Urbanisme

Façanes que enamoren

El llibre ‘Barcelona esgrafiada’ recull 148 esgrafiats que ornamenten les façanes d’immobles i de palaus de la ciutat

El dissenyador gràfic Lluís Duran Sallent posa en relleu el valor i la qualitat d’aquestes solucions ornamentals

A principis del segle XIX, amb el modernisme, es recupera i reinterpreta aquesta decoració
Els experts estucadors italians van fer arribar la tècnica a Catalunya a partir del segle XVII

L’esgrafiat és una de les tècniques més originals i vistoses utilitzades per embellir el revestiment mural de parets exteriors i interiors dels edificis, a còpia de preparar incisions de motius ornamentals sobre una capa superficial d’estuc. L’esgrafiat inclou tres disciplines artístiques: l’arquitectura, que és la base on s’aplica; el concepte de la bidimensionalitat, com en la pintura, i el treball en relleu, com en l’escultura. A Barcelona n’hi ha bons exemples i ara el dissenyador gràfic Lluís Duran Sallent n’ha recollit 148 en el llibre Barcelona esgrafiada, editat per l’Ajuntament.

El llibre està organitzat geogràficament, per barris, amb un mapa amb la localització de cada edifici i amb la fitxa tècnica corresponent de cadascun. També inclou codis QR per localitzar els edificis esgrafiats. L’objectiu de l’autor, que també és el responsable de les fotografies, és reivindicar aquest patrimoni urbà. De fet, la trajectòria professional de Duran com a dissenyador gràfic, amb més de cinquanta anys de carrera, juntament amb el seu enamorament per la ciutat, és el factor responsable de dues publicacions prèvies: Portes de Barcelona, del 2013, i Barcelona, ciutat d’escultures, del 2015. El seu entusiasme per passejar pels carrers de la ciutat i admirar-ne el patrimoni, que considera riquíssim i sovint menystingut, l’han portat a preparar aquest tercer llibre sobre els detalls esgrafiats de diverses façanes.

El bressol d’aquesta tècnica es troba a la Florència del segle XV, i van ser els estucadors italians els que la van fer arribar a Catalunya, especialment a Barcelona, a partir del segle XVII. Tot i això, no va ser fins a finals del segle XVIII que van aparèixer els principals esgrafiats, anomenats setcentistes. Tal com s’explica en el llibre, a la ciutat hi ha molts barris on se’n poden trobar, però hi destaquen sobretot Ciutat Vella, com el barri antic, i l’Eixample, com la ciutat moderna. També hi ha esgrafiats a Gràcia, Sants, el Poble-sec i Sarrià, entre d’altres.

El barroc, el rococó i el neoclassicisme són les principals tendències artístiques en què s’aplica, en façanes de palaus i a les cases plurifamiliars, com ara les façanes del Palau Moxó, la Casa dels Quatre Rius i la Casa del Gremi de Revenedors, amb garlandes i figures angelicals, amb escenes al·legòriques, mitològiques o costumistes. Cal destacar la Casa del Gremi de Velers, també coneguda com la Casa de la Seda. A principis del segle XIX aquesta tècnica va caure en desús i va ser amb l’esclat del modernisme, cap a finals del mateix segle, quan es va recuperar i reinterpretar i va arribar a la màxima esplendor.

Proliferen els tallers especialitzats i es dona prioritat a motius ornamentals que provenen de la vegetació, barrejats amb motius fantasiosos. També n’hi ha que recreen formes geomètriques, animals o figures humanes, i fins i tot referents patriòtics, com els escuts. La modernitat del moment fa que s’utilitzi l’esgrafiat en tota la façana de l’edifici, representant un mural o un tapís, com passa a la Casa Amatller i al Palau Macaya, o a les cases Granell, uns edificis dissenyats pels arquitectes Puig i Cadafalch i Jeroni Granell i Manresa. Precisament aquests dos referents arquitectònics del modernisme són clau en l’aplicació de la tècnica de l’esgrafiat, que utilitzen en les seves obres arquitectòniques.

En la primera dècada del segle XX, l’esgrafiat evoluciona de la mateixa manera que el modernisme, deixa pas al noucentisme, i la decoració comença a ser més sòbria: gerros, flors i figures al·legòriques són motius que es van utilitzant. Finalment, un cop esclata l’arquitectura més contemporània, desapareixen les arts decoratives i aplicades, i la bellesa dels esgrafiats desapareix.

Barrocs i modernistes

La majoria dels esgrafiats van seguir aquestes dues tècniques. La barroca, durant tot el segle XVIII es basava en motius i composicions que van de l’estil Lluís XIV al rococó. S’acostumava a aplicar en construccions menestrals o de comerciants adinerats que volien prestigiar el seu negoci, encara que es trobés en carrerons estrets. L’origen d’aquesta moda és el ressorgiment econòmic que hi va haver a Catalunya després de la guerra de Successió, tant en el comerç com en les arts.

La tècnica modernista es va fer servir majoritàriament en l’arquitectura modernista de finals del segle XIX, però això no significa que no s’utilitzés prèviament en sanefes o tapissos geomètrics de l’eclecticisme i, més tard, durant el noucentisme. De fet, és la tècnica d’esgrafiar que ha quedat més consolidada, ja que va adquirir molt de ressò gràcies a l’Exposició Universal del 1888 i a l’Exposició Internacional del 1929, que van impulsar decoracions naturalistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Dediquen la sala d’actes a la veïna Manuela Fernández

RIUDELLOTS DE LA SELVA
medi ambient

Avís per pluja intensa a l’est de Catalunya

barcelona
VERGES

Convoquen un concurs anual per escollir el cartell de la Processó i la Dansa de la Mort

VERGES
GASTRONOMIA

Adéu al pop de Can Vidal

GIRONA
trànsit

Junts demanarà la compareixença d’Elena pel “caos” a l’AP-7

barcelona
societat

Un sopar de gala al Palau Nacional obre el Mobile World Congress

barcelona
Societat

Claude Montana, el dissenyador que va posar de moda les muscleres

URBANISME

Badalona comença les obres per ampliar el carrer Eduard Maristany al front marítim

BADALONA
societat

Unes 9.000 persones passaran per la fira ‘friki’ Starraco Unlimited

barcelona