Urbanisme

Sortir al balcó ja no és un luxe

trencament El ple d’Olot promou la modificació de l’ordenança d’edificabilitat per frenar els nous edificis amb façana llisa Exterior Caldrà apostar pels espais amb sortida a l’aire lliure com ara terrasses, terrats o balcons

Els habitatges necessiten espais d’oxigenació i sortides a l’exterior

És qüestió de lògica. Les persones necessiten espais amb llum, ventilació i obertures exteriors per tenir qualitat de vida. Aquesta obvietat, no obstant això, topa frontalment amb l’especulació immobiliària. Molts promotors opten per construir edificis amb façana llisa, perquè, si els balcons o terrats no estan coberts, són metres quadrats que no cobren.

A Olot, amb l’adhesió unànime a una proposta del PSC, s’està tirant endavant un canvi en l’ordenança de construcció per trencar aquesta dinàmica. Un cop aprovat, no es podran fer edificis de nova construcció sense balcons, terrasses o terrats i, en les rehabilitacions, es fomentarà que també se segueixi aquesta normativa.

El portaveu del PSC, Josep Guix, a l’oposició del ple, constata que la normativa urbanística penalitza els balcons. “Això els converteix en un luxe. L’especulació ha passat per sobre del confort”, critica. Segons ell, la crisi de la Covid-19 ha posat en evidència que les cases necessiten espais d’oxigenació i sortides a l’exterior.

Olot esdevindrà, doncs, pionera a Catalunya quan estigui vigent aquest canvi en l’ordenança. Al País Basc, aquesta normativa ja va entrar en vigor l’any passat. El govern va aprovar un decret que regula de manera exclusiva les condicions mínimes d’habitabilitat. Preveu la creació d’habitatges més versàtils, que s’adaptin a les circumstàncies dels seus habitants amb el pas del temps, així com a les necessitats i formes de vida actuals, de manera que s’afavoreixi, entre altres coses, la construcció de terrasses i balcons.

El regidor d’Urbanisme, Jordi Güell (Junts), remarca que, ara per ara, el repte més important és obrir una reflexió entre tots els grups municipals i experts per trobar “el com o els com”. Segons ell, segurament caldrà revisar alguns aspectes del POUM i, sobretot, de l’ordenança municipal d’edificació.

El president a la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Marc Riera, afirma que, en la gestió de les dades dels projectes executius visats, analitzen la tipologia d’obra, la superfície, l’emplaçament, etc., però no temes formals, i que, per aquest motiu, no tenen dades empíriques quant a una nova tendència en el disseny de façanes. Això no obstant, remarca que sí que es percep una nova tendència en els projectes d’habitatges, en què es potencien els espais exteriors o semiexteriors, assolellats, ben ventilats, amb espais interiors més oberts i ben connectats. “La situació de confinament domiciliari per la pandèmia ha relacionat més que mai la qualitat ambiental i de la llar amb la salut i el benestar, trets essencials per garantir habitatges dignes”, sentencia. A més, hi afegeix que, com a col·legi, intenten fer pedagogia de la importància de l’habitatge de qualitat, digne, accessible, sostenible... “En la mateixa línia, incentivem la rehabilitació i la renovació d’un parc habitacional envellit, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones”, conclou.

El Barri Vell, un laboratori per assajar novetats

El govern local de la capital garrotxina ja està treballant en la modificació de la normativa urbanística del Barri Vell, l’espai amb més degradació quant als habitatges, per facilitar intervencions conjuntes en més d’un edifici i, fins i tot, en illes senceres. Aprofitant els treballs que es duen a terme en aquest àmbit, és on espera poder introduir les modificacions a què obliga la moció aprovada pel ple i generalitzar-les a tota la ciutat. En el cas del Barri Vell, tot plegat facilitaria la implicació de la inversió privada en les rehabilitacions amb el resultat de pisos amb més metres quadrats, accessos amb ascensors, celoberts més espaiosos i, per tant, una millor ventilació i més llum natural. Per fer rendibles aquest tipus d’operacions, calen, doncs, habitatges amb un nombre més gran de metres quadrats. El regidor d’Urbanisme remarca que aquest plantejament no tindrà cap efecte sobre la trama urbana del nucli antic. És a dir, es tracta d’una aposta molt clara per la rehabilitació i per la preservació del caràcter històric d’aquesta zona de la ciutat. Cal tenir en compte que es van obrir diversos espais al Barri Vell, en el marc dels primers projectes finançats per la llei de barris, entre finals dels anys noranta del segle passat i els primers anys de l’actual.

En aquesta zona, l’Ajuntament ha analitzat 340 edificis, i 32 dels quals (44 habitatges) presenten alguna deficiència. A més, l’estudi identifica 245 locals comercials en ús, dada que suposa el 54% del total en actiu i, en canvi, 535 habitatges buits d’un total de 1.948 immobles analitzats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona