant-ho amb la construcció de nous murs laterals i una nova ordenació de la mobilitat als carrers adjacents. El projecte global s’haurà de fer encabir i coordinar amb el pla director de rieres que està redactant l’ACA, i l’alcalde Ballart no va tancar la porta a la possibilitat que algun tram de la riera del Palau es cobreixi, però sempre mantenint una coherència amb la resta del projecte. “Hi haurà solucions diferents” per a cada tram, va assegurar, donant marge a projectes innovadors.

Una transformació de llarg recorregut que pot tenir tres primers trams relativament aviat si s’aprova la petició de subvencions dels fons europeus Next Generation. Són els que recull el gràfic que acompanya aquesta informació, i el consistori demana una subvenció per cobrir 7 dels 9 milions que costaran els tres projectes. L’executiu assegura que, s’aconsegueixin o no, s’incorporaran les actuacions en el pla d’inversions del govern.

Una primera actuació serà a la riera de les Arenes, a l’altura dels barris de Sant Llorenç, Ègara i Sant Pere Nord, on es manté la funció de riera i es creen nous recorreguts per la llera, sistemes de connexió entre carrers, i es preveu la connexió amb el nou eix verd de la zona nord de la ciutat, el parc de la República. A l’altra punta, a l’oest de la ciutat, es concentren les altres dues actuacions a la riera del Palau. Una d’elles amb nous accessos i usos de la ciutadania, no pròpiament a la riera, sinó a la ronda de Ponent que la ressegueix a l’altura de la plaça Josep Pla del barri de Can Boada. L’altra actuació és al barri de Poble Nou-Zona Esportiva i hi ha dues propostes: una amb una part coberta i l’altra descoberta, entre el pont de l’avinguda Abat Marcet i el de l’avinguda Béjar.

La riuada de la nit del 25 de setembre del 1962 és a la retina encara de molts dels veïns de Terrassa, però també de Montcada o de la veïna ciutat de Rubí, on conflueixen els cabals de les dues rieres. Un miler de morts i centenars de desapareguts van posar en evidència un model d’habitatges d’autoconstrucció al voltant de les lleres de rius i rieres insostenible i van obrir un debat urbanístic que encara perdura. Ballart mateix i el seu assessor, l’arquitecte Jon Togores, asseguraven que per molt que facin des de Terrassa, el de les rieres “és un problema de país”.

I les entitats veïnals són les que insisteixen més perquè l’administració continuï buscant solucions que evitin que aquells tràgics fets es tornin a repetir. El representant de la comissió de rieres de Terrassa, l’arquitecte i urbanista Òscar Galeote, posava en dubte que algunes de les solucions adoptades després fossin les millors, com ara el transvasament d’aigua provinent de diversos torrents –Can Bogunyà o Mitger de Ca n’Amat– i que desembocaven a la rambla d’Ègara, al centre de la ciutat, cap a la riera del Palau, en una canalització “dura i de formigó” que van contra la dinàmica de la natura, “provoquen desfalcament de murs” i acaben generant més perillositat.

Per això el president de la Federació d’Associacions de Veïns, Josep Sánchez, reclamava una revisió del planejament urbanístics del 2003 que tingui en compte què cal fer amb els 70 quilòmetres de rius i rieres del municipi, amb una visió global i sense pedaços, una petició amb la qual estava d’acord Togores. L’assessor de l’alcalde es va mostrar partidari de cobriments parcials de diverses zones i, fins i tot, plantejava que en l’àmbit supramunicipal es pogués fer un sistema de preacumulació d’aigua per evitar mals majors –i el seu reaprofitament– en casos de precipitacions i noves avingudes provinents de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i altres serres com la de les Pedritxes, el coll Cardús, la Pineda o Can Corsa.

El govern s’emmiralla en una altra actuació de consens social i d’èxit que es va desenvolupar entre 1991 i el 2011, pagat majoritàriament amb fons europeus, i que va permetre convertir tres torrents –Vallparadís, Monner i el de les Ànimes– en el parc de Vallparadís, un espai verd de 3,5 quilòmetres que recorre pel mig, i de nord a sud, el municipi.

LES XIFRES

200
rieres
i torrents hi ha a Terrassa, i només les rieres del Palau (oest) i la de les Arenes (est) ocupen 17 quilòmetres.
12.780
habitatges
projectava fer el pla d’ordenació del 2003 amb el cobriment de vuit quilòmetres de la riera del Palau.
500.000
metres
quadras ocupen les rieres, el mateix que la conversió del torrent de Vallparadís en parc feta en 20 anys.
60 anys de les riuades

Un 25 de setembre negre que ho va canviar tot

La pitjor tragèdia que es recorda, amb un miler de morts i centenars de desapareguts. Va afectar més municipis del Vallès, però Terrassa se’n va endur la pitjor part. Precipitacions superant els 200 litres/m² en poc més de dues hores en un any dur meteorològicament, plovent encara amb més intensitat el 4 i el 7 de novembre i una gran nevada la matinada de Nadal. La comissió de rieres de Terrassa, creada el 2016 per la fusió de les del Palau i les Arenes per pressionar les administracions i mantenir la memòria històrica, prepara el programa per commemorar els seixanta anys.

Relacions amb l’ACA

Harmonitzar accions després d’anys de litigi

Les relacions entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Terrassa s’han normalitzat després d’un període de tenses relacions pel manteniment de les dues rieres i sobre qui en tenia les competències i havia d’executar els treballs, i que va acabar als tribunals entre el 2014 i el 2018. Després de diverses sentències a favor d’un i altre sobre les responsabilitats de les reparacions i el manteniment, les relacions es van començar a restablir el 2018 amb un acord marc i diversos convenis sobre manteniment i actuacions que s’han anat reproduint aquests darrers anys.

Un assessor i una regidoria

Dibuixar el projecte del canvi per al segle XXI

L’alcalde, Jordi Ballart, va dir que el futur de les rieres seria un dels temes estratègics del mandat, i va crear una regidoria específica en mans de Jennifer Ramírez. El febrer de l’any passat, Ballart va fer un pas més i va incorporar com a càrrec de confiança l’arquitecte, fotògraf i professor universitari Jon Tugores, per tal d’impulsar el procés de debat sobre les rieres. El primer que va fer és un concurs per tenir una “ecografia de la ciutat”, i que va guanyar l’organització 300km/s amb un informe de 138 pàgines amb dades per definir accions i convertir les rieres i el seu entorn en “el millor lloc d’oportunitats” de la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sector VTC manté la voluntat de continuar operant a Barcelona

Barcelona

Ripoll multa uns 3.000 vehicles en mig any per incomplir les restriccions d’accés al Barri Vell

RIPOLL

La UE ultima un acord que fixarà mesures per reduir la factura de la llum

BRUSSEL·LES

Tot per fer o feina avançada

GIRONA

El TSJC manté el 25% de castellà en sis centres més

Barcelona
JORDI FERRER SALGUEDA
PASTISSER I EXPERT XOCOLATER

“Vull que tothom disfruti com jo de la xocolata”

Olot

Llum verd del ple de Blanes a les ordenances

Blanes

El catastròfic ‘Ian’ deixa un rastre de destrucció al seu pas per Florida

MIAMI

Rentat de cara a la plaça Major d’Olot

Olot