Pagar més per tot
No tot s'acaba amb la llum, l'aigua i el gas. Els ajuntaments també apugen la pressió fiscal amb l'increment d'impostos i més taxes
Es reclama un debat profund per protegir els temes socials
Famílies amb nens i gent gran, els més afectats
«El paraigües de l'Estat del benestar s'ha tancat gairebé totalment i les classes desafavorides s'estan mullant»: el president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (Fapac), Àlex Castillo, dibuixa així la realitat que viuen moltes famílies que han vist com els seus ingressos s'aprimen mes rere mes i comencen a mullar-se. Les xifres d'atur i desnonaments i les contínues retallades socials ocupen els titulars dels mitjans, però, què passa a les grans ciutats i els pobles? Què està fent l'administració local, la més propera? En els darrers anys, la pressió fiscal municipal ha anat in crescendo fins a afectar cada cop més col·lectius com ara famílies amb fills, gent gran i discapacitats. Els ciutadans han de pagar més per tot: per les escoles bressol i les de música, els serveis de teleassistència, l'ús de les instal·lacions esportives, la tinença d'animals, per casar-se... El president de la Confederació de les Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), Jordi Giró, defensa que l'increment «està afectant molt les famílies» i està generant desigualtat entre ciutadans de diferents municipis. La pujada de preus de les escoles bressol i de música es paradigmàtica. La reducció de l'aportació de la Generalitat s'ha traduït en forts increments en les quotes no només de grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, sinó també d'altres més petits com ara Badia del Vallès i Folgueroles, on, a més, per primer cop els pares pagaran una matrícula de cinquanta euros, una mesura que també s'ha establert a Lleida.
La presidenta de la Coordinadora d'Escoles Bressol i Llars d'Infants, Montse Fernández, afirma que les retallades ja es noten als centres. Ha baixat la matrícula i el nombre de nens que es queden al menjador, les condicions laborals a les escoles han empitjorat i, cada cop més, són els avis els que s'ocupen de portar i anar a buscar els petits: «Les administracions, quan fan números, no veuen que al final de tot el procés hi ha nens.» «Volem que els nostres petits tinguin les condicions educatives que es mereixen», sentencia Fernández. Pel que fa a les escoles de música, la situació ha estat semblant. A municipis com Sabadell l'any passat es van experimentar augments de fins a un 300% al conservatori i l'escola de música, la qual cosa es va traduir en protestes al carrer abans de l'estiu passat. En aquest cas, com en molts altres, l'Ajuntament va decidir implantar un sistema de tarifació social depenent de la renda. Castillo, president de la Fapac, lamenta que les administracions, també la local, hagin reduït i en alguns casos eliminat beques. Assenyala que aquestes retallades han afectat elements essencials, com ara el transport escolar, els ajuts de menjador i de llibres de text i les beques per anar de colònies i fer altres activitats. Només un exemple: a Pineda, durant el curs 2011/12 es va establir un preu de 70 euros anuals per infant, amb bonificacions per a determinats col·lectius, per participar als Jocs Escolars. El resultat ha comportat una davallada significativa del volum de mainada. En aquest context, Castillo posa sobre la taula un fet: «Davant l'empobriment general, les necessitats socials són més i, per tant, la solució passa per un acord de país que prioritzi aquests temes.» Giró, de la Confavc, introdueix una altra idea: el creixement de la desigualtat. A Barcelona, per exemple, l'Ajuntament ha decidit fer una aportació extra de 2,5 milions d'euros al programa d'ajuts per a menjador. Però, tal com diu Giró, «tot i estar contents, si s'analitza amb una perspectiva més àmplia, la pregunta és què passa amb la resta de població escolar?» Igual que el president de la Fapac, fa una crida a una reflexió global, però també posa l'accent en els polítics i diu que «són els governants els qui haurien de filar més prim en tot el que es refereix a educació, salut i serveis socials».
Com sosté la professora del departament d'economia pública de la Universitat de Barcelona (UB), Mercè Costa, «gestionar en època de crisi no és fàcil» i, encara menys, si es troben en situació de «col·lapse» per haver-se endeutat en època de bonança. Els impostos provinents del boom immobiliari s'han reduït a la mínima expressió, i l'impost sobre béns immobles (IBI) s'ha convertit en la principal font d'ingressos. Els darrers dos anys, a més, els governs locals han decidit anar augmentant taxes i preus públics. En el cas de Terrassa, per exemple, totes les relacionades amb serveis socials pugen entre el 8% i el 16,6% per ajustar els preus als costos dels serveis socials. A Tortosa, s'ha creat una taxa de cementiri de 18 euros l'any, per al manteniment dels nínxols, i a Amposta ha pujat d'un 2% la taxa per l'ús d'instal·lacions esportives. Últimament els consistoris han anat establint la taxa per celebrar casaments a la sala de plens, en algun edifici emblemàtic i, fins i tot, a la platja. En aquest sentit, el de Montcada i Reixac cobrarà a partir del 2013 entre 100 i 200 euros.
La professora alerta dels increments en serveis que haurien de ser «una alternativa en moment de crisi», com l'accés a la piscina municipal. «En un moment en què les famílies no poden anar de vacances, s'hauria de garantir que almenys puguessin accedir a la piscina i un espai per fer esport», argumenta. En algunes poblacions, les noves taxes han generat polèmica. Pagar entre 6 i 30 euros l'hora per l'ús dels centres cívics i equipaments públics a Sabadell va aixecar al setembre les crítiques d'entitats (sobretot les veïnals de la ciutat), que van anunciar que no podran fer cursos perquè no els poden pagar.
En el cas de les persones grans, a la rebaixa de les pensions, a l'increment de l'IVA, les retallades en la llei de la dependència i l'euro per recepta, s'hi ha d'afegir l'augment de la pressió fiscal municipal. En aquest context, com explica el president d'Amics de la Gent Gran, Oriol Alsina, «qualsevol increment, encara que no ho sembli, és important». És un col·lectiu «molt heterogeni» que, sovint, es converteix en l' única font d'ingressos de famílies a l'atur i, com afirma Alsina, la persona que ajuda el veí. Part dels consistoris han decidit en els darrers temps el copagament en serveis d'atenció a domicili, teleassistència i transport adaptat. Vilanova i la Geltrú i Sant Fruitós de Bages, per exemple, ho han introduït al servei de teleassistència. Per esmorteir el pes econòmic, els consistoris opten per exempcions i tarifacions segons la renda. El president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), Màrius Cugat, ho té clar: «S'haurien de repensar els pressupostos i suprimir el que no és imprescindible i dedicar aquests diners al serveis de les persones.»I com afecta tot això a famílies concretes? Els casos de l'Elisabeta Gassa, d'Amposta, i de la família de Dolors Lara i Josep Jaumà, de Sentmenat, a l'edició en paper de la revista Presència.
