Patrimoni
L’altre jardí, ara històric, que preocupa a Calella
La promoció d’una vintena llarga d’apartaments al jardí de l’antic industrial Eduard Rosa, dissenyat per l’arquitecte Rubió i Tudurí, ha de superar els filtres de Patrimoni
Està protegit pel municipi i la Generalitat, i SOS Costa Brava demana preservar-lo, opció massa costosa per al consistori
Els jardins privats de Calella de Palafrugell i Llafranc han estat en el punt de mira aquest estiu, per les restriccions de reg i les sancions que el municipi ha imposat a desenes de propietaris i comunitats que volien mantenir la gespa verda. Molts d’ells malden aquests dies per haver recuperat el tresor per a la cantada d’havaneres del 2024. Però, mentrestant, la conservació d’un altre jardí –aquest cop esgrogueït per la falta de pluges i el projecte per fer-hi una vintena llarga d’habitatges– s’ha colat en l’actualitat local. Es tracta del conjunt de la casa i jardí de l’industrial Eduard Rosa, que en va encarregar el disseny a l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí a mitjan segle XX, d’acord amb la recerca que la historiadora especialitzada Montse Rivero manté actualitzada des de fa dues dècades.
Amagat rere els murs i una espessa tanca vegetal, el jardí ha estat fins ara un altre tresor desconegut per a molts veïns i estiuejants. La finca, de 6.823 m², va ser preservada com a bé cultural d’interès local (BCIL) pel municipi, una declaració validada per Patrimoni de la Generalitat a principis del 2008, però que no barrava el pas als drets urbanístics que li atorgaven els planejaments, arrossegats i condicionats en el darrer pla general vigent (POUM) a l’elaboració d’un pla de millora urbana (PMU) que permeti encaixar la nova edificació amb el menor impacte a les peces protegides.
La qüestió és que en les darreres setmanes ha aparegut l’anunci de la “propera promoció” d’apartaments i cases “d’alt nivell, amb gran jardí i molt bones vistes”, d’entre 100 i 300 m², sobre la imatge aèria de la parcel·la, “un dels pocs exemples de jardí regular pur d’aquesta etapa”, com destaca Rivero. La zona verda s’articula al voltant de camins de sauló perpendiculars, rengles de xiprers al voltant dels parterres i diverses basses envoltades per paviments de tova, a banda de graons i una balustrada al voltant de la casa per salvar el desnivell i realçar la panoràmica. Però el projecte, segons confirma el regidor d’Urbanisme, Xavier Rangel, preveu aixecar-hi un parell de blocs –de planta baixa i dos nivells d’altura, amb una vintena d’apartaments– que s’haurien d’encabir als extrems del jardí amb façanes al carrer Lanzarote i l’avinguda Antoni J. Rovira. Pel que fa a la casa, també protegida, es rehabilitaria i creixeria mínimament, subdividida en tres cases aparellades.
En converses per al tràmit
Segons confirmen tant Rangel com l’arquitecte i regidor a l’oposició Josep Ferrés (Palafrugell en Comú), el projecte ja es va sotmetre a un primer examen a la comissió local de Patrimoni, abans de l’estiu, que va requerir modificacions i ajustos, introduïts pels promotors. L’examen final arribarà la setmana vinent, en una nova reunió de l’ens local, però l’edil d’Urbanisme garanteix que caldrà la revàlida “de l’aprovació per part de la comissió de Patrimoni de la Generalitat, que dirà si el projecte encaixa”. Ferrés, per la seva banda, avança que ja ha tramès documentació a la Generalitat.
Des del govern local, diuen que qualsevol llicència d’obra arribaria després que Patrimoni i Urbanisme de la Generalitat es pronunciïn, ja que caldrà encara fer un PMU. És un requisit més restrictiu, però no exempt de polèmiques, ja que a escassos centenars de metres, també a Calella, el xalet del Golfet encara porta cua tot i la tramitació d’un altre PMU que no va aturar les denúncies de SOS Costa Brava.
Per això, l’entitat critica que, amb el projecte a les beceroles, ja s’estigui comercialitzant, tot i que de manera informal. I reclamen que l’Ajuntament explori l’ús públic de l’espai. Però Rangel, que admet que la xifra de 5 milions d’euros per l’expropiació de la parcel·la ja ha estat posada sobre la taula, diu que seria una “suma inassumible”, a banda de la rehabilitació i manteniment: “Caldria apujar l’IBI 15 punts només per a la compra, i tenim moltes altres coses a fer més prioritàries”, argumenta l’edil.
Així, la pilota urbanística tornarà a ser al teulat de la Generalitat, a més de la responsabilitat econòmica d’indemnitzar els propietaris de la casa i el jardí en vista d’un possible contenciós administratiu. El regidor d’Urbanisme, com a molt, veu factible continuar dialogant amb els promotors perquè el que resti del jardí es conservi i sigui visitable en dies i hores convingudes en el futur.
