Medi ambient

medi ambient

Reclamen que s'ampliï el parc de Montserrat

Diversos ajuntaments demanen que es recuperi el projecte d'ampliació que es va aturar el 2008

La proposta augmentaria la protecció en 1.638 hectàrees

El govern respon que no s'afrontarà fins que hi hagi diners

Diversos ajuntaments de l'entorn de Montserrat han reclamat a la Generalitat que reactivi el projecte d'ampliació del parc natural que va quedar aturat el 2008 amb l'objectiu de millorar la gestió dels sòls agrícoles i forestals que hi ha al voltant de la muntanya. El punt de partida seria, precisament, el document amb què es treballava abans de la crisi econòmica i suposaria passar de les 7.760,74 hectàrees actuals a 9.398,97, per tant, implicaria una ampliació de 1.638 hectàrees.

Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat responen que en aquell moment es va aturar per falta de recursos econòmics i que no té sentit fer efectiva l'ampliació si no hi ha diners. Tot i això, sí que es treballarà amb el territori per consensuar quina ampliació es vol, per poder-la fer efectiva quan torni a haver-hi recursos. A més, està previst que es tracti del tema de l'ampliació en la propera reunió del ple del Patronat de la Muntanya de Montserrat, a principis de l'any que ve.

Olesa de Montserrat i Esparreguera lideren el grup d'ajuntaments que han reclamat més zona de protecció a l'entorn de Montserrat. Els alcaldes han tingut diverses reunions per intentar recuperar aquell projecte. L'última, el mes d'octubre passat, quan quatre ajuntaments es van reunir amb la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles. En aquella trobada, els alcaldes i regidors van demanar la represa del projecte d'ampliació del Parc Natural de Montserrat, que es va iniciar l'any 2003 i va quedar aturat el juliol del 2008. Durant la trobada, els responsables municipals van expressar que veuen l'ampliació com “una eina molt necessària i oportuna per millorar la gestió dels sòls agrícoles i forestals de l'entorn de Montserrat”, segons expliquen des de l'Ajuntament de Collbató. Precisament, l'alcalde del municipi, Miquel Solà, explica que la voluntat de la Generalitat per treballar-hi “pels pobles afectats és un avenç, perquè fins avui no hi havia cap mena de reacció d'avançar”, tot i que admet que no s'ha parlat ni de calendari ni de compromís concret per tirar-ho endavant.

L'alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montse Badia, afirma que “a la pràctica des del parc ja fan part del manteniment dels boscos de l'entorn per protegir el massís de Montserrat”. Per tant, per l'alcaldessa, aquesta ampliació seria més aviat “una formalització d'una realitat ja existent”. Creu que és especialment important mediambientalment i des del punt de vista estratègic a l'hora de vincular-ho amb el parc rural. Per la seva banda, el regidor de Cultura d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, explica que la importància de l'ampliació rau en el fet de poder protegir la zona de Can Llimona. De fet, a Olesa es va fer una consulta ciutadana el 2015 en què els veïns van decidir protegir aquesta zona i per tant descartar-ne el desenvolupament urbanístic. Rota també diu que per Olesa l'important és tenir la zona de parc natural delimitada més que una dotació econòmica.

Positiu pel patronat

Per la seva banda, Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat –que depèn de Presidència–, veu bé el projecte d'ampliació del parc natural que plantegen els ajuntaments. I explica que la importància vindria donada sobretot perquè part de la zona que ara és considerada entorn passi a formar part del parc.

L'ampliació suposaria que Olesa de Montserrat entraria dins del parc natural i que Vacarisses i Esparreguera veurien ampliat de manera important l'espai protegit. També hi ha diversos municipis que ara tenen zones protegides com a entorn de Montserrat que passarien a formar part del parc natural i, per tant, incrementarien el seu nivell de protecció. És el cas de Castellbell i el Vilar, Collbató i Marganell. En canvi, municipis com el Bruc i Collbató perdrien espai protegit ja que es proposa que els nuclis urbans es treguin de l'àmbit del parc natural. El Bruc es mantindria com el municipi amb més espai protegit, amb 2.485 hectàrees en total, seguit de Collbató, Esparreguera i Castellbell i el Vilar.

Màxima protecció

En total, doncs, es passaria de 1.760 hectàrees de reserva natural, la màxima protecció, a 1.840. Pel que fa a la zona protegida com a parc natural –que també inclou la part de reserva– creixeria amb 1.214 hectàrees, fins a 4.713. Finalment, l'àrea al voltant del parc, que es coneix com l'entorn de protecció, passaria de les 4.261 hectàrees actuals a les 4.658 futures. Per tant, el creixement de la protecció vindria bàsicament per un increment de la zona de parc natural, amb un petit increment de la reserva, i un increment també lleuger de l'entorn de protecció. A més, el projecte convertiria en espais del PEIN la major part del sòl actualment inclòs en l'entorn de protecció, cosa que destaquen especialment els alcaldes.

Alcaldes i Generalitat en tornaran a parlar properament tot i que per ara fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat no amaguen el seu escepticisme: “No podem garantir que s'executarà si no tenim diners per gestionar-ho”, afirmen, en declaracions a aquest diari.

Demanen ajuda pel parc rural

Els alcaldes també han plantejat a la Generalitat la seva proposta de tirar endavant el parc rural, que vol recuperar l'activitat agrària i donar valor als recursos agrícoles forestals, ramaders, turístics i culturals de la zona i, alhora, protegir i potenciar l'entorn de la muntanya de Montserrat. L'objectiu final és tenir un instrument per tirar endavant la marca Montserrat de productes de qualitat. A més, els batlles també busquen la complicitat de la Diputació de Barcelona perquè els assessori per trobar una fórmula jurídica per a aquest parc rural. Segons l'alcalde de Collbató, Miquel Solà, “la llei LRSAL ens limita molt el fet de poder-nos consorciar i entre els ajuntaments implicats hi ha diferents ritmes. Està anant més lent del que ens hauria agradat.” Ara busquen noves fórmules.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment de la nuvolositat i alguns ruixats

Barcelona

L’Escala exigeix planificació per les renovables

L’ESCALA

Els municipis seguiran cobrant per instal·lacions energètiques

barcelona

Subvencions de la Diputació de Girona contra la pobresa energètica

Girona
CASSÀ DE LA SELVA

L’Ajuntament rep el segell Inforparticipa

Ribes de freser

Programa pilot d’habitatge

Front a la Selva per millorar la telefonia

arbúcies

L’Estat és el tercer país a la cua d’Europa en electromobilitat per la manca de punts de recàrrega, segons Anfac

Madrid
Olot

Can Sau, a la presentació dels premis del COAC