Medi ambient

L'augment de les temperatures fa disparar les plagues d'insectes als boscos catalans

Pel mateix motiu han aparegut per primer cop papallones africanes i en desapareixen algunes d'autòctones

Personal tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha apreciat alteracions significatives en el comportament del lepidòpter Thaumetopoea pityocampa, o processionària del pi, i l'homòpter Kermococcus vermilio, o caparreta de les alzines.

Les observacions del personal tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge han constatat que, fins a l'any 1985, la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) generalment era present per sobre de 1.400 metres sobre el nivell del mar i, a causa del clima, no causava problemes o defoliacions als pins. A partir d'aquesta data, però, s'observen sovint danys importants en altituds de fins a 1.800 metres. A més, segons la Generalitat, s'han produït algunes defoliacions parcials sobre Pinus uncinata, una espècie d'alta muntanya en què la processionària no havia estat mai cap problema. En altres boscos de la península Ibèrica la processionària del pi ha evolucionat de la mateixa manera, segons Medi Ambient.

L'altre insecte afavorit per l'augment de les temperatures és, segons Medi Ambient, la caparreta (Kermococcus vermilio), que afecta els branquillons de les alzines i que estava en equilibri a tot el territori de Catalunya. A partir del 1987, però, les seves poblacions van començar a incrementar-se de manera alarmant a la zona de Tarragona, Mont-roig i Cambrils, i també van augmentar al Vallès Occidental, l'Alt Empordà, el Baix Penedès, l'Alt Penedès, el Garraf i fins i tot a la comarca del Solsonès (800 metres d'altitud).

Segons els tècnics de Medi Ambient, la proliferació d'aquest insecte ha estat espectacular, fins al punt d'afectar boscos de 5 hectàrees i de provocar la mort d'alzines grosses.

La Generalitat du a terme controls regulars contra aquestes plagues. L'any passat es van tractar 16.000 hectàrees de bosc per lluitar contra la seva proliferació.

Papallones africanes

A més d'augmentar el nombre de plagues, el canvi climàtic està facilitant també l'arribada d'espècies foranes i la desaparició d'espècies autòctones. Segons els tècnics de Medi Ambient, han arribat a Catalunya noves espècies de papallones africanes, la presència de les quals no s'havia enregistrat mai anteriorment. Concretament, s'ha detectat la presència de la papallona monarca (Danaus plexippus), una espècie fortament migradora que manté poblacions estables en diverses zones del nord d'Àfrica i les illes Canàries, i poblacions inestables a la costa de Màlaga, Granada i Cadis. L'estiu del 2003, coincidint amb les màximes històriques de temperatura al juny i juliol a molts indrets de Catalunya, va aparèixer per primer cop al delta de l'Ebre. L'estiu següent van tornar-hi.

També s'ha detectat l'arribada d'una petita papallona anomenada Colotis evagore, que és pròpia de les zones desèrtiques del nord d'Àfrica i que periòdicament fa migracions fins al sud de la península Ibèrica. L'estiu del 2004 aquesta espècie va aparèixer per primer cop al sud de Catalunya, al Segrià, també com a resultat d'un procés migratori a llarga distància. Aquesta troballa va significar una ampliació de l'àrea de distribució de l'espècie de més de 300 quilòmetres respecte del que es coneixia anteriorment. L'any següent també va repetir.

Una tercera incorporació ha estat l'Euchloe belemia, present fins ara al nord d'Africa i al sud de la península Ibèrica, que va aparèixer la primavera del 2008 a la finca de la Torre Negra, al municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquesta troballa significava una expansió de la seva àrea de distribució cap al nord de prop de 300 km.

De moment, aquestes espècies africanes han estat incapaces de sobreviure a les condicions de l'hivern a Catalunya i, per tant, les observacions en temporades successives corresponen a noves migracions des de les àrees africanes o del sud peninsular on hi ha poblacions permanents.

Efectes en l'agricultura

Tot i això, els tècnics de la Generalitat alerten que, si el canvi climàtic fa més suaus els hiverns, no es pot descartar que els colonitzadors estableixin poblacions més perdurables que acabin formant part de la fauna catalana. Això podria tenir repercussions importants en els ecosistemes agrícoles si es tracta de lepidòpters nocturns i altres insectes d'origen subtropical, que es poden comportar com a plagues greus de molts conreus i que arriben en dispersió ocasional a les nostres latituds, per exemple aprofitant l'entrada de vents africans.

Paral·lelament, algunes espècies autòctones estan marxant a la recerca de zones més fredes. Aquests fenòmens de desplaçaments cap a latituds superiors es dóna a tot Europa, segons la Generalitat. A Catalunya, es dóna el cas d'una papallona del grup de les blavetes, Lycaena tityrus, que fins a la meitat del segle XX era present en molts indrets de la terra baixa de Catalunya i molt comuna a l'àrea del Montseny. Actualment, però, està absolutament restringida al Pirineu, segons els tècnics de Medi Ambient. Fins i tot les poblacions del Montseny han desaparegut completament en els darrers vint anys, i el canvi climàtic n'és, segons la Generalitat, la causa més probable.

Més cabal per sanejar el riu Segre

Si als boscos la situació empitjora, als rius la situació és encara més complicada. Més que la temperatura, la reducció dràstica dels cabals per l'explotació que en fa l'home està facilitant les plagues i les espècies invasores i fins i tot genera problemes de salubritat.

A Lleida, el pas del riu Segre per la ciutat preocupa les autoritats municipals, que reclamen a Endesa, a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que obri l'aixeta i doni més pas d'aigua des de la presa de Seròs perquè augmenti el cabal [vegeu El Punt del 4 d'octubre del 2009]. D'aquesta manera, el riu millorarà la salubritat i deixaran de proliferar a l'estiu els insectes, les algues i les pudors. Cada any se n'extreuen uns 27.000 quilos d'algues.

La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps, ha explicat que, un cop aconseguit aquest augment del cabal, la Paeria té previst fer una sèrie de transformacions al riu, sota la guia d'un estudi encarregat a l'enginyer de la Universitat de Lleida (UdL) Antoni Palau, un encàrrec molt criticat pels ecologistes. L'associació Lleida Ambiental assenyala que Palau també fa treballs tècnics per a Endesa, i posen en dubte que les seves previsions de cabal mínim siguin les que veritablement aniran bé per al riu.

Les obres que preveu fer la Paeria a través d'aquest estudi, que encara no està enllestit, són, entre d'altres, una nova escullera, nous assuts i fer més estret el marge del riu, per assegurar la circulació de l'aigua i evitar que s'estanqui, com passa ara en les temporades seques.

L'Ajuntament també treballa actualment en l'eliminació dels últims punts d'abocament directe sobre el riu. S'espera que en els pròxims mesos s'inauguri la canalització del Noguerola, des d'on encara s'aboquen directament les aigües residuals del clavegueram d'alguns barris de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.