Els partits polítics reben 800.000 euros anuals dels principals ajuntaments gironins
Els consistoris tenen la facultat de donar una subvenció als grups municipals
La subvenció que s'atorga als grups polítics municipals es basa en l'apartat 3 de l'article 73 de la llei de bases de règim local. Segons aquest apartat, els plenaris poden assignar als grups una dotació econòmica que haurà de tenir amb un component fix, idèntic per a tots els grups, i un de variable, en funció del nombre de regidors.
Segons això, la majoria dels plenaris municipals dels grans municipis, com també alguns de mitjans i també de petits, tenen aprovada una assignació, la qual, això sí, tal com es pot veure en el gràfic, és molt variable, tant pel que fa a la part fixa per grup com a la variable per regidor. Això fa que els municipis amb més habitants i regidors, com és el cas del de Girona, no sigui en el global anual el que destini més diners als grups, tot i que és el que aporta més per grups.
Per davant de Girona hi ha Blanes, Figueres i Lloret de Mar. I si repartim el global entre el nombre de regidors encara es veu més la diferència, ja que mentre un regidor de Girona costa anualment 3.000 euros, un de Blanes en costa 5.000, un de Figueres prop dels 4.800 i un de Lloret, més de 4.100.
L'acord de la concessió de les subvencions, tot i ser concís amb una part fixa i una de variable, no el compleixen tots els ajuntaments. Així, Blanes i Lloret tenen un fix per grup, on ja s'inclouen els regidors sense especificar, però que és el mateix per a tots ells. A Begur també es dóna una subvenció a cada grup, dins de les concessions anuals a les entitats del municipi, de manera anual, però amb quantitats diferents segons el nombre de regidors.
Efectes de la crisi
Mirant la quantitat per regidor, la més baixa és la de Palamós, en què cada un cobra 17,5 euros cada mes. Aquesta quantitat s'ha començat a aplicar aquest any, després que el ple acordés rebaixar el fix i el variable en un 30%, igual que ha fet amb les entitats i associacions del municipi davant l'actual situació de crisi. Una mesura que també pensa aplicar Sant Feliu de Guíxols quan aprovi el pressupost d'aquest any.
Uns altres ajuntaments han acordat congelar les aportacions, deixant d'aplicar l'IPC anual, que és el que fan alguns municipis. Per contra, altres ajuntaments aposten per una xifra tancada que es manté durant tot el mandat, sense cap variable.
El que ja és més variable és la manera de gestionar aquest recurs econòmic. I, sobretot, la seva finalitat. Segons la llei, aquests diners no es poden destinar al pagament de remuneracions de personal de qualsevol tipus de servei a la corporació ni a l'adquisició de béns de caràcter patrimonial, com ara la compra d'un ordinador o bé la hipoteca del local, però sí, en canvi, al seu lloguer.
«Ara no és el moment»
Albert VilarTorroella de Montgrí va deixar de donar la subvenció als grups municipals entre els anys 2001 i 2002, en què governava Josep Ferrer (UPM). El motiu va ser per poder augmentar l'ajut a l'Hospital i Asil de Pobres i Malalts, que és una fundació privada que fa de residència per a la gent gran. L'aportació global als grups, segons fonts municipals, era d'uns 12.000 euros.
I des de llavors, els grups municipals de Torroella, tot i el canvi de color a nivell de govern, s'han gestionat per mitjà d'altres recursos. Tot i ser l'únic dels grans municipis gironins que no donen aquest ajut als grups, el seu alcalde, Joan Margall (UPM), no preveu recuperar-ho. «No se n'ha parlat. I entenc que cada grup s'ha espavilat», va afirmar l'alcalde. A més, Margall creu que ara, en una situació de crisi econòmica com la d'ara, no és un bon moment per plantejar recuperar aquesta aportació als grups. «No és convenient entrar-hi, ni pel funcionament ni tampoc èticament», va dir l'alcalde. I en una línia semblant es posiciona Josep Maria Rufí (ERC), que tindrà l'alcaldia abans de l'estiu, segons el pacte de govern entre les dues formacions.
Els no adscrits, no
Albert VilarEls regidors no adscrits, que són els que deixen la formació política en representació de la qual es van presentar però que continuen a l'Ajuntament, no tenen dret a cobrar aquesta subvenció, ja que legalment no pertanyen a cap grup municipal. Una subvenció que també perd el seu grup, que deixa d'ingressar la part corresponent al regidor que els ha deixat. A nivell gironí, tenim els exemples de Calonge i de Mont-ras. A Calonge hi ha dos regidors que van abandonar els seus respectius grups, i a Mont-ras és una regidora qui ho va fer. La subvenció per regidor a Mont-ras és de 47,16 euros mensuals, que representa 565,92 euros l'any.
Centralitat socialista
Albert VilarEl PSC és l'únic partit que centralitza en un compte totes les aportacions econòmiques als grups municipals, seguint la llei de finançament dels partits polítics. I aquest compte n'inclou uns altres per a cadascuna de les agrupacions. CiU, ERC i ICV deixen que cada agrupació s'ho gestioni directament, si bé ho fiscalitzen. Tot i això, ERC i ICV, dins la seva carta financera, obliguen cada formació a destinar un percentatge d'aquests diners, entre un 10 i un 30%, al partit. No ha estat possible contactar amb el PP per saber quin sistema de gestió apliquen.
Sense recomanacions
Albert VilarL'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, que van acordar unes recomanacions sobre els sous dels alcaldes i dedicacions segons el nombre d'habitants dels municipis, no tenen res sobre les dotacions econòmiques dels grups municipals, tot i que ambdós organismes reconeixen l'existència d'unes xifres molt variables tant a nivell de grup com de regidor. L'associació i la federació s'escuden en l'actual legislació, que diu que és el ple qui decideix les xifres, amb una part fixa i una altra de variable, com també l'objecte del seu ús. Això fa que els ajuts s'acordin en una negociació política.
Butlletins i eleccions
Albert VilarLa majoria de les agrupacions locals han manifestat una coincidència en el destí de les subvencions rebudes per part de l'Ajuntament. Així, trobem que la majoria dels diners serveixen per pagar el lloguer del local (amb els seus serveis complementaris de llum, aigua i telèfon), però també per fer els seus butlletins municipals, pagar actes públics i fer calaix amb vista a les campanyes electorals. En alguns casos, però, els fan servir per pagar un assessorament tècnic sobre qüestions municipals. Segons la llei, queda clar que els diners no es poden destinar a adquirir béns, com ara un ordinador, sinó que han de revertir en els ciutadans.
