Medi ambient

La pastura s’imposa com a eina per combatre els focs

Girona, escenari de la IV Edició de Territoris de Pastura, que debat la ramaderia extensiva

Es posa en relleu la importància de projectes com ara el de ‘Ramats de foc’

La gestió del territori és clau per prevenir els incendis forestals

“Per cada 0,02 cèntims invertits en gestió de territori estalviem en extinció d’incendis.” Amb aquesta frase, Marc Castellnou, president de la Fundació Pau Costa –coorganitzadora de l’acte juntament amb Entretantos– i cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, posava sobre la taula un dels punts clau de la IV Edició de Territoris de Pastura, una trobada estatal sobre ramaderia extensiva que des d’ahir i fins demà se celebra a la Casa de Cultura de Girona. Amb més de 200 inscrits –entre els quals hi ha pastors, tècnics o membres de l’administració– i procedents sobretot de Catalunya, de la resta de l’Estat, però també de Portugal o Alemanya, la jornada arriba a Girona i se centra en els incendis forestals i projectes com ara el de Ramats de foc, però també en el futur de la pastura i, en conseqüència, de la incorporació dels joves a aquest món amb les escoles de pastors, i també del paper de les dones en la ramaderia extensiva, entre d’altres.

“El sistema d’extinció està al límit” o “no hi ha capacitat” de fer front als grans incendis en aquest sentit i, per tant, cal invertir en paisatge, insistia Castellnou. I aquí és on intervé la ramaderia, com una activitat més que gestiona els ecosistemes, com ho pot ser també la gestió forestal, entre d’altres. “La ramaderia extensiva és indispensable per a la prevenció d’incendis, però perquè hi sigui, també hi ha d’haver pastors, una terra, una comercialització”, explicava Emma Soy, coordinadora de les jornades, i, en aquest sentit, va assenyalar projectes com ara Ramats de foc, que es va iniciar a les comarques gironines, com un exemple a seguir. Segons Soy, una vegada més, el repte és aconseguir més polítiques de suport a la ramaderia extensiva. “Hem d’estar preparats per invertir en el medi rural per poder ajudar els bombers a extingir els incendis”, hi afegia.

Les jornades continuen avui amb diverses taules de debat, entre les quals n’hi ha una sobre els reptes de la ramaderia extensiva en el context del canvi climàtic i, per demà, hi ha prevista una sortida a Agullana per conèixer el projecte Alberapastur. Durant els tres dies, a més, el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les comarques gironines s’encarrega d’oferir els àpats. Ahir van ser els xais de Ramats de foc cuinats de múltiples maneres els que van agafar el protagonisme.

LA FRASE

La jornada també serveix per posar en relleu que el sistema d’extinció està al límit
Marc Castellnou
president PCF i graf de bombers de la generalitat

LA XIFRA

300
hectàrees
aproximadament s’inclouen en el projecte ‘Ramats de foc’, amb 18 ramaders.

LA DATA

27.09.19
segon
dia de les jornades, amb ponències, taules i més tallers sobre la ramaderia extensiva.
SÍLVIA ALIU

“És maca la connexió entre els diferents actors”

El gremi fa tres anys que és en el projecte de ‘Ramats de foc’. Com va ser?
Quan vam conèixer la Fundació Pau Costa vam considerar que seria molt interessant unir totes les peces per crear uns productes per ajudar a fer que hi hagi menys incendis. Així va néixer Ramats de foc, vam crear la marca, els logos, el disseny i vam començar amb una prova pilot en carnisseries. Tots els productes derivats de la ramaderia extensiva amb valor social per a la protecció contra incendis es venien a les carnisseries, on el carnisser podia explicar o no el projecte. Llavors ens vam adonar que els clients són capaços de pagar una mica més per comprar aquest xai, que, primer, és de proximitat, i, segon, potencies el manteniment dels escorxadors petits i contribueixes en el projecte.

Quantes carnisseries gironines hi participen?

Ara som deu carnisseries, però és que de moment els ramaders que hi ha a dins són quatre, però és cert que els bombers, quan van veure que el projecte funcionava, van obrir el mapa mirant zones susceptibles de ser cremades i van veure quins ramaders hi havia a prop i llavors han trobat una vintena de ramaders que es podrien afegir al projecte a les comarques gironines. Això de moment, però com que la Fundació Pau Costa fa molt bona feina, ara explica el projecte arreu.
Quin balanç fa d’aquest temps?
A banda que hi ha menys incendis, el més maco és la connexió que hi ha entre els diferents actors, i, com a carnissers, que a vegades se’ns perd una mica en el circuit, estem lluitant, per posar-nos en el mapa. Tot és el pastor i l’ hostaleria, però els carnissers també existim. Som intermediaris, però també hem demostrat que som capaços d’elaborar.

Les dones en la ramaderia

La ramaderia extensiva en clau femenina o el relat de dones pastores sobre projectes innovadors per la gestió del risc d’incendis van ser dues de les xerrades que van tenir lloc ahir. Els problemes burocràtics, la cultura alimentària i la comercialització van ser alguns dels temes tractats en la primera taula rodona, en la qual van participar diverses ramaderes, moltes de les quals, de les comarques gironines, com és el cas de Rocío Moreno, Yas Recht o Judit Nadal, que té l’explotació a Gaüses i que, més tard, va parlar de l’explotació ramadera Pasturabosc i Ramats de foc. En el cas de Pasturabosc, per exemple, està format per un petit ramat de cabra blanca de Rasquera i ovella ripollesa (totes dues autòctones) que pretén complementar la gestió forestal tot integrant-hi la ramaderia extensiva per disminuir la càrrega de combustible dels boscos per ajudar-los en la seva preservació i en la prevenció de grans incendis forestals. La idea és que el projecte s’estengui a altres municipis.

Els joves i l’Escola de Pastors

Una vintena d’alumnes es formen cada any, i ja en fa onze, a l’Escola de Pastors de Catalunya, situada a Rialp. L’experiència d’aquesta escola i les de quatre més de tot l’Estat es van posar en comú en una trobada celebrada ahir dins el marc de les jornades. “Volem veure on convergim”, explicava Laia Batalla, una de les tècniques de l’Escola que, juntament amb María Díaz de Quijano, eren del parer que la principal dificultat que troben els joves interessats a formar-se com a pastor és la inversió inicial que es requereix, ja que en la majoria dels casos no provenen de tradició familiar pagesa i, per aquest motiu, no tenen fàcil accés a la terra. Així mateix, expliquen com la ramaderia, com tot, ha anat evolucionant i com és normal que ara s’hi pugui aplicar la tecnologia, com pot ser el GPS. D’altra banda, l’Escola de Pastors de Catalunya funciona amb una gran incertesa per la falta de finançament i, segons reconeixen les dues tècniques, a hores d’ara no se sap si l’any que ve podrà continuar oberta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Confinats a casa

mataró

Usos moderns del castell d’Hostalric

hostalric

La primera fase de la renovació del cementiri de Figueres, aquest any

FIGUERES

La Bisbal vol fer un nou dipòsit d’aigua al puig Negre amb l’ajut del PUOSC

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Cornellà posa al dia la piscina municipal

CORNELLÀ DEL TERRI
Un concurs per triar el projecte de restauració

Un concurs per triar el projecte de restauració

hostalric

Denuncien que l’estació de Ribes ja no té atenció personal

Ribes de Freser

Caminada popular i manifest antivariants de les Preses i Olot

Olot

Millora d’instal·lacions portuàries a Roses

roses