El Golfet no surt de l’atzucac
Deu anys després de la llicència d’obres del xalet, anul·lada com les posteriors pel TSJC, l’edificació és als llimbs de la legalitat
L’actual govern vol reiniciar la tramitació i que es resolguin defectes, però Salvem el Golfet no renuncia a lluitar per l’enderroc
La junta de govern de l’Ajuntament de Palafrugell aprovava la llicència d’obres del xalet del Golfet de Calella l’1 d’abril del 2014. Encenia així la metxa, aquests dies fa deu anys, d’una polèmica per la revifalla de projectes urbanístics agressius al litoral, que encara cueja irresolta un decenni després. En termes generals, pel degoteig de sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que retornen drets d’urbanització o edificació a promotors i propietaris, alliberant-los del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de la Costa Brava. Però en el cas de la controvertida casa de Calella, que va començar abans, la sentència del mateix TSJC ha anat en sentit contrari i confirmava el gener del 2023 la nul·litat de les llicències d’obres de l’Ajuntament i diversos excessos en l’obra privada. Els propietaris van descartar l’opció de presentar un últim recurs al Suprem.
Malgrat això, quinze mesos després, la pilota continua ara al teulat municipal, que ha de fer retallar els murs de contenció –a priori, el més senzill– i també atorgar altre cop les llicències que treguin el xalet, ara mateix als llimbs legals, d’un atzucac equiparable al del carrer Castellets, reurbanitzat pels promotors però que acaba en un mirador amb belles vistes al precipici. Sortir-ne marxa enrere, tant en cotxe com pel que fa a les llicències, és complicat, com recorda la portaveu de Salvem el Golfet, Margarida Riera: “Calen nous estudis d’impacte paisatgístic, d’alternatives per ubicar la construcció a la parcel·la o justificar l’increment d’ocupació addicional d’un 3% afegit al 8% permès” a les dues parcel·les, que van concentrar tota l’edificabilitat arran de mar. Un total de 692 m² –els teòricament autoritzats– que doblaven amb escreix la superfície ocupada per l’anterior casa aterrada a la parcel·la. L’actual té molta més planta i alçada i és massa visible, tot i que només des del mar.
Serial amb papers intercanviats
L’alcalde, Juli Fernández (PSC), accepta l’envit i creu que és moment de demanar l’execució de sentència als promotors: “Han de presentar els nous documents d’estudi d’impacte i que certifiquin si la ubicació és idònia o proposin altres mesures correctores; si es validen, la llicència serà correcta, caldrà retallar els murs i ja no hi ha més discussió”, diu el batlle. Seria una manera de tancar un serial que va començar en la seva anterior etapa a l’alcaldia, amb uns primers tràmits burocràtics que van passar desapercebuts tant per a la comissió territorial d’Urbanisme com per al ple municipal, sense al·legacions, cap vot contrari, ni ressò mediàtic.
Només ERC, aquell 29 d’octubre del 2013, es va abstenir en la sessió. En paraules de l’aleshores portaveu, Sergi Sabrià, amb el desig que el projecte d’urbanització posterior quedés “molt més definit”. El govern municipal del PSC i CiU defensava que els promotors donarien continuïtat al camí de ronda i hi havia un 15% d’aprofitament mitjà, destinat en bona part a la reurbanització del carrer Castellets.
El silenci administratiu, polític i social, però, es va trencar quan el 2015 les primeres retroexcavadores van irrompre a la parcel·la i Salvem el Crit i els Naturalistes de Girona van presentar els primers escrits de denúncia a Urbanisme, el Servei de Costes i la Guàrdia Civil. A la Generalitat, enmig de la pressió, van repassar plànols i el 2016 van instar el consistori a anul·lar la llicència del xalet, en una resolució del director general d’Urbanisme, Agustí Serra, cap del mateix òrgan de la Generalitat que havia avalat tres anys abans el projecte de reparcel·lació i el pla de millora urbana (PMU). Inspectors municipals i de la Generalitat havien constatat excessos i irregularitats, que es van intentar resoldre amb una tercera llicència municipal posterior a la de l’enjardinament, totes dues també anul·lades judicialment.
El 2017, enmig d’altres borrasques de la política local, el Golfet va ser un dels arguments d’ERC per afegir-se a la moció de censura que promovien la majoria de regidors de l’aleshores encara grup de CiU. Però en arribar a l’alcaldia, els republicans, que ja carregaven contra la gestió de l’obra i instaven a paralitzar-la, es van trobar en el dilema incòmode de mantenir la guerra contra l’edificació –si anava a terra podia tenir com a conseqüència una indemnització milionària– o plantejar la defensa, per no deixar també funcionaris municipals en fals.
L’executiu comandat per Josep Piferrer va optar pel segon camí, cosa que no els va estalviar una pinça de crítiques tant de Salvem el Golfet com del PSC. I l’aleshores regidor d’Urbanisme, Jaume Palahí, argumenta que quan van “arribar al govern, el xalet ja hi era, construït, i només es podien esperar les resolucions dels jutjats, sense cap marge de maniobra”. L’exregidor defensa que van ser exigents allà on arribaven, com ara “amb la connexió irregular a la xarxa d’aigua, o a la del clavegueram”, i van imposar sancions. Però també dubta que acabi havent d’anar a terra: “Els murs, massa alts, segurament s’hauran de retallar, però no crec que tot el conjunt”, admet.
Per Riera, en canvi, el consistori s’hauria de repreguntar si l’emplaçament més idoni era en primera línia. Però l’actual alcalde sosté la prudència negociadora per preservar l’amenaça d’indemnitzacions milionàries i prefereix burxar en les “incoherències” d’ERC.
Esperó per a SOS Costa Brava
Aquesta lluita de Salvem el Golfet, hereva de Salvem el Crit, va agafar embranzida a mesura que creixia l’estructura del xalet, la resposta ciutadana i els moviments judicials, que en bona mesura els van donar la raó. Tot plegat, en un moment d’ebullició d’altres grans projectes urbanístics al llarg del litoral gironí, es va extrapolar a altres batalles paral·leles: locals, però també les d’Aiguafreda i Begur, la Pineda d’en Gori de Palamós, la platja de Pals, Tossa, l’allargament de la C-32 entre Blanes i Lloret i els nombrosos fronts oberts de la Iaeden a l’Alt Empordà. Coordinades, van acabar confluint amb més entitats en SOS Costa Brava, entre el 2017 i el 2018. El debat ciutadà va agafar prou embranzida perquè el govern català virés el rumb sobtadament, i passés de la rutina de visar plans i projectes urbanístics, amb les retallades justes i necessàries, a pràcticament autoesmenar-se –com al Golfet– i endurir la normativa, amb un pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles que desclassificava terrenys urbanitzables sense indemnitzacions, que ara el TSJC posa en qüestió amb diverses sentències encara no fermes.
El camí de ronda dels russos
L’obra del Golfet va ser promoguda pel magnat rus Alexandr Prisiazhniuk i la seva dona Evgeniia. El projecte va prosperar arran de la cala més meridional i verge de Calella, amb l’argument que arranjarien un nou tram de camí de ronda al perímetre litoral. El vial hi és, tancat al pas des de fa anys i ple de bardisses, i reforça l’altra reivindicació de Salvem el Golfet: que el sender sigui transitable i es reobri l’accés a la platja. En els plans municipals, l’operació era més ambiciosa, ja que la finca del xalet és a escassos metres –ironies del destí– del mausoleu d’un altre rus, Nicolai Woevodski, que gairebé un segle enrere hi va començar a aixecar el castell de Cap Roig, que avui pocs gosarien discutir, amb un recinte dels jardins tramitats en plena dictadura de Primo de Rivera. Fa anys que va passar a mans d’entitats financeres. Primer, Caixa de Girona se’n va fer càrrec, encara en vida del matrimoni, i va obrir-hi el jardí botànic i el festival musical. I CaixaBank, hereva de l’extinta caixa gironina, continua sense moure fitxa per arranjar el seu tram de camí de ronda a Cap Roig. Han fet un auditori sota el castell, però la inseguretat jurídica del Golfet, potser, ho acaba de frenar.
