Medi ambient

CARME FERRER

Vicepresidenta de l'Associació Micropobles i alcaldessa de Senan

“No volem que se’ns tracti com un solar”

Desconnectarem els municipis de les elèctriques. Tothom s’ha de poder produir la seva energia. De baix a dalt.
És un campi qui pugui, perquè no existeix un pla especial de desplegament de les energies renovables que abasti tot el país

Catalunya, per a l’any 2030, s’ha fixat una reducció del consum final d’energia del 32,5%. També que el 50% del consum elèctric provingui de fonts renovables. Les primeres centrals eòliques van començar a implantar-se, principalment a determinades comarques del sud, fa dues dècades. Actualment s’està presentant una allau de nous projectes a les mateixes zones, que sumen més parcs i centrals fotovoltaiques, fet que ha desencadenat una onada de rebuig. Municipis i sectors econòmics locals ja s’han començat a plantar, i alhora plantegen alternatives.

Només en el darrer any s’han presentat 224 projectes fotovoltaics a tot Catalunya, amb una superfície de 7.739 hectàrees, i amb una previsió de potència de 3.961 MW. Quina valoració en fa?
És un campi qui pugui. No existeix planificació i és una porta oberta perquè qui vulgui i de la manera que vulgui presenti projectes, replicant-ne d’idèntics per a diferents empreses, com si el territori estigués en subhasta. Necessitem una planificació per a les energies renovables i una llei de transició energètica.
Aquesta allau indiscriminada d’energies renovables, com es concreta?
No és indiscriminada. Està concentrada a la Catalunya nova: al Camp de Tarragona, l’Ebre, la Segarra i part de les Garrigues i les anomenades Garrigues històriques.
El 60% de les peticions són en aquestes zones. Quina creu que és la raó?
S’escuden en raons tècniques i diuen que els vents hi són més favorables. Vejam, a Catalunya, de vent i de sol en fa arreu, però sí que pot ser que el vent hi sigui més constant que a l’Empordà. Però això no té cap importància: passat el coll del Pertús –a la Catalunya del Nord– els parcs eòlics aprofiten la tramuntana... La qüestió per la qual n’instal·len més a la Catalunya nova és la resistència, preu i autoestima que exerceix el mateix territori. Hi va haver un moment que es va vendre que aquests projectes reviscolarien i crearien riquesa al món rural. Vint anys després està més que demostrat que no ha estat així.
Per què creu que no hi ha projectes a Barcelona o a les àrees metropolitanes urbanes, tot i que la llei ho permet?
Seria el més lògic, perquè són els grans consumidors d’energia. Tots juguen amb un tema: el preu del sòl. Necessitem una sèrie d’infraestructures, però s’han de repartir equitativament i en igualtat de condicions arreu del país. No pot ser que tot es concentri en el que alguns consideren l’abocador del sud de Catalunya, on va a parar la nuclear, la petroquímica i ara les renovables. Considerem que aquesta part del país ja ha complert, històricament i amb escreix, la seva part de peatge energètic.
Una de les comarques més afectades és la Conca de Barberà, on és alcaldessa de Senan. Aquí els projectes eòlics presentats suposen un increment del 56% respecte dels projectes ja existents. També és una de les comarques amb menys població del país. Hi ha tingut a veure?
Sí. Fa un temps, de la manera com es va explicar l’actual model energètic, la gent el va veure com una oportunitat. En alguns d’aquests municipis la gent hi té encara terres, però no hi viu. Si vas a la segona residència i veus com gira el molí no és igual que qui ho té cada dia. És l’estima per la terra i el paisatge. Fa uns anys quedar-se a viure al món rural, fent de pagès, era com haver fracassat vitalment i es menystenien les terres. Els qui n’havien marxat però tenien encara les terres no els donaven valor. I si els oferien 6.000 euros a l’any per posar-hi un molí, ho veien com una oportunitat.
El rendiment d’una hectàrea agrícola es calcula en 60 euros/ha. Al secà fins als 1.400 d’arrendament de les renovables. Com fa vint anys. Què ha canviat perquè ara hi hagi resistència en municipis que aleshores sí que van veure bé les renovables?
La gent ha après a estimar el lloc on viu i que hi ha una experiència de com han servit totes aquestes infraestructures que havien de ser una oportunitat per revertir el despoblament, generant llocs de treball. A la Terra Alta, amb la major concentració eòlica del país, ha perdut un 13% de la població des que els van posar la primera central eòlica.
Tretze alcaldies de la Conca de Barberà, de tots els partits, reivindiquen el dret a decidir del territori en un manifest recent. Què més faran?
Volem que se’ns pregunti, decidir si volem o no les renovables i quin model de desplegament. No volem que se’ns imposi res i se’ns tracti com si fóssim un solar per part dels qui realment necessiten aquesta energia. Les àrees rurals acaben sent l’espai d’oci de la gent de la ciutat, i de posar-hi tot allò que no volen. El manifest és una primera presa de posició per dir que no ho volem, la continuïtat anirà en funció de com es vagin solucionant els expedients presentats ena ponència.
Denominacions d’origen, Unió de Pagesos i entitats ecologistes han demanat la derogació del decret 16/2019 i han interposat un recurs administratiu. Quins canvis ha suposat el decret i per què el volen suprimir?
És el decret de l’ambigüitat, perquè parla de moltes coses que es poden fer, però no concreta de quina manera. El contenciós és una de les poques eines té l’administració municipal. Fins ara s’havien de fer uns plans especials, projectes d’impacte ambiental, etc. El decret no sols regula com s’implanten les renovables, sinó que també fa modificacions a la llei d’urbanisme que treuen moltes competències legislatives als ajuntaments. Una de les poques que ens resten és les moratòries d’un any, però no són decidir si desestimen els projectes, sinó per dir a quin lloc estàs disposat que s’instal·lin, però després obligatòriament els has de donar la llicència.
Denuncien aquesta vulneració de l’autonomia municipal, però altra gent defensaria que el govern ha de gestionar per a tothom i per a tots els territoris. Què no està perquè hi hagi massificació?
La Ponència de Renovables decideix si un emplaçament és o no viable, en funció de les al·legacions presentades pels municipis i les entitats (que per cert, no són vinculants); i està prenent decisions sense planificació. No existeix un pla especial de desplegament de les renovables que abasti tot el país.
No hi ha un mapa eòlic, com fa vint anys...
Exacte. No servia per a gaire, però hi era. Ara ens hem de remetre a les cartes del paisatge i als plans territorials, que al final són els que donen suport alhora als POUM. Si mirem, per exemple, la Conca de Barberà, la meitat del seu sòl en el pla territorial del Camp de Tarragona és de protecció especials: Xarxa Natura, PEIN, PENIN, i sòl agrari. Per tant, no s’hauria de poder posar cap instal·lació industrial –com les centrals– sense les modificacions pertinents.
Cal un pacte nacional per a la transició energètica?
Ens cal una llei per a la transició energètica, que és la que s’estava debatent al Parlament abans de l’acabament de la legislatura. S’ha de fer no des d’un despatx de Barcelona, sinó amb la participació del territori, que som els qui gestionem el dia a dia i sabem quines oportunitats poden tenir. La transició energètica ha vingut per quedar-se i és una oportunitat, però no amb aquest model que ja coneixem i sols reverteix en les empreses de l’Íbex. Ha de servir per generar llocs de feina, i si hem de produir energia, que la ciutadania la pugui usar, i no solament ser productors de l’energia que marxa.
Unió de Pagesos ha denunciat que s’estan fent inversions públiques milionàries en reg –el canal Segarra-Garrigues– que no es podran rendibilitzar mai perquè ara s’hi volen implantar renovables. L’agricultura és una de les grans perjudicades?
L’agricultura i la gestió dels boscos. Inversions que no s’estan amortitzant com tocaria, perquè es van dimensionar malament. La conselleria d’Agricultura està fent molt bona feina per catalogar aquest sòl i el seu rendiment, però hi ha terrenys amb poc interès agrícola i hi ha comarques en què quasi tot el sòl és susceptible d’implantar-s’hi centrals. S’haurien de mirar altres aspectes, com ara el paisatgístic o la productivitat agrícola, en el conjunt de la zona.
Les centrals s’estan implantant en comarques que, a més, sovint tenen cartes del paisatge aprovades per l’administració. És un xoc de models econòmics?
A Catalunya hi ha cinc cartes aprovades, i ara es treballa la del Penedès. I tant, que compromet el futur! Una carta és una planificació i un compromís per al territori, en determina el desenvolupament econòmic i procura la preservació de la identitat cultural, econòmica i paisatgística d’una comarca, com és el cas de la Conca de Barberà –amb un paisatge de mosaic força singular– o el Priorat, que en disposen.
Les empreses presenten projectes cada cop més grans, perquè paradoxalment el creixement de les renovables n’està abaratint el preu en el mercat energètic.
Hi juguen diversos factors, en la mida dels parcs i dels aerogeneradors: les centrals eòliques estan acabant la vida eficient, i l’evolució tecnològica amb la qual ara amb un molí de 190 metres d’alçada produeixes el triple d’energia que amb els existents de 90 metres. L’eficiència energètica que permet la tecnologia no la usen per reduir el nombre de molins, sinó per cobrir tota la carena i obtenir més beneficis! Amb els fons Next Generation, les grans empreses disposaran de partides importants per a la transició energètica, i en zones amb molt poca població és molt llaminer intentar aconseguir-ne una part. A l’Estat espanyol, algunes tanquen centrals eòliques en funcionament en lloc de modificar els parcs que ja tenen, i allà es queden els molins... El mercat energètic és obscur.
Aquesta setmana s’ha presentat la nova l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública. Amb quin objectiu?
En formen part 74 municipis i quatre entitats, i vol promoure la propietat i gestió pública de les xarxes de gestió. Surt dels municipis petits i aposta per dir a les grans elèctriques que ja en tenim prou. Al final el menys important que paguem en la factura és el cost del kW/h, la resta no sabem on va. Cal una xarxa pública, democratitzada i participada on no hi hagi aquests abusos, perquè tenir aigua, llum i fibra òptica són serveis bàsics amb els quals aquestes empreses no haurien de poder especular. D’altra banda, els consistoris petits no tenim prou recursos per fer front a aquests projectes. L’associació vol municipalitzar el que un dia ja va ser públic, impulsant canvis de gestió pública de l’energia que tendeixin a l’autoproducció.
Europa es troba immersa en la transició ecològica. Senan, Rocafort de Queralt o Sant Pere de Torelló ja treballen per desconnectar-se de les elèctriques. Com?
Generant la pròpia energia. Ara mirem com podem ser més eficients, perquè després el que invertim en el canvi sigui el mínim. La reversió de la crisi climàtica no passa sols per usar renovables, sinó per no malbaratar. Feta la radiografia, cal triar com ser energèticament sobirans: a través del sol, la geotèrmia, aprofitant la fusta dels nostres boscos gestionats, i també amb polítiques per als edificis, el transport, etc. I tenint present que haurem de decréixer. Tothom s’ha de poder produir la seva energia, de baix cap a dalt. Particulars i institucions.

De la gran ciutat al municipi més petit

Carme Ferrer Cervelló, nascuda a Terrassa fa 44 anys, en fa més de dotze que va decidir anar a viure a Senan (Conca de Barberà), un dels municipis més petits de Catalunya i regit encara per un consell obert de veïns, mig centenar. El 2015 va ser escollida alcaldessa de Senan, càrrec que encara té i pel qual treballa incansablement en diferents àmbits, darrerament sobretot en el d’energies renovables. Mare d’una nena i un adolescent, de formació és enginyera tècnica en topografia, i ara estudia un màster de planificació territorial i gestió ambiental. A més, també és consellera de Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura al Consell Comarcal de la Conca de Barberà per ERC, vicepresidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i membre de la comissió redactora de l’Agenda Rural Catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona