El futur parc natural marí de la Costa Vermella ja té disseny
El projecte s'ha validat després de dos anys d'enquestes, estudis i consultes
Més de 180 persones i estructures participen a la missió a fi d'identificar les necessitats locals i les contribucions possibles del futur parc en àmbits com ara el coneixement i la protecció del medi marí, la valoració de la cultura i de les activitats marítimes, l'habilitació i les utilitzacions del litoral. Aquest consell consultiu, presidit pel prefecte dels Pirineus Orientals i el prefecte marítim, ha determinat el perímetre del parc, els objectius i les accions que cal emprendre en el futur.
Limitat, a l'inici, a la part rocosa de la costa, el projecte defineix dues zones principals: la zona «de reflexió» en el territori marítim francès, és a dir el parc mateix, entre el Barcarès i Cervera de la Marenda, i d'una amplada d'una dotzena de milles nàutiques (uns 20 km) vers l'alta mar, i una zona «potencial de cooperació transfronterera» més gran, incloent-hi l'anterior, entre el Barcarès i Roses, amb una amplada en direcció de l'est de gairebé 30 milles (uns 50 km de la costa, Mediterrani endins).
El propòsit és de gestionar els grans espais marins en els quals coexisteixen ecosistemes de gran riquesa, activitats marítimes múltiples i un patrimoni natural remarcable i protegir-los de manera sostenible.
El litoral mediterrani del departament dels Pirineus Orientals encara està molt preservat, i ofereix una biodiversitat i uns paisatges submarins remarcables: més de 1.200 espècies animals i unes 500 espècies vegetals hi són presents, gràcies a la diversitat dels medis (zones sorrenques, herbaris de posidònies, coral·ligen, valls submarines…), que els ofereix múltiples indrets de reproducció i refugi. Aquest espai marí és l'escenari d'una història i una cultura marítima extremament riques i hi tenen lloc nombroses activitats professionals i de lleure. Tot i això, a les diverses pol·lucions marítimes i terrestres, cal afegir la pressió urbanística i humana, ja que la població nord-catalana ha augmentat de més d'un 12% entre 1999 i 2008 a la franja litoral i el desenvolupament del turisme és constant.
Fauna i flora
Unes 1.200 espècies animals i 500 espècies vegetals viuen a la zona, entre altres 93 espècies de peixos (sards, meros, corballs, cavallets de mar, congres, morenes, taurons pelegrins...), tortugues, cetacis (rorquals, dofins, catxalots), mol·luscos (nacres, pops, sípies, calamars, cargols de mar), crustacis (cigales, llamàntols, llagostes), cnidaris (corall vermell i profund, gorgònia), ocells (baldrigues, cormorans, mascarells, gavots, gavines).
