Un nou canvi al mapa
La segregació de la Canonja serà la tretzena que s'autoritza des de la recuperació de la Generalitat
A la demarcació s'han creat vuit nous municipis des del segle XIX
Malgrat que la Generalitat de Catalunya dóna des de fa anys el mapa local per tancat, el cert és que en les darreres dècades s'han produït diversos canvis en l'organització municipal a través de segregacions. Concretament, des de la recuperació de l'autonomia catalana i el traspàs de les competències d'ordenació territorial, hi ha hagut dotze municipis que s'han incorporat al mapa local a través d'un procés de segregació. El de la Canonja, que entrarà en vigor el proper dissabte, serà el tretzè cas en aquesta llista i el segon, juntament amb Badia del Vallès (1994), que ha requerit l'aprovació d'una llei específica, ja que incomplia alguna de les condicions que la norma estableix per a una segregació. Mentre que en el cas canongí s'ha hagut d'aprovar una llei específica perquè no es complia la separació mínima entre el nucli urbà del nou municipi i el de Tarragona, en el de Badia el problema es referia a la incapacitat del nou ajuntament per mantenir-se econòmicament, raó per la qual ha estat rebent suport financer del govern català.
Més canvis a l'Ebre
La demarcació tarragonina és una de les que concentra més segregacions, especialment pel procés de separació de molts dels nuclis de Tortosa i també del Perelló. Des de la recuperació de la Generalitat, se n'han produït dues (la de l'Aldea i la de l'Ampolla), però si es retrocedeix fins al segle XIX, el Perelló ha vist com s'independitzava l'Ametlla de Mar (1891) i Tortosa ha perdut Deltebre (1977), Camarles (1978) i Sant Jaume d'Enveja (1978).
Al Camp de Tarragona, en canvi, fins ara tan sols s'havia produït una segregació: la de Salou, que es va separar de Vila-seca el 1989 i que, precisament, el proper dissabte celebrarà el 21è aniversari de la separació. El procés a Salou, però, va ser molt diferent del viscut a la Canonja, fins i tot per la via per aconseguir l'autonomia municipal.
Així, si la via habitual per reclamar una segregació és presentant una petició a l'autoritat competent (actualment, la Generalitat), en el cas de Salou la negativa del govern català va comportar que els veïns optessin per la via judicial. Després d'un procés molt llarg i crispat amb els veïns de Vila-seca, la segregació es va aconseguir gairebé per sorpresa gràcies a una sentència del Tribunal Suprem. Aquesta mateixa via va ser la que va emprar el municipi de l'Ampolla per separar-se del Perelló, amb un resultat similar al de Salou.
Un cas particular
Però com bé destaca el director dels serveis territorials de Governació al Camp de Tarragona, Francesc Tarragona, el cas de la Canonja és “particular” i similar al d'uns altres dos municipis gironins que ja van assolir la segregació de la ciutat de Girona l'any 1983: Salt i Sarrià de Ter.
Tots tres municipis van ser agregats a la capital de demarcació durant la dictadura franquista i, tot i que van ser els mateixos plens els que ho van aprovar, ho van fer condicionats pel marc polític de l'època i sense poder decidir lliurement. “Salt i Sarrià de Ter ja havien recuperat la municipalitat fa anys, però ens quedava pendent la Canonja”, va subratllar Tarragona. Per aquest motiu el Departament de Governació ha donat suport a la reivindicació del fins ara barri tarragoní i ha liderat la tramitació de la llei específica que ha fet possible la restitució de l'Ajuntament canongí malgrat les limitacions que li marca la llei gràcies al suport unànime del Parlament.
