L’urbanisme de l’Eixample Malagrida s’ha associat des de la seva urbanització a principi del segle XX a la ciutat jardí anglesa. A diferència, però, d’aquell model urbanístic ideat per crear barris obrers, a Olot, la denominació es va utilitzar per màrqueting, perquè, l’Eixample lluny d’acollir famílies obreres, va ser un feu de famílies burgeses, tot i que, després de l’aiguat del 1940, s’hi van fer habitatges socials. Tot plegat és el que vol investigar l’arquitecte Arnau Vergés, guardonat amb la beca Ernest Lluch de ciències socials que atorga l’Ajuntament d’Olot i que està dotada amb 4.500 euros. Vergés també vol contrastar l’autoria del projecte –a l’època, els solien signar els arquitectes municipals– i analitzar com va influir-hi el pensament polític del filantrop Manuel de Malagrida, que en va ser promotor i va cedir els terrenys. I és que aquest barri s’estructura a banda i banda del riu Fluvià a l’entorn de les places d’Espanya –la plaça Estrella– i d’Amèrica, unides pel pont de Colon. A més, estudiarà l’adaptació als terrenys on es va construir l’Eixample amb l’estructura radial. La beca Ciutat d’Olot Oriol de Bolós de ciències naturals s’ha concedit a Guillem Roca, que té com a objectiu cartografiar els punts de la zona volcànica de la Garrotxa amb risc d’esllavissades. Ho farà amb sistemes d’informació geogràfica (SIG).