medi ambient
tractament de purins
Solucions tecnològiques per reduir els purins
La Generalitat presenta a Vic els resultats del projecte Life+Futur Agrari
La gestió de l’aigua i la dieta, claus
Disposar d’òptims abeuradors, fer canvis en la dieta del porcí, utilitzar separadors mecànics sòlid-líquid dels purins i conrear cultius captadors de nitrogen són algunes de les accions que permeten fer una bona gestió de les dejeccions ramaderes. Així ho recullen els resultats del projecte Life+Futur Agrari que ahir el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va presentar a Vic, després de quatre anys de durada i prop de 100 jornades tècniques amb 6.500 participants.
Aquest projecte, iniciat el 2013 i amb un pressupost de 2,3 milions d’euros (dels quals 1,7 finançats per la Unió Europea), pretén “assegurar el futur i la viabilitat d’un sector cabdal i estratègic de l’economia catalana”, va dir Carmel Mòdol, director general en funcions d’Agricultura. “El projecte aporta molta experiència i conclusions que s’hauran d’anar implantant a tot el país; haurem de fer les coses el millor possible”, va avançar sense perdre de vista el Decret 136 de gestió de dejeccions ramaderes, actualment en període de revisió i pendent d’aprovar-se, com a termini ideal, el segon semestre d’aquest any.
Després de subratllar que “les dejeccions ramaderes són un fertilitzant” i no un residu, Jaume Boixadera, director del projecte, va explicar que entre els objectius d’aquest treball hi ha evitar que els nutrients arribin a l’aigua, valoritzar energèticament les dejeccions i reduir al màxim l’impacte de l’activitat porcina pel que fa al volum dels purins. Mòdol va resumir-ho dient que es vol “valoritzar un subproducte de l’alimentació i no saturar els sòls”.
La intenció no és definir a cada explotació porcina què haurà de fer, “però hi haurà uns marges que s’hauran de complir, amb la finalitat de millorar la gestió de les dejeccions”. En aquest sentit va dir que el Decret 136 “tindrà normes d’obligat compliment amb uns terminis més urgents a les zones més vulnerables”. També va indicar que el sector haurà d’invertir en millores.
LA FRASE
Fins a un 50% menys de volum i més separació
Una manera de reduir els purins és variant cabals i pressions als abeuradors de les granges de porcí, amb la qual cosa s’aconsegueixen reduccions de fins al 50% en el volum generat. Una altra manera és controlar l’alimentació, “on hi ha el major cost en les granges d’engreix de porcí”, deia Boixaderas. Canviant l’alimentació és possible generar menys purí i excretar menys nitrogen, fòsfor i metalls pesants sense variar la qualitat de la canal.
Pel que fa als separadors per convertir el purí en una fracció sòlida i una fracció líquida, amb el projecte Futur Agrari s’ha constatat que amb separadors estàtics es pot separar fins a un 20% del nitrogen del purí inicial a la fracció sòlida final, mentre que si s’utilitzen sistemes centrífugs, les xifres s’incrementen fins al 50%. D’altra banda, amb alguns cultius captadors de nitrogen (útils per fer biogàs) es podrien captar cada any de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Dins el projecte s’ha desenvolupat el Visor Agroforestal I3, s’han fet 1.715 anàlisis de nitrats en sòls agrícoles i s’ha treballat amb instruments de teledetecció.
