Noranta milions del PUOSC seran per a municipis petits
Dins d’aquest pla de la Generalitat, és la primera vegada que s’implanta una línia de subvencions per a poblacions de menys de 5.000 habitants
El pressupost de la convocatòria puja a 250 milions d’euros
“Ja sabem que el teu poble és el millor del món. Junts el podem fer encara millor.” És el lema que hi havia sobreimprès ahir a la pantalla de l’Auditori Josep Irla de Girona, on es va presentar una nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), per als anys 2020-2024. Segons va explicar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la Generalitat ha recuperat aquest programa de subvencions, que en conjunt puja a 250 milions d’euros, i del qual es beneficiaran diversos municipis d’arreu del país. El seu pressupost global s’ha dividit en dues modalitats. D’una banda, hi ha una primera línia d’ajudes que ascendeix a 160 milions d’euros i a la què poden aspirar les 947 poblacions de Catalunya, els consells comarcals i les entitats municipals descentralitzades (EMD). I, com a novetat, s’obre una segona línia, que és la primera vegada que s’implanta. Es tracta d’una partida de 90 milions d’euros que va dirigida, de manera específica, a les localitats de menys de 5.000 habitants. El govern català l’ha posat en marxa per ajudar els municipis petits, tenint en compte que la seva capacitat inversora acostuma a ser menor i, d’aquesta manera, es pretén garantir l’equilibri territorial.
Creació d’oportunitats
El PUOSC és el principal instrument de cooperació econòmica de la Generalitat amb els municipis, amb l’objectiu de millorar les inversions que es fan al món local. Aquestes ajudes possibiliten que es portin a terme noves infraestructures, equipaments o serveis de competència municipal. El pla, per tant, afavoreix la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori. La darrera vegada que es va convocar el PUOSC va ser el 2012, per un import de 575 milions d’euros. Passats aquests anys sense l’oportunitat d’accedir a les ajudes, ahir hi va haver un èxit de públic a Girona. Hi van assistir més de 300 alcaldes, regidors i tècnics municipals; i es van habilitar dues sales annexes per donar cabuda a tothom. I la setmana vinent es durà a terme aquesta sessió a les altres demarcacions.
Localitats “vives”
Budó va definir el PUOSC com un element d’unió entre les diferents zones del país: “Amb aquest pla podem incidir en la qualitat de vida de les persones i dels municipis, finançant actuacions que d’altra manera seria impossible abordar. És una demostració que la col·laboració entre administracions és la via per cohesionar el territori i mantenir els termes dinàmics i ben vius.”
La consellera també va remarcar que aquest pla ha tirat endavant malgrat la manca de suport estatal: “Tot i que l’Estat espanyol està obligat per llei a dotar pressupostàriament el PUOSC, la seva aportació va anar davallant des del 2002, i des del 2012 fins a l’actualitat ha estat igual a zero.”
La primera línia de subvencions està destinada a les inversions i la dotació màxima per a cada localitat és d’un total de 250.000 euros. La segona línia se centra en l’acció territorial a municipis petits i nuclis de població reduïda i el límit per a cadascun és de 120.000 euros.
En el programa general d’inversions hi poden aspirar tots els ens locals de Catalunya: 947 ajuntaments, 41 consells comarcals i 65 EMD. I en el de poblacions més petites, 737 consistoris (que representen el 78% dels municipis), un consell comarcal i 64 EMD. A les comarques gironines, en aquest segon apartat, s’hi inclouen 219 municipis, set consells comarcals i una EMD. Amb tot, els municipis tenen fins al 15 de novembre per presentar els seus projectes per aspirar a les subvencions; i el maig del 2020 serà quan la Generalitat donarà a conèixer la llista de beneficiaris.
Les actuacions i despeses subvencionables pel PUOSC són per impulsar el reequilibri territorial i revertir la pèrdua de població; millorar equipaments i infraestructures municipals que formin part d’una estratègia de desenvolupament territorial; per una gestió més eficient dels recursos locals; per dur a terme accions de prevenció de riscos naturals; per a la millora de la connectivitat tecnològica, i per a serveis públics o supramunicipals.
