Medi ambient

ERMEN LLOBET

Enginyer, Regidor de Transició Ecològica de Sant Pere de Torelló, empresari

“El canvi en el model energètic, el pot i l’ha de liderar la gent”

Fixem objectius últims i terminis en reducció d’emissions, però ningú està treballant en com fer-ho. És poc realista
A Osona, proposem 600 projectes per a la transició energètica, amb un model cooperatiu de consum, pioner i exportable

El Consell Comarcal d’Osona promou el projecte #OsonaECOTransició40%, que pretén reduir en set anys (2021-2027) el 42% de les emissions actuals de CO2 derivades del consum final d’energia, en el global de la comarca i en els seus cinquanta municipis. És pioner quant a la participació de la ciutadania i de les administracions locals en la producció i consum d’energia. D’altra banda, ja s’ha presentat al govern espanyol i català per ser finançat pel programa de fons europeus Next Generation. El principal impulsor és Ermen Llobet, enginyer i un referent del sector de les energies renovables des de fa quaranta anys. Des del 2019, és també regidor de Transició Ecològica a Sant Pere de Torelló.

Catalunya, seguint els objectius europeus, hauria de funcionar plenament amb energies renovables el 2050. I en un 50% ja el 2030. Ho veu factible?
Ens estan posant l’objectiu últim, però ningú està treballant en com fer-ho. Des de la regidoria, en tres mandats, em vaig plantejar aconseguir la transició energètica del meu poble de 2.500 habitants. A partir de treballar-hi, veus tot el que cal fer per avançar d’una forma quantitativa: anar reduint emissions de CO2. Veient l’oportunitat dels fons europeus Next Generation vam acabar plantejant, juntament amb el Consell Comarcal, el projecte d’abast comarcal.
De quina manera?
Traslladant aquest objectiu del 40% a les emissions en el conjunt de la comarca derivades del consum final d’energia. Treballant-ho surt una llista molt important i relativament complexa d’accions detallades que s’han de fer. Quan ho expliques, de vegades sembla que vulguis fer volar coloms, però això també és una manera de dir que si a Osona sembla una mica massa optimista aquesta reducció, significa que a escala de país i d’Europa ni ens ho hem plantejat. Col·lectivament, ens posem objectius que a tothom li agraden, però que segurament són poc realistes.
Els del projecte osonenc ho són, doncs?
Posem un cert mirall en el conjunt de la societat per dir que si no ens espavilem i no fem les coses d’una manera molt dràstica i enfocada, no ens en sortirem. En aquests moments, des de l’administració, i sobretot dels ajuntaments, fem coses demostratives, però que no tenen impacte estadístic en aquest procés de transició. L’efectiu per a la reducció és la comptabilitat energètica i ambiental.
Per què creu que som en mode publicitari? No hi ha un interès real o és massa complex abordar la transició energètica per les derivades associades?
No és exactament publicitat: vull dir que si els ajuntaments posen plaques a les teulades dels equipaments pot ser rasquen un 0,5% de reducció de consums en no renovables. Està molt bé, però en perspectiva no avances. Es fa així perquè es pensa que és l’únic que potser es pot fer. O això o l’actuació de les promotores de parcs, que també hi contribueixen però, evidentment, des de la seva òptica. Si apliques la reducció a un territori integralment se n’evidencia la complexitat.
Quines mesures proposa l’OsonaECOTransició40% per assolir la transició?
Nosaltres tenim una comptabilitat, un balanç energètic aproximat sobre què consumeix Osona en energia tèrmica, elèctrica i de mobilitat. Lògicament, si volem avançar, calen projectes en cadascun dels tres blocs i adreçats als diferents segments de consum: públic local, domèstic, industrial, agrari i de serveis i en el conjunt dels municipis osonencs. Per exemple, el paquet d’actuacions en el camp tèrmic ens permetrien reduir el 54% de les emissions, i en l’elèctrica, més del 60%. En el de la mobilitat ens surt el 20% en aquest termini, perquè la resposta a les accions és més lenta perquè depens d’un canvi d’hàbits o bé del transport elèctric.
Aquest projecte està plantejat com a pla pilot per a la resta de Catalunya? Han parlat amb el govern de la Generalitat?
Sí. La vocació és acomplir aquest projecte, però també generar un model, un referent. El projecte seria d’aplicació similar en comarques similars, però també el veiem com una bona base per atacar àmbits metropolitans amb més densitat de població i on la gestió és més complicada, perquè la superfície disponible és menor. Per això cal fer-ho ràpid, perquè es pugui anar replicant tot veient com funciona. És un model macro, però alhora un projecte des del territori i pel territori. Partim d’una administració comarcal, però hem d’involucrar la ciutadania, empreses i indústries.
Pretenen rebre fons Next Generation. Tenen resposta del govern espanyol?
Aplegant totes les mesures, en prop d’una trentena de tipologies d’iniciatives el programa engloba més de 600 projectes, amb un pressupost de més de 800 milions d’euros. Vam pretendre que el projecte entrés com a bloc, abans dels canvis de govern, al qual ho vam presentat. Ara hem de recomençar contactes amb els nous càrrecs del govern. L’acollida ha estat molt bona en general, perquè no hi ha cap projecte similar a l’Estat: el ministeri ens ha reconegut que és un model democràtic de transició, que en farien seguiment i que els ajuts els gestiona la Generalitat. Però no hi ha cap figura pensada per acollir el projecte de forma global.
Així, i des del punt de vista administratiu, han presentat un projecte tan diferent que no encaixa en les línies d’ajuts? I com es tirarà endavant?
Caldrà anar desglossant les peticions d’ajuts en funció dels projectes, potser ho podrà fer cada ajuntament... Ja veurem quina és la fórmula... Aquest model de base distribuït en el territori necessita una força de gestió molt important. Si a sobre hem de presentar desenes de subvencions, és complicat. Al mateix temps, el que dona aquest model –i no ho fa cap altre– és veure els resultats i anar planificant-ho en funció d’aquests.
Entre altres coses, proposen la creació de 50 comunitats energètiques, que són cooperatives promotores amb els ajuntaments. Quin paper han de jugar els ciutadans en la transició energètica?
Tenim l’oportunitat de canviar el model energètic, partint d’un model molt centralitzat en la producció, el consum, i d’empreses normalment grans que tenen l’oligopoli de la generació elèctrica. En les renovables, la producció i el consum tenen bases territorials i, per tant, té molt de sentit que la gent lideri el canvi. Els consums els tenim aquí i podem cogestionar la generació elèctrica. Les cooperatives són de consum, amb un suport professional que, sense demanar a ningú més del que pugui fer, ho gestionin. Hi ha una baula clau: qui ho paga.
I qui ho paga?
No es pot demanar a la gent que munti cooperatives o a les empreses que facin i intervinguin en els polígons si els usuaris finals han de finançar un 30% del pressupost dels 800 milions. Seria inviable, perquè ningú s’hi apuntaria. La clau és trobar models de negoci que permetin que, amb el mínim de recursos públics, perquè els ajuntaments tampoc tenen aquestes grans xifres i hi ha poques empreses que tinguin sobrant suficient per invertir en generació energètica. Així que cal mobilitzar el màxim de diners privats, d’origen financer, per fer possibles les actuacions. Tot mantenint, alhora, el màxim control possible en la gestió i la decisió.
El capital financer s’acostuma a moure només per altes rendibilitats.
Plantegem en un 95% projectes amb tecnologies més que consolidades. Per tant, sí que reservem una part a plantes pilot amb energies més innovadores, però no el gruix. Fem els càlculs de cada projecte per determinar quina part de diners públics necessitem perquè la resta es pugui finançar des d’un capital privat. Això pot venir d’empreses de serveis energètics, que ja t’aporten la solució tècnica i el finançament.
A Catalunya hi comença a haver ajuntaments, en el món rural, que ja estan executant projectes per ser sobirans energèticament. El projecte osonenc, què en recull?
En el camp tèrmic, parteix del cas de Sant Pere de Torelló, que té la central tèrmica en biomassa i xarxa de calor municipal més antiga de Catalunya, de fa 30 anys, i ara estem renovant. La usem com a referent, perquè alimentem calefacció i aigua calenta de tres quartes parts de la població amb una xarxa alimentada per biomassa forestal.
I a banda d’usar una tecnologia verda, què suposa a la pràctica per als veïns?
Simplement, el subministrament que reben a casa els ve de l’Ajuntament. A més, paguen l’energia amb un preu clarament més baix que el gasoil (-20%) i també normalment una mica més baix que el gas natural (-10%). Tampoc s’han de preocupar de tenir i mantenir una caldera. Quan adjudiquem per concurs el subministrament de la biomassa des de l’Ajuntament, fixem en les condicions que ha de provenir de boscos d’uns pocs quilòmetres a la rodona. La voluntat és tancar així el cercle. Encara estem fent projectes tècnics perquè arribi a tots els veïns, perquè en general tothom ens ho demana. Com a municipi, ara ja estalviem un 20% d’emissions de CO2.
I ara plantegen replicar aquest model a escala d’Osona?
Els números els hem fet tenint en compte la creació de 15 xarxes de calor a la comarca, que no són a tots els indrets perquè en algunes zones hi ha inversió tèrmica hivernal i allà no es podran instal·lar. Ara estem mirant possibles ubicacions. Tenim una solució alternativa per aquests llocs: sistemes individuals de geotèrmia o d’edifici, que pensem promocionar a través de les cooperatives amb un sistema pel qual reben la subvenció –del voltant del 40% del cost– i l’empresa instal·ladora finança la resta. Un cop feta, els cobra mitjançant els consums que li ha generat a cada veí pel fet d’usar una geotèrmia d’alt rendiment elèctric en lloc d’una caldera de gasoil, per exemple. Tenim previst actuar en rehabilitació energètica en 10.000 habitatges a tot Osona. Hem de veure com ens podem adaptar per aconseguir finançament, que segurament serà a través de préstec. Tenim també algun projecte pilot amb hidrogen i d’altres d’aprofitament de purins per generar calor que pugui abocar-se a aquestes xarxes. En aquest apartat, treballem amb un centre tecnològic i amb l’Institut de la Recerca de l’Energia de Catalunya.
I en l’àmbit elèctric i de mobilitat?
Plantegem crear 50 parcs fotovoltaics d’uns 5 MW, que poden ocupar entre 6 i 8 hectàrees, promoguts conjuntament pels ajuntaments i les cooperatives. El sistema està calculat perquè el constructor hi aporta el finançament i la subvenció és mínima. A canvi, en gestiona la planta durant uns anys. Al cap de deu o quinze anys, el retorn ja és per a la societat promotora local. A Sant Pere ja ho hem començat i estem en fase de la selecció del terreny. A banda, tenim programes per instal·lar la fotovoltaïca d’autoconsum en cobertes en nuclis urbans, a través de la cooperativa de consumidors, amb socis que es comprometen a comprar l’energia generada durant uns anys a un preu clarament inferior a l’actual. D’altra banda, preveiem sumar 125 MW entre les cobertes de 50 polígons osonencs. En mobilitat, la principal actuació és instal·lar uns 3.600 punts de recàrrega per a vehicles a tota la comarca.
Parlen de sentit 360 graus. Per què?
Plantegem una bateria de propostes que van des d’un concurs d’innovacions tecnològiques a un programa de formació professional: un dels colls d’ampolla de la transició és que falten professionals de la gestió energètica, i reciclatge de mecànics, electricistes, etc. Si tot el projecte tira endavant, generarà 1.100 llocs de treball durant sis anys, i 200 de fixos.

Un “ecotècnic”

Aquest enginyer va ser soci cofundador d’Ecotècnia (1981), que naixia com a cooperativa fabricant d’aerogeneradors, i constructora de parcs eòlics i fotovoltaics. Ecotècnia va ser un referent europeu en un sector que començava a caminar, i Llobet, el seu responsable del negoci fotovoltaic. Poc després de la compra d’Ecotècnia pel gegant Alstom Power, ell se’n va desvincular. Però aquest home creatiu, inquiet i amb sentit de la comunitat no s’ha aturat. Des d’aleshores ha estat vinculat a Enertika (serveis energètics) i a Urbiotica (solucions per a smart mobility). Instal·lat a Sant Pere de Torelló, el 2017 crea una “fàbrica de start-ups”, el Mas Vinyoles Venture Factory, també turisme rural i cotreball. És regidor de Transició Energètica, a la llista única de l’Entesa per Sant Pere - ERC des del 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona