Hereu, Trias i Portabella neguen que el pla del Barça sigui una operació especulativa
L'alcalde agraeix a la directiva blaugrana que estigui a l'altura de les «exigents» condicions urbanístiques de l'Ajuntament
«Un acord de ciutat.» Aquestes quatre paraules van ser ahir repetides amb insistència per part d'Hereu, de Trias i de Portabella en la presentació de l'acord polític que permetrà, a finals d'octubre, aprovar en el ple de l'Ajuntament la reordenació dels més de 111.000 m² de sòl que té en propietat el FCB al districte de les Corts. L'alcalde i els líders dels grups de CiU i d'ERC van rebutjar taxativament que el projecte urbanístic s'hagi fet a mida dels interessos del Barça, i van coincidir a destacar que els que més en sortiran beneficiats seran els residents de les Corts, el conjunt dels barcelonins i, de retruc, els veïns de Montcada i Reixac, on el club blaugrana haurà d'invertir un màxim de 30 milions en l'expropiació d'unes finques de 7 hectàrees –equivalents a la parcel·la del Miniestadi, que es requalificarà com a urbana– i on les administracions construiran un complex esportiu. Tornant a la capital, Trias va manifestar que, amb els criteris acordats, «el Barça obté un avantatge, però qui obté un gran avantatge és la ciutat». En la mateixa línia, Portabella va afegir-hi que «és una proposta bona per al Futbol Club Barcelona, per als veïns, per als barris i per a la ciutat». I Hereu va reblar el clau assegurant: «Mai hem subordinat les exigències de Barcelona a un procés finalista de transformació dels equipaments del Barça.» Tots tres van exemplificar aquestes declaracions en les compensacions que el club blaugrana haurà de fer a la ciutat: la cessió de 31.700 m² destinats a zones verdes, de més de 12.000 m² per a equipaments i del 40% dels terrenys que se li declarin urbans i on l'Ajuntament aixecarà un nombre de pisos de protecció oficial equivalent a la meitat del total de les futures promocions immobiliàries. A més, el FCB assumirà el cost de la realització d'un dels equipaments pactats: el centre cívic amb auditori. Hereu va considerar, i així ho va traslladar ahir a la tarda al president blaugrana, Joan Laporta –en una trobada que va tancar el cercle dels acords–, que el club ha sabut renunciar a una part de les seves aspiracions de negoci amb els terrenys del Miniestadi en benefici dels barcelonins. «Faig un reconeixement al Futbol Club Barcelona, perquè està a l'altura de la ciutat i d'uns requeriments que no són fàcils», va dir. Per la seva banda, el president del Barça va assegurar que, durant la negociació del conveni, el club ha fet «més que urbanisme» en el seu intent de conciliar els seus interessos amb els dels veïns i la ciutat».
L'alcalde no va concretar el nombre d'habitatges que s'alçaran, tot i que des de CiU s'insisteix en una xifra al voltant de les 1.600 unitats, ni va voler entrar en les plusvàlues que obtindrà el Barça, deixant a criteri del club blaugrana els ritmes de desenvolupament de la planificació urbanística dins dels terrenys que són de la seva propietat. El més important per a Hereu és que s'eliminarà «el tap» que ara representen per al continu urbà dels barris de les Corts i per a la seva connectivitat amb el Portal del Coneixement de la Diagonal les parcel·les del Camp Nou i del Miniestadi envoltades de tanques. També va destacar l'«important punt i seguit» que significa l'acord, després de deu anys de debats, perquè permet iniciar el procés per ordenar, amb els màxims nivells de qualitat i de sostenibilitat –sota la fórmula d'un ecobarri– la porta d'entrada i de sortida pel sud de la ciutat.
D'aquestes millores generals no va excloure la necessitat de remodelar el Camp Nou i d'aixecar un nou Palau Blaugrana, perquè en el futur l'activitat esportiva de les seccions del FCB continuïn sent un dels grans ambaixadors de Barcelona al món.
El desacord amb ICV
Jordi Hereu, tal com dilluns va fer el president del grup d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, va minimitzar l'efecte que tindrà en la cohesió de l'equip de govern el vot contrari dels ecosocialistes al pla del Barça. «Ja vam dir en el pla d'actuació municipal que aquesta qüestió no forma part del nucli central de l'acord de govern», va assenyalar.
Per la seva banda, Trias també va deixar entreveure que el suport que ha donat als socialistes no alterarà l'actitud, essencialment opositora, de la federació: «Ens ho hem pres com un acte de responsabilitat.» El cap de files de CiU va recordar que el sector d'Urbanisme, dirigit per Ramon Garcia-Bragado, ha acceptat totes les condicions que els nacionalistes van anticipar per validar el conveni d'intencions. Fins i tot una que no apareix en el document escrit i que impedeix que les requalificacions de terrenys s'estenguin a d'altres grans operadors de la zona com el Club Esportiu Laietà o el Reial Club de Polo. Hereu va justificar aquesta aparent discriminació per la grandària i la ubicació estratègica de les parcel·les del FCB, que anul·len la interrelació entre la ciutat i els campus universitaris.
CiU, en canvi, ha accedit a modular la seva pretensió que l'Ajuntament desafectés les cases dels carrers del Pintor Tapiró i del Cardenal Reig, pendents del desenvolupament d'un pla especial de reforma interior. En el document acordat només es parla de «reconsiderar les afectacions dels habitatges existents en el front del carrer del Pintor Tapiró», però deixa la porta oberta a la possibilitat que en el futur vagin a terra les naus industrials del carrer del Danubi. En qualsevol cas, Hereu va admetre que caldrà esperar almenys un any perquè alguna cosa es mogui als entorns del Camp Nou.
LES DADES DE L'ACORD
Apel·lació per triplicat als veïns de les Corts
En l'acte de les felicitacions mútues per haver marcat diferències qualitatives, tal com va insinuar Jordi Hereu, respecte a altres requalificacions amb grans clubs de futbol implicats, cas de Madrid o de València, també hi va haver un cert punt d'autocrítica per part dels protagonistes polítics de l'acord, tot i que amb diferents intensitats, per no haver sabut convèncer els residents de les Corts de les bondats de la requalificació dels terrenys del Miniestadi. L'alcalde es va contradir en manifestar primer que l'entesa també és fruit de les «aportacions de les entitats veïnals», i després en assenyalar que «és un acord obert» en espera que s'hi afegeixin els cortsencs que han mostrat la seva oposició al projecte. «Faig una crida perquè els sectors que no s'han incorporat fins ara a l'acord, s'hi incorporin», va proclamar Hereu. Per la seva banda, Xavier Trias va lamentar que ni el PSC, ni CiU ni ERC hagin estat capaços: «De portar els veïns i les entitats al nostre costat», i es va afegir a l'apel·lació de l'alcalde. Portabella també va subratllar la importància de la dimensió veïnal de l'entesa. Els responsables de les tres formacions van oferir diverses alternatives als representants de la ciutadania de les Corts perquè no es quedin com a simples espectadors d'una reforma urbanística que s'ha dissenyat i pactat entre el consistori i la directiva del Barça. Així, Hereu va convidar els residents a presentar al·legacions un cop la modificació del pla general metropolità obtingui, l'octubre vinent, en tràmit d'aprovació inicial, el vistiplau del ple de l'Ajuntament. També els va animar a discutir en els òrgans del districte de les Corts detalls sobre els futurs equipaments dels quals seran els beneficiaris. Ahir mateix al vespre, la regidora de les Corts, Montserrat Sànchez, va fer el primer pas convocant la comissió de seguiment sobre el pla del Barça.
