Medi ambient

A les entranyes del volcà

L’estudi Baena-Casamor dibuixa un museu a l’interior del volcà que va aflorar amb les obres del Torín

Els visitants hi entraran per una esquerda i estarà situat al subsol

Una gran esquerda configurarà els accessos a l’espai

Les obres de construcció del nou arxiu de la Garrotxa i del nou Firalet van fer aflorar un nou volcà a Olot, una formació vulcanològica independent del Montsacopa, que és el que domina aquesta zona i tot el centre de la ciutat. Ara, l’equip d’arquitectes BCQ Baena-Casamor l’ha rescatat i l’ha convertit en l’eix que vertebra la proposta del centre d’interpretació dels volcans, l’Espai Cràter, que es vol construir a Olot, al mas Pomer, entre la plaça de braus i el cementiri. De fet, no només aquest nou volcà, que no ha estat batejat encara, sinó també les principals manifestacions geològiques i botàniques lligades al vulcanisme han servit d’inspiració.

Per tot això, els ideòlegs del nou espai mantenen que es tracta d’un edifici sorprenent, que no té cap relació amb l’arquitectura de la ciutat, que l’edifici no té imatge pròpia, que és la natura en si. Es pot utilitzar una imatge poètica per definir l’Espai Cràter, la d’una gran esquerda al sòl, agafant-se a la idea que el trencament de l’escorça terrestre és el que origina els volcans. I una gran esquerda és la que configura els accessos al Cràter. Es tracta d’un doble accés, per una banda, des de l’actual aparcament del cementiri i, per l’altra, des del sector de la plaça de braus, és a dir, els carrers Roser i Pintor Domenge.

La idea del nou volcà ha estat clau també perquè Baena-Casamor hagin decidit crear un edifici subterrani. Es tracta que els visitants prenguin consciència que estan entrant a dins d’un volcà. A més, aquesta sensació s’accentuarà amb la col·locació de plaques de vidre, en principi en alguns sectors del terra, perquè puguin veure directament la greda, és a dir, la lava, el foc volcànic de milers d’anys solidificat.

A part de la sala principal amb l’exposició permanent, a l’interior hi haurà una sala polivalent amb l’accés independent perquè se’n pugui fer ús al marge del museu. A l’accés hi haurà un vestíbul amb la recepció, el punt de venda d’entrades, els lavabos i altres serveis. Tindrà una altura d’entre 6 i i 7 metres, la qual cosa permetrà construir una mena d’entresolat destinat al centre de documentació i als especialistes i als que gestionin l’equipament. Aquest entresolat, juntament amb els accessos que van perdent a poc a poc el nivell del sòl, són fonamentals per dotar l’Espai Cràter de llum natural.

L’altre gran actiu del futur equipament dels volcans d’Olot és a la superfície. Com que es tracta d’un edifici subterrani, a la part superior els redactors de l’estudi hi volen reproduir una fageda, en al·lusió a la famosa Fageda d’en Jordà, i completar aquest petit bosc urbà amb altres espècies arbòries autòctones com ara els roures pènol i les alzines. Al mig d’aquest bosc hi haurà una clariana destinada a ser una nova plaça pública per a la capital garrotxina.

El projecte de construcció es redactarà amb el museístic. Seran, doncs, projectes unitaris, amb una clara referència a les estructures geològiques pròpies del vulcanisme de la Garrotxa.

L’Institut Jaume Almera garantirà el contingut museogràfic del Cràter

J.C

L’Ajuntament d’Olot ha signat un conveni amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, organisme integrat al Consell Superior d’Investigacions Científiques, i assegura així que els continguts científics del museu seran de la màxima qualitat. Cal tenir en compte que aquest institut està dirigit per Joan Martí, una de les màximes autoritats mundials en vulcanologia. Martí liderarà un equip juntament amb Adelina Geyer, investigadora en vulcanologia del mateix centre, i hi col·laboraran també els vulcanòlegs olotins Xavier de Bolós i Llorenç Planagumà. A partir d’ara, aquest equip serà l’encarregat d’assessorar i produir els continguts essencials de l’exposició permanent. Però, també, amb aquesta relació neix un vincle per pensar i desenvolupar futurs projectes de recerca vinculats al patrimoni natural de la Garrotxa.

Paral·lelament, 42 persones ja han participat en el procés de cocreació de l’Espai Cràter, amb previsió d’arribar a la xifra de 60 participants. Aquest procés té el suport de la Generalitat, que el seguirà de prop per aplicar-lo en la definició d’altres projectes museístics del país.

Tota la informació que s’està extraient servirà per preparar un document executiu i de treball per a les sessions de dinamització, preparades per als dies 6 i 7 de maig, en què participaran els arquitectes guanyadors. Un dels principals objectius d’aquest procés és que la ciutadania decideixi alguns dels usos i serveis de l’Espai Cràter. En aquestes dinàmiques hi participaran veïnes i veïns, personal de l’administració, vulcanòlegs i científics i empresaris, amb l’objectiu d’enriquir la visió, la missió i els objectius de l’equipament, així com proposar espais físics comuns. Després, s’elaborarà un document executiu que servirà per redactar el futur pla director de l’equipament i per activar un equip motor que ha d’aplicar-lo.

Un museu encaixat a la torre Castanys

L’actual Museu dels Volcans està situat a la planta baixa de la torre Castanys, un edifici que hi ha al centre del parc Nou d’Olot. És un espai expositiu molt limitat, on s’explica el funcionament dels terratrèmols (a Olot n’hi va haver al segle XV) i dels volcans –hi ha un simulador de sismes i un sismògraf–, hi ha lògicament un estudi del vulcanisme de la comarca de la Garrotxa a través de l’estudi de la cinquantena de volcans que aplega el territori, i tot plegat es completa amb una mostra de diorames dels diferents ecosistemes que hi ha a la comarca. La visita a aquest museu es pot completar seguint la ruta del jardí botànic d’espècies vegetals olotines que hi ha al mateix recinte del parc Nou. Aquest museu es va inaugurar el 1991, cinc anys després de la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina al parc Nou d’Olot (1986) i nou anys després de la declaració del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (1982). Això no obstant, ja al museu biblioteca d’Olot, creat el 1905, a l’edifici de l’Hospici, hi havia una secció a la segona planta amb objectes relacionats amb el vulcanisme. Baena-Casamor, que ha ideat el museu que es farà ara, ja té relació professional amb la ciutat, ja que va ser l’equip que va redactar el projecte del nou pavelló poliesportiu. L’estudi d’arquitectes ha desenvolupat projectes com ara la biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi, el complex de Sant Genís de Rocafort i l’auditori Valentí Fuster de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un gran passeig per a tota la badia de Palamós

palamós

Ryanair anuncia que tancarà la base de Girona al gener

Girona
JORDI BOADA
BIÒLEG DEL CEAB-CSIC I COORDINADOR DEL PROJECTE DESERTS SUBMARINS

“Els deserts submarins estan avançant cada vegada més”

BLANES

Calvet atribueix el caos de Rodalies al “dèficit d’inversions de l’Estat”

Barcelona

Unes 200 persones es manifesten a Barcelona en defensa de l’Amazònia

Barcelona

Reparada l’avaria a l’estació de Sants que ha provocat retards de més d’una hora a Rodalies

Barcelona

Restablerta la circulació de trens entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda tranquil·la

Barcelona

Reparada l’avaria ferroviària entre l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig

Barcelona