ERC de Sabadell vol que el futur passeig sobre els FGC entre Gràcia i Can Feu es digui Antoni Farrés
Coincidint amb l’efemèride del 15è aniversari de la mort del que va ser un dels alcaldes més recordats de Sabadell, Antoni Farrés Esquerra Republicana (ERC) ha recuperat la iniciativa que el 2009 va proposar en assemblea l’Associació de Veïns de Gràcia perquè l’espai sorgit del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre els barris de Gràcia i Can Feu, una part pendent d’urbanitzar, es digui passeig de l’Alcalde Antoni Farrés. La proposta topa amb la que va fer L’Associació Cultural Can Feu, que el 2020 va recollir una miler de firmes per reclamar que el passeig porti el nom de Josep Olzina, propietari del Castell de Can Feu entre finals del segle XIX i principis del XX.
El grup municipal d’ERC durà la moció per fer-ho possible a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de dimecres 21, un text que també reivindica dues incorporacions al nomenclàtor pendents arran de mocions aprovades el 2019; la d’Isabel Casals i Pere Casaldàliga –a proposat dels republicans– i l’eliminació de l’espai públic de figures de les dictadures de Primo de Rivera i Franco i de l’esclavisme. En aquest cas la proposta va sorgir de l’associació Sabadell per la República el 2019. La moció també inclou la demanda de crear de monuments a Layret i Carlos Gardel; aquest, pendent des del 2014. Aquest darrer va ser una moció aprovada fa deu anys pels grups del PSC, CiU i el PP.
El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernàndez, ha afirmat: “15 anys després de la mort de Toni Farrés, l’alcalde més estimat i més respectat pels sabadellencs, el primer, després del franquisme, encara no l’homenatgem amb cap carrer o plaça de la ciutat”. El republicà assegura que “tots plegats hi estem en deute” perquè “el Sabadell d’avui no s’entén sense la transformació dels 20 anys d’alcaldia d’Antoni Farrés, recordat pel compromís amb la gent, la capacitat de consens i l’honestedat insubornable”.
Farrés va exercir d’advocat laboralista del 1971 al 1979, any en què va encapçalar la candidatura del PSUC i va obtenir l’alcaldia. Va exercir el càrrec fins el juliol de 199 quan va deixar el càrrec per treballar com a assessor de noves tecnologies i exercir la docència. Va ser el primer president del primer Consell Comarcal del Vallès Occidental i entre 1992 i 1995 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya en la seva IV legislatura per ICV.
